Terrassa no oblida la barbàrie nazi

Entre el 1940 i el 1941, una setantena de terrassencs, combatents republicans nascuts o residents a la ciutat, van ser deportats als camps nazis. La majoria, 41 d'ells, hi van ser assassinats. Es calcula que més de 9.000 deportats republicans espanyols van ser internats als camps d'extermini nazis entre 1940 i 1945, dels quals prop del 60% no van sobreviure al captiveri. Perderdors d'una guerra al seu país, una vegada creuada la frontera van ser internats en camps de refugiats francesos i, finalment, lliurats pel règim de Vichy a les autoritats nazis, que els van deportar majoritàriament als camps de Mauthausen i Gusen, a Àustria. Els presos espanyols saluden els aliats el dia de l'alliberament de Mauthausen Stolpersteine, les llambordes de memòria Ara, la memòria d'alguns d'ells està tornant als seus carrers i als seus barris gràcies al projecte Stolpersteine. Les stolpersteine són unes petites llambordes que es col·loquen davant del domicili o l'espai més proper a la persona recordada. Al damunt, en una capa de llautó, hi ha gravat el nom de la persona, les dates del seu captiveri, el camp on va ser deportat i quin va ser el seu final, ja fos la mort al mateix camp o bé l'alliberament al final de la guerra. Un exemple de "stolpersteine", placa commemorativa de qui va ser víctima del règim nazi El projecte de les llambordes Stolpersteiner va néixer a la ciutat alemanya de Colònia l'any 1992, arran del cinquantè aniversari del decret nazi de deportació dels gitanos ordenat per Himmler. L'artista alemany Gunter Demnig va ser l'encarregat de desenvolupar el projecte, que constava d'una placa amb la inscripció de les primeres línies del decret. Demnig, que va quedar profundament impactat per la història, va voler localitzar l'última residència que van tenir cadascun dels prop de 1.000 deportats a la ciutat. Durant el procés de recerca i parlant amb el veïnat, es va adonar que la majoria no coneixien els fets descrits, ni tan sols els noms de les persones deportades, que havien estat els seus veïns i havien format part de la seva comunitat. Per això va decidir retornar-los simbòlicament al lloc d'on mai haurien hagut de desaparèixer: els seus últims domicilis coneguts o, si no es coneixia, el seu lloc de treball. A partir d'aquí, el projecte es va escampar per molts altres països europeus amb llambordes individuals per fer més visible la tragèdia i treure de l'anonimat milers i milers d'històries personals. Les primeres de Terrassa L'Ajuntament de Terrassa, conjuntament amb el Memòrial Democràtic de la Generalitat, ha començat a desenvolupar el programa de les stolpersteine col·locant fa uns dies les tres primeres llambordes. Un operari col·loca una de les llambordes (Ajuntament de Terrassa) La primera està dedicada Agustín San José Calasanz, nascut a Segòvia. Va ser deportat el 1940 a Mauthausen, i va sobreviure. La stolpersteine &#8203;&#8203;s'ha ubicat al carrer Francesc Oller, 81, davant la casa on va viure. Fausto San José, fill de l'Agustín, recorda el seu pare com un home de fortes conviccions democràtiques, i l'infern que va patir a Mauthausen: "Aquests camps de concentració estaven preparats per ser eficaços camps d'extermini. El miracle va ser que alguns en poguessin sortir vius. No crec que hi hagi paraules per descriure l'immens patiment dels homes, dones i nens que hi van anar a parar." La segona, al número 360 del passeig 22 de Juliol, homenatja el terrassenc Joaquim Sala Prat, nascut a la ciutat el 1915. També va ser deportat a Mauthausen i també va sobreviure. Joaquim Sala va sobreviure al seu pas per Mauthausen Finalment, la tercera Stolpersteine recorda al terrassenc Martí Puig Ferrer, nascut l'any 1907. Va ser deportat inicialment a Mauthausen i va ser assassinat el 5 d'abril del 1943 a Gusen. La placa està davant del número 107 del carrer Bartomeu Amat. Un altre dels terrassencs que pròximament tindrà la seva stolperseine serà el Fèlix Izquierdo García, que no va sobreviure a Mathausen. El seu net, l'Àlex Cirera, va visitar el camp: "Recordo el dia de l'any 2018 que vaig decidir anar a visitar el camp on oficialment va morir el meu avi. I barracó rere barracó, el cor se't va encongint cada cop més. Fins que arribes al lloc on hi ha inscrits els noms de totes les víctimes i trobes el nom del teu avi." Els estudiants, implicats La llista dels terrassencs deportats al camps nazis ha estat possible en bona part gràcies a la implicació dels estudiants de les escoles de la ciutat que s'han capbussat en la memòria dels seus avantpassats per fer aflorar una realitat sovint ignorada. La Queralt Sala, de 24 anys, i neta de Joaquim Sala, va fer el seu treball de recerca de Batxillerat sobre els quatre anys del seu avi al camp de concentració. I una de les sorpreses és el silenci que ho envoltava tot: "Moltes famílies no saben que els seus avis o besavis han passat per això. Fins i tot quan es trobaven amb altres supervivents ho feien en privat, entre ells. Per saber què havia passat, el meu pare i les seves germanes havien d'escoltar d'amagat." Un català a Nuremberg Un dels catalans deportats a Mauthausen va ser el fotògraf barceloní Francesc Boix, que va sobreviure al captiveri. Gràcies a la seva professió, els comandants del camp li van encarregar documentar les visites que hi feien els dirigents nazis. Boix va aconseguir amagar diversos rodets amb fotografies i evitar així que fossin destruïts pels alemanys quan les forces aliades ja trucaven a les portes del camp. D'aquesta manera es va poder provar amb documentació gràfica que el que passava a Mauthausen era perfectament conegut per tota l'estructura de comandament del règim nazi. Francesc Boix, declarant a Nuremberg contra els jerarques nazis Boix va ser l'únic ciutadà espanyol a testificar al judici de Nuremberg contra la cúpula nazi i les seves fotos van ser una prova de càrrec de les atrocitats que es van cometre al camp de Mauthausen.

Terrassa no oblida la barbàrie nazi

La cocapital vallesana col·loca les primeres "stolpersteine" en memòria dels terrassencs que van ser empresonats als camps de concentració nazis