Avui es parla de la necessitat dels pobles petits de tenir bones comunicacions via internet si no volen morir. Però alguns llogarets no tenen ni tan sols comunicacions terrestres. Per culpa d'això, el poble d'Àrreu, a la Vall d'Àneu, es va quedar sense habitants fa 40 anys. Era a dos quilòmetres de la carretera, però només s'hi podia arribar caminant. Fa poc s'ha obert una pista forestal, llargament reivindicada pels antics habitants, que permet el trànsit de vehicles. Però això ha comportat un altre problema: la por que atregui l'atenció de vàndals i espoliadors. Les piques romàniques I és per aquest motiu que el bisbat d'Urgell ha decidit endur-se de l'església del poble dues piques romàniques del segle XII i traslladar-les al poble veí de Borén. És el primer pas per rehabilitar el poble i preservar-ne el patrimoni cultural, com explica l'alcalde d'Alt Àneu, Xavi Llena: Abans era impossible accedir amb un vehicle al poble i a partir que hi ha un accés obert al poble, que encara no està acabat, el que estem mirant és a poc a poc anar rehabilitant i preservant les coses de valor patrimonial. Amb tractors i petits camions, els operaris han retirat les dues piques de pedra que es conservaven a l'església de sant Serni d'Àrreu. Trasllat de la pica baptismal del s. XII (Eloi Barrera)   Una de les piques és baptismal i l'altra contenia olis i es creu que inicialment va ser un sarcòfag. Sembla que provenien d'un taller escultòric de les Valls d'Àneu que va ser molt prolífic al romànic tardà. Hi ha una altra pica, per a l'aigua beneïda, que està encastada a la paret i que s'ha deixat al seu lloc. Pica d'olis s. XII (ACN) Les piques són ara a l'església veïna de sant Martí de Borén, fins que puguin tornar al seu lloc original amb garanties. L'església de Sant Serni d'Àrreu El temple és del segle X i està inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat a l'extrem nord-est del poble, està format per una única nau, un absis quadrat i un campanar d'espadanya de dos ulls. L'església és petita, feta de pedra. La construcció és de l'alta edat mitjana, i la primera edificació va ser preromànica. Té planta baixa i dos pisos, amb la teulada de pissarra. Estat de l'església d'Àrreu (ACN) Sant Serni d'Àneu, actualment sense culte, es troba en mal estat. La teulada ha començat a enfonsar-se, els taulons del terra han desaparegut i quan plou, l'aigua malmet les pintures de la paret. Per això, Clara Arbués, la delegada de patrimoni del bisbat d'Urgell, que ha dirigit el trasllat de les piques, parla d'una intervenció urgent: Un projecte d'emergència per apuntalar l'església perquè pugui sobreviure durant una temporada. L'altar principal està pràcticament complet, però un dels d'una capella lateral està fet malbé per les filtracions d'aigua i ja no queda cap imatge dins del temple. El poble Àrreu és als peus de la vall d'Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà. Està situat a 1.268 metres d'altitud, a la dreta del riu Noguera Pallaresa, entre Borén i Sorpe. Fins al 1846 va ser un poble independent i llavors es va annexionar a Isil. El 1972 va passar a formar part del terme municipal d'Alt Àneu. A més de l'església de Sant Serni, entre el seu patrimoni també destaquen les restes del castell d'Àrreu i la capella romànica de la Mare de Déu de les Neus, del segle XII. Àrreu (Wikipedia) El 1803, el dia de Nadal, hi va haver un allau del barranc de Monars que va destruir les deu cases del poble. Dels 88 habitants que tenia, en van morir disset. L'allau no va afectar l'església, però els veïns van decidir traslladar-se a la ubicació actual, més protegida de possibles nous allaus, i construir les cases que ara conformen el poble. Les del poble vell van ser reconstruïdes com a bordes i el lloc va passar a dir-se Bordes d'Àrreu. Carrer Major d'Àrreu, 1906 (Wikipedia) Amb el temps, les dures condicions meteorològiques i la dificultat d'arribar-hi van anar buidant el poble. L'any 1980 es va apagar el foc de can Golet, l'última casa on vivia gent. Ara que han pogut fer un camí forestal perquè hi puguin arribar els vehicles, els antics veïns o, si ja no hi són, els fills o els nets esperen poder tornar-hi, no per viure-hi, però sí per reconstruir les cases i guardar la memòria dels seus avantpassats.