Un estany rejovenit
L'estany d'Ivars i Vila-Sana ja ha recuperat la cota màxima d'aigua després del buidatge parcial per regenenar l'espai (Cedida per @enricmorerafont)
Catalunya al dia

Se salvarà l'estany que s'ofega?

El buidatge parcial de l'estany d'Ivars i Vila-sana millora la salut de l'espai humit més gran de l'interior de Catalunya

Actualitzat

L'estany d'Ivars i Vila-sana, al Pla d'Urgell, ha aconseguit millorar en salut gràcies a l'operació de buidatge parcial que hi va començar fa un any.

Ara ja ha tornat a assolir la cota màxima i, segons els experts, l'aigua té més qualitat i han aparegut noves espècies d'ocells i de vegetació aquàtica.

Es vol evitar una mortaldat com la del mar Menor

L'estany més extens de l'interior de Catalunya es va recuperar artificialment el 2009. S'alimenta de l'aigua del canal d'Urgell, que té una càrrega excessiva de nitrogen i fòsfor, derivada de les activitats agrícoles, industrials i urbanes que s'hi fan a l'entorn.

Un estany rejovenit
Sediments emergits de quan l'estany d'Ivars i Vila-sana tenia la cota més baixa d'aigua (ACN / Oriol Bosch)

Durant més d'una dècada aquests nutrients s'havien anat acumulant a l'estany i consumien l'oxigen de l'aigua, un procés d'anòxia que amenaçava la vida de peixos, crustacis i microorganismes.

De fet, es tracta del mateix fenomen que ha causat estralls aquest estiu al mar Menor.

La mortaldat massiva de peixos al mar Menor s'ha convertit en un fenomen freqüent (EFE)

Per evitar-ho, es va decidir buidar-lo parcialment amb un doble objectiu: renovar bona part de l'aigua i oxigenar els sediments que van emergir. La làmina d'aigua va baixar de gairebé 3 metres a 70 centímetres.

Un estany rejovenit
Aspecte actual de l'estany d'Ivars i Vila-sana, un cop recuperat (Foto cedida per Eva Reñé-Consorci de l'Estany d'Ivars i Vila-sana)

Ara, un any després, ja ha tornat als nivells inicials i els resultats són bons, segons ha constatat a Catalunya Ràdio el coordinador de l'operació de buidatge, el biòleg de la Universitat de Lleida Antoni Palau.

"L'estany s'ha revifat. Ha recuperat un ritme de productivitat que anava a menys, i la dada més singular és la recuperació de macròfits, vegetació submergida, que era una de les fites que volíem aconseguir."

Segons Palau, les anàlisis demostren que s'ha reduït sensiblement la càrrega de nitrogen i matèria orgànica en els sediments que van quedar en contacte amb l'aire.

També hi ha hagut un repunt de la concentració de clorofil·la a l'aigua, un altre bon indicador que el sistema s'ha rejovenit.

Un estany rejovenit
L'estany d'Ivars i Vila-sana amb vegetació aquàtica que ha aparegut arran de l'operació de buidatge parcial (Foto cedida per Antoni Palau)

La població de fotges es multiplica per deu i apareixen espècies noves

De vegetació aquàtica se n'ha detectat tant al centre de l'estany com a la perifèria, i almenys de dues espècies diferents. Això és rellevant perquè són una font d'aliments per a espècies herbívores d'ocells com les fotges.

Són una mena de polles d'aigua que havien vist molt reduïda la seva població en els darrers anys, fins a una desena d'exemplars, i ara ja n'hi ha un centenar.

Un estany rejovenit
La fotja és una de les espècies que més ha proliferat arran del procés de regeneració de l'estany (Foto cedida per Sergi Sales)

A més, gràcies a la gestió del canyissar de depuració, han nidificat a l'estany espècies protegides que fins ara no hi eren, com la mallerenga de bigotis o la boscarla mostatxuda. La mallerenga de bigotis fins ara només nidificava a l'estany d'Utxesa, al sud del Segrià.

Un estany rejovenit
Primer poll de la cria confirmada de mallerenga de bigotis a l'estany d'Ivars i Vila-sana (Foto cedida per Sergi Sales)

L'ornitòleg i anellador de l'estany, Sergi Sales, explica que cada any es veia algun exemplar de boscarla mostatxuda provinent d'altres poblacions, però sense establir-hi nucli reproductor, com sí que ha passat enguany.

Havia criat una vegada en 16 anys, però no havia tornat a passar.

Un estany rejovenit
La boscarla mostatxuda ha tornat a l'estany d'Ivars i Vila-sana ara que ha recuperat qualitat (Foto cedida per Sergi Sales)

Buidatges periòdics

Els experts apunten que per mantenir el bon estat de salut del l'estany s'haurà d'establir un calendari de buidatges, segurament un d'important com el que s'ha fet ara cada dècada i altres de menys abast cada tres o quatre anys.

 

 
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut