Modificar el Codi Penal amb l'objectiu que els lladres reincidents especialitzats en furts vagin a la presó. Aquest és el pacte polític a què han arribat el PSOE i el PDeCAT i que, molt probablement, acabarà sumant més forces polítiques. Quan aquesta modificació s'aprovi, una persona que furti per quarta vegada per sota dels 400 euros podria afrontar una condemna d'entre mig any i un any de presó. El problema és que ara mateix a Barcelona els jutjats penals estan col·lapsats per celebrar aquest tipus de judicis, que s'estan assenyalant en un termini d'entre deu mesos i un any, quan la llei preveu que es facin en màxim 15 dies. A Barcelona els jutjats penals estan col·lapsats. La solució, segons jutges i advocats, passa per implementar més jutjats per a judicis ràpids i més mitjans per resoldre els recursos presentats. N'ha parlat a Catalunya Ràdio el magistrat degà dels jutjats penals de Barcelona, Josep Tomàs Salàs: "Estructuralment, la solució serien quatre jutjats del penal a Barcelona per jutjar i dos més per executar el que s'ha jutjat. De la mateixa manera que la llei preveu que l'enjudiciament es desenvolupi en 15 dies, també caldria escurçar els terminis per resoldre aquestes apel·lacions." A aquesta petició també s'hi suma Emili Zegrí, advocat de la comissió normativa de l'ICAB. Sosté que l'acord sobre els multireincidents ja llança un missatge potent al carrer, però cal anar més enllà: "Caldria instaurar un segon jutjat de guàrdia que es dediqui a l'enjudiciament immediat o ràpid dels delictes lleus." Un dels obstacles és que es pugui localitzar els lladres i que no hagin fugit del país. Un mes fins que es fa el judici Els Mossos han reforçat i intensificat la lluita contra la multireincidència i els delictes contra el patrimoni i les persones a Barcelona per evitar nous casos com els que hi ha hagut darrerament a la ciutat, amb la detenció de lladres reincidents que acumulaven més de 170 antecedents. Ara es triga un mes des que passa el furt fins que es fa el primer judici. Els professionals judicials veuen dos entrebancs més perquè l'acord polític sigui efectiu: que es puguin localitzar els lladres i aquests no hagin fugit perquè l'execució de la sentència s'hagi endarrerit molt. Un fenomen que també denuncia el president de l'Associació de Comerciants del Passeig de Gràcia, Lluís Sans: "Aquesta delinqüència es mou amunt i avall per tot el continent europeu. Quan li arriba el judici, al cap d'onze mesos, normalment ja són en un altre país. La policia fa bé la seva feina. Quan fan batudes hi ha lladres que porten més de 80, 90 i 100 detencions, per tant, la feina policial es fa. El que no s'està fent bé és la feina de la justícia. Si enjudiciem aquests criminals gairebé 1 any després del fet delictiu, li donem peu a continuar robant amb certa impunitat."