La Fusteria Guich és a Santa Coloma de Farners, a la Selva, a la carretera dels Banys. Aquí hi treballa la Marta Guich Pla, ebenista i fustera des de fa més de 30 anys. El negoci, el va obrir el seu pare. De fet, la fusteria és una feina històricament associada als homes, però també hi ha dones que s'hi dediquen. Són poques i no gaire visibilitzades i, com en molts altres sectors, en què són minoria, són mirades amb lupa.

De petita ja volia ser fustera

A la Marta sempre l'ha atret la part artística de la fusteria: treballar amb les mans, poder crear. Veia el pare treballar de lluny i des de petita ho va tenir clar.

"Quan em preguntaven què volia ser de gran, jo deia que fustera. I em deien 'que bastorra'. Ningú em deia 'endavant'!"

Però la Marta sempre ho ha tingut molt clar:

"Has de fer el que sentis, sense fer cas de què et puguin dir. Jo sempre he anat a la meva i he passat del que em puguin dir els altres."

L'època de formació

Va estudiar la formació professional de fusteria, el que ara es coneix com a cicles formatius. Remarca que li va servir molt, que el taller on feia les pràctiques estava molt bé, però, evidentment, no hi havia cap més noia:

"Ser l'única noia intimida perquè sempre has d'estar demostrant que vals, que pots. Et miren amb lupa, riuen per sota el nas."

Va acabar el curs i al principi acompanyava el seu pare:

"Hi havia clients que es quedaven al meu costat, una estona, mirant, a veure com ho feia."

La Marta fa més de 30 anys que es dedica a la fusteria. El seu taller està ple de creacions, de maquinària. Treballa al taller i va a casa els clients a fer la feina.

"I ara et diré una cosa: encara ara no hi ha setmana en què algú no se sorprengui."

No és una dona corpulenta i qui fa fusteria o ebenisteria ha d'aixecar pesos, però explica que la clau és saber com aixecar-los. Es mou per tota la comarca i fora, i encara no coneix cap altra dona que sigui fustera.

Es busquen fusteres

A les comarques gironines es pot estudiar fusteria a Banyoles, a l'Institut Josep Brugulat. Fan dos cicles de grau mitjà, el de fusteria i moble i el d'instal·lació i moblament, fa 40 anys. I també un grau superior de disseny i moblament.

Dani Lorenzo, professor de fusteria, explica que de dones n'hi ha poques, però més que fa anys:

"Al grau mitjà hi ha quatre noies que fan un dels dos graus. Són quatre d'una cinquantena d'alumnes. Ara bé, fa deu o quinze anys era molt estrany trobar cap noia que fes fusteria. Al grau superior, on la formació està més orientada al disseny i al desenvolupament de producte, hi ha menys diferència amb els nois, però les noies no arriben a ser el 25%."

A la Marta li agrada superar-se, és una apassionada de la fusteria, és la seva vida:

"Amb fusta, es pot fer tot. M'agraden els reptes i crear. I és per això que voldria crear el meu propi moble. No m'agradaria ser la dona fustera i ja està. M'agradaria ser alguna cosa més. Tinc les eines i les mans, i això m'apassiona."

De fet, ja ha anat a fires a exposar les seves figures i ha treballat per Ramon Boix, artesà de Girona.