Refugiats per revifar els micropobles de Catalunya

Tírvia, Freginals, Vilada, Ordis i Ulldemolins són alguns dels 25 municipis catalans que participen en un pla pilot engegat pel govern i l'Associació de Micropobles de Catalunya que garanteix feina a refugiats i migrants amb papers en pobles de menys de 500 habitants. La iniciativa té una vigència d'un any i ha nascut amb un doble objectiu: donar noves oportunitats a persones vulnerables i ajudar a revertir la pèrdua de població que s'acarnissa amb el món rural del país. Torrebesses, al Segrià, és un dels pobles que acull una família refugiada gràcies al nou pla pilot (Catalunya Ràdio / Roger Segura) Del Pakistan a un poble de 300 habitants En total hi ha 28 persones contractades pels ajuntaments. És el cas de l'Itrat Hussain, de 33 anys i originari de Gilgit-Baltistan, a la zona del Caixmir administrada pel Pakistan, que ha començat a treballar com a peó de la brigada municipal de Torrebesses, al Segrià: "La vida a Barcelona s'ha posat molt difícil i aquí estem millor perquè el lloguer és més barat i la nòmina està bé. Torrebesses és un poble molt petit, on hi ha molt respecte, i està a prop de Lleida per si necessitem comprar alguna cosa." L'Itrat -que té estatus de refugiat-, la seva dona Nassira i els seus tres fills menors vivien fins ara a l'àrea metropolitana de Barcelona. Però ara han canviat les aglomeracions de la gran ciutat per la quietud d'un poble de 300 habitants. Itrat Hussein conversa amb el tècnic Oriol López en un carrer de Torrebesses, al Segrià (Catalunya Ràdio / Roger Segura) L'Ajuntament de Torrebesses els ha facilitat un habitatge municipal amb un lloguer reduït. L'alcalde i president de Micropobles, Mario Urrea, destaca que la seva estada al poble és molt enriquidora i que els veïns els han acollit amb els braços oberts: "Ens és molt difícil poder mantenir la població. Aquí tenim quatre o cinc defuncions cada any, i l'any que neixen tres criatures és per fer festa major. Ens calen nouvinguts i gent que pugui mantenir la població i el territori." El Servei d'Ocupació de Catalunya paga el salari de tot un any als beneficiaris del programa i els consistoris els faciliten l'accés a un habitatge. Amb tot, la dificultat per trobar-ne de viables ha fet que nou municipis s'hagin vist obligats a renunciar al pla. El pla pilot també està impulsat pel Departament d'Igualtat i Feminismes. Va començar el 30 de setembre després d'un període de captació i de sensibilització, i s'allargarà fins a finals de setembre del 2023. El pla pilot va començar després d'un període de captació i de sensibilització amb les persones interessades a participar-hi (Cedida per l'Associació Catalana de Micropobles) L'objectiu és que s'hi vulguin quedar a viure Veïns voluntaris fan de guies i mentors dels migrants, i cinc tècnics finançats pel SOC fan un acompanyament intensiu dels beneficiaris i els orienten en tot moment, com destaca el coordinador tècnic del projecte Oportunitat 500, Oriol López: "No hem agafat gent de Barcelona i l'hem portada aquí, sinó que els hem plantejat un ventall d'opcions i han decidit que volen anar a Torrebesses, a Baix Pallars o a Freginals. Ho han decidit les mateixes persones." "Ara els donem un any d'estabilitat perquè després es vulguin quedar als municipis. Durant aquests mesos treballarem la inserció laboral, el coneixement de l'entorn i que teixeixin la seva xarxa social." El programa s'adreça a persones vulnerables, ja siguin refugiades o migrants amb papers. Això ha permès que un total de 90 persones hagin passat a viure a un micropoble: 43 adults i 47 fills i filles. Provenen de països com Ucraïna, Síria, Veneçuela, Afganistan o l'Equador. El pla ha permès que 90 persones se n'hagin anat a viure a un micropoble, un total de 43 adults i 47 fills i filles (Cedida per l'Associació Catalana de Micropobles) La subdirectora general de Polítiques Actives del SOC, Susana Díaz, destaca que amb aquesta iniciativa hi guanyen les persones beneficiàries i, també, aquests petits municipis que, sovint, pateixen una manca de recursos: "Les persones troben un indret de qualitat, de l'àmbit rural, amb una feina de 12 mesos i en un lloc on els volen acollir i integrar; i els ajuntaments, més enllà de la feina que fan aquestes persones, poden solucionar el despoblament." El SOC destina més de 865.000 euros a aquest pla pilot, que podria tenir una segona edició l'any que ve en funció dels resultats que obtingui aquesta primera experiència. Hi participen 25 micropobles d'arreu del país La majoria de municipis adherits són de Ponent i l'Alt Pirineu: Almatret, Llardecans, Torrebesses, Torre-serona i Aspa (Segrià); Baix Pallars, Farrera i Tírvia (Pallars Sobirà); Talarn i Conca de Dalt (Pallars Jussà); Bellaguarda (Garrigues); la Sentiu de Sió (Noguera) i Ciutadilla (Urgell). El poble de Bellaguarda encapçala el rànquing de municipis de les Garrigues amb més cases buides, el 31% (Oficina Jove de les Garrigues) Del Camp de Tarragona hi participen Senan, Vilanova de Prades, les Piles i Blancafort (Conca de Barberà); els Garidells (Alt Camp), i la Torre de Fontaubella i Ulldemolins (Priorat). Mantenir l'escola oberta és clau per al futur d'un micropoble i amb aquest pla pilot arriben molts nens i nenes nous al món rural (ACN/Núria Torres) De les Terres de l'Ebre hi pren part Freginals (Montsià), i de comarques gironines, el municipi d'Ordis (Alt Empordà). La representació de la Catalunya Central la conformen Veciana i Pujalt (Anoia), i Vilada (Berguedà).

Refugiats per revifar els micropobles de Catalunya

Una trentena de persones migrades treballaran durant un any en pobles de menys de 500 habitants afectats per la pèrdua de població