Cinc ajuntaments del Segrià promouen la reobertura d'empreses per ajudar a frenar el despoblament. Ho fan amb el projecte "Recomença Rural", una iniciativa que posa en contacte emprenedors i propietaris de negocis que han tancat o estan a punt de tancar, i els assessora en el traspàs.

El projecte sorgeix de la Comunitat de Municipis del Segrià Sec, integrada pels ajuntaments d'Almatret, Llardecans, Maials, Sarroca de Lleida i Torrebesses. Fomenten la cessió o el traspàs de petites i mitjanes empreses, negocis i explotacions agropecuàries de la zona.

El projecte es basa en un model d'emprenedoria i de creixement empresarial pel qual els nous emprenedors accedeixen a la gestió, ja sigui en propietat o no, d'una empresa o negoci d'altres que ha tancat.

Botiguers que es jubilen sense relleu

Un dels pobles que busquen habitants és Almatret, on s'han quedat sense les dues carnisseries que hi havia. Una d'elles, la carnisseria Delia, la regentaven l'Araceli Miarnau i en Josep Maria Adan.

Amb dos fills que no volien seguir amb el negoci, es van jubilar sense cap relleu fa dos anys, en plena pandèmia. Ara, de la mà d'aquest nou projecte es mostren disposats a ajudar aquells que vulguin recuperar l'activitat:

"Tant de bo vingués gent al poble amb ganes de treballar. Si els convé ajuda al principi, hi estem disposats."

Ara els veïns han de marxar fora del poble si volen comprar carn. Això sí, dos dies a la setmana poden comprar fruita, peix o productes congelats al mercat de la plaça, gràcies als paradistes ambulants que s'hi desplacen.

Almatret, un dels municipis més sacsejats pel despoblament

Situat al sud de la comarca del Segrià, a uns 50 quilòmetres de Lleida, Almatret compta amb uns 300 habitants censats. Amb tot, només n'hi viuen uns 200 de forma regular. Són cinc vegades menys que el miler d'habitants que hi vivien als anys 60.

 

El despoblament és una amenaça per als petits pobles d'arreu del país. A una població envellida i a l'èxode rural, sovint s'hi suma una problemàtica que impedeix l'arribada de nouvinguts: la falta d'habitatge.

A Almatret, l'Ajuntament fa de mitjancer entre llogaters i propietaris reticents a posar el seu habitatge al mercat. A més, l'alcalde, Jordi Tarragó, explica que ja han comprat un parell de cases per poder disposar d'una mínima borsa d'habitatge:

"És el peix que es mossega la cua. Si no hi ha gent, no hi ha negocis, i si tinguéssim habitatge podríem atreure gent."

Al poble ja només hi queden un bar-restaurant, una petita botiga i dos forns de pa, i alguns dels seus propietaris també preveuen jubilar-se aviat. Almenys aquí encara compten amb caixer automàtic, un altre servei que van perdent cada cop més municipis.

En Ramon Florensa regenta el forn Florensa, situat al carrer Major. Entre magdalenes, mantecados d'ametlla, pa i coca de sucre, en Ramon es mostra orgullós de poder prestar servei als veïns, però reconeix que ha de compaginar altres feines per tirar endavant:

"El poble es fa petit i la gent compra fora als supermercats grans. Per això t'has de buscar la vida amb altres sectors, com l'agricultura."

Almatret, el primer municipi de Catalunya per on passa el riu Ebre, vol recuperar població. Això permetria, per exemple, reobrir l'escola del poble. Ara, els pocs infants que hi viuen, s'han de desplaçar cada dia en autobús fins a Maials per anar a classe.