La necròpsia que s'ha fet a l'animal confirmaria que va morir per la ingesta de líquid anticongelant. L'os Cachou va aparèixer mort l'abril passat a Les, a la Vall d'Aran. Primer es va atribuir la mort a l'atac d'un altre animal, però després es va detenir un funcionari de Medi Ambient del Conselh Generau com a possible autor. L'home va quedar en llibertat amb càrrecs després de declarar davant la jutgessa, que va ordenar el secret del sumari. Ara l'ha aixecat, només parcialment, perquè una part podria afectar una altra investigació oberta. Necròpsia a l'os Cachou (ACN) En aquest temps, la magistrada ha ordenat diversos escorcolls i ha pres declaració a una quinzena de testimonis. Finalment, ha imputat el funcionari detingut i cinc persones més per un delicte contra la fauna, i no es descarta que n'hi pugui haver més. També ha ordenat una necròpsia a l'animal, que confirmaria la mort per ingestió d'anticongelant. L'os bru És el carnívor més gran d'Europa. La seva presència fa por, però en realitat és una espècie molt tímida que veu els humans com una amenaça. Gràcies al seu olfacte, l'os fuig si detecta presència humana a prop, per evitar confrontacions. Tot i així, de vegades hi pot haver topades si l'animal es veu amenaçat o sorprès. Els ossos bruns són omnívors, però la base de la seva alimentació són sobretot vegetals. Os bru (CCMA) A tot el món es calcula que hi ha uns 200.000 exemplars d'os bru (Ursus arctos). Al Pirineu, n'hi ha una cinquantena. En aquesta zona van estar a punt d'extingir-se als anys 90 i per això és una espècie protegida per la legislació catalana, espanyola i europea. La presència d'osos al Pirineu L'avenç de la ramaderia i l'agricultura, i la transformació de boscos en terres de pastura i de conreu des de l'edat mitjana va anar arraconant, progressivament, la població d'ossos al Pirineu. L'any 1995 es calcula que només en quedaven cinc exemplars a tota la serralada. A finals del segle XX comença la repoblació. L'any 1996 hi arriben les osses Melba i Ziva procedents d'Eslovènia, i un any més tard, Pyros, que es convertirà en el pare de la majoria de cries al Pirineu. Imatge d'un os captada per una càmera automàtica l'any 2019 (ACN) La reintroducció de l'os bru continua els anys següents amb nous exemplars, per evitar els problemes de consanguinitat. A mesura que van procreant creixen els conflictes entre aquests plantígrads i la ramaderia extensiva. Es disparen les morts d'ovelles, vedells i eugues pels atacs dels ossos, i creix la indignació dels ramaders afectats, que no veuen beneficis de cap mena en la reintroducció d'aquestes bèsties omnívores. Tres ossos morts en un any El conflicte s'ha concretat aquest any en la mort a mans de l'home de tres ossos bruns al Pirineu. Os localitzat a l'Arieja, mort a trets (Govern de França) El primer va ser l'os Cachou, un mascle de sis anys enverinat a la Vall d'Aran a l'abril. El segon, al juny, un exemplar de quatre anys mort per una arma de foc a l'Arieja, al Pirineu francès. I el tercer, al novembre, l'ossa Sarousse, una femella de 21 anys, abatuda a la Vall de Bardaixí, a la comarca aragonesa de la Ribagorça, pels trets d'un caçador de senglars que va al·legar defensa pròpia. Les protestes de les ONGs Davant d'aquestes morts, una trentena d'organitzacions ecologistes de banda i banda dels Pirineus van exigir als governs francès i espanyol, i també als de Catalunya, l'Aragó i Navarra, que respectin i apliquin els plans aprovats per la Unió Europea per reintroduir l'os bru, que reemplacin els exemplars morts i que persegueixin judicialment els autors de les morts d'aquests animals.