La majoria de famílies refugiades estan formades únicament per dones amb menors a càrrec i això complica molt que puguin accedir a una feina
Catalunya al dia

Refugiats atrapats a Guissona: no tenen feina ni poden tornar a Ucraïna

Els ucraïnesos són la comunitat estrangera més nombrosa en aquest poble de la Segarra, on ja viuen unes 270 persones que han fugit de la guerra

El poble de Guissona, a la Segarra, acull unes 270 persones refugiades d'Ucraïna. Hi van arribar a partir de finals de febrer i, ara que ja han passat cinc mesos, el que esperaven que fos un desplaçament temporal se'ls està fent més llarg del previst.

Al municipi s'hi respira molta incertesa perquè la guerra no s'acaba i ningú no sap quan podrà tornar a casa seva. El president de la comunitat ucraïnesa de Guissona, Andriy Sukhlyak, constata que el conflicte s'ha estancat:

"Hi ha molta incertesa perquè tot depèn de com evolucioni la guerra. Si l'activitat és intensa com abans o si passa com ara, que no avancen els russos i nosaltres gairebé tampoc. Crec que si alliberem més territori la gent anirà tornant cap a Ucraïna."

La situació d'emergència que es va viure al principi a Guissona, amb una arribada massiva de refugiats, ja està normalitzada. Amb tot, la comunitat, l'Ajuntament i les entitats socials segueixen bolcades a cobrir les necessitats bàsiques dels refugiats.

Se'ls proporciona menjar, roba i tot allò que necessiten, però les setmanes i els mesos van passant. L'alcalde, Jaume Ars, reconeix que estan preocupats per si la situació s'allarga:

"La por és que això es dilati en el temps i al setembre o a l'octubre no puguem donar recursos d'assistència bàsica. Ja estem en contacte amb la Creu Roja per poder articular ajudes d'alimentació i treballem en l'escenari que això es vagi allargant."

El poble va arribar a acollir prop de 300 refugiats, però ara la xifra s'ha estabilitzat. N'hi ha que se'n van i que no es donen de baixa del padró, però també n'hi ha que s'hi instal·len perquè hi tenen coneguts, amb la qual cosa la xifra fluctua poc.

A Guissona hi viuen unes 7.600 persones i, d'aquestes, n'hi ha 1.300 que són originàries d'Ucraïna (Catalunya Ràdio/Roger Segura)

La dificultat de trobar feina

La immensa majoria de refugiats ucraïnesos van arribar a Catalunya sense conèixer l'idioma, tot i que ara se'ls ofereixen cursos de català. A més, la majoria de les unitats familiars són complexes, atès que estan formades per dones amb fills o nets menors a càrrec.

Això complica, i molt, que les persones refugiades puguin trobar feina i, per tant, aconseguir una estabilitat econòmica que els permeti deixar de dependre de la caritat o els donatius.

Un altre problema afegit és que la majoria d'aquests nouvinguts sempre tenen un ull posat al seu país i no volen quedar-se aquí de forma definitiva, com apunta Ignasi Ribera, coordinador de l'equip de voluntaris que treballen amb els refugiats.

"Tenen el cor i la vista posada en el seu país i la seva voluntat és tornar-hi al més aviat possible. Quan els oferim una feina, sempre dubten perquè no han vingut a treballar. Per això, agafar compromisos és una lluita interna que tenen."

Les poques refugiades que treballen ho fan en el sector carni, a la campanya de la fruita o a l'hostaleria. Per exemple, s'ha aconseguit col·locar diverses persones ucraïneses en establiments d'hostaleria del Pallars. El Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) també preveu obrir línies que n'afavoreixin la contractació.

Andrei Sukhlyak, Ignasi Ribera i Jaume Ars, davant l'Ajuntament de Guissona (Catalunya Ràdio/Roger Segura)

Una altra qüestió a resoldre és l'habitatge. El 80% dels refugiats que hi ha a Guissona viuen a casa d'ucraïnesos que ja estaven establerts aquí i la resta s'allotgen en cases prestades per altres veïns. També n'hi ha vuit que estan instal·lats en una antiga fonda rehabilitada.

Per molt que ho volguessin, hi ha famílies que ho tenen impossible per tornar al seu país. És el cas d'una família en què l'àvia ha vist com les bombes li destruïen la casa i en què la filla s'ha trobat que el seu pis està ocupat pels russos.

Algunes persones refugiades estan marxant de Guissona però n'hi ha d'altres que s'hi instal·len perquè hi tenen coneguts (ACN)

Incertesa també a l'escola

Durant el juliol i l'agost, els infants ucraïnesos gaudeixen a les activitats dels casals d'estiu que s'organitzen a Guissona mentre encara no tenen clar si tornaran a les escoles que els van acollir el curs passat.

El Departament d'Educació ja ha previst matricular a les escoles i a l'institut de Guissona tots aquells infants de famílies que vulguin quedar-se al poble. Al setembre una comissió d'escolarització fixarà si passen o no de curs, i si se'ls fa anar a l'aula d'acollida.

Segons l'Ajuntament, les escoles podran absorbir la matrícula sense problemes perquè Guissona és terra d'acollida. De fet, hi conviuen unes 7.600 persones de 43 nacionalitats. Una diversitat que s'explica per la important indústria càrnia de la zona.

Arran de la guerra, els 1.300 ciutadans originaris d'Ucraïna ja formen la primera comunitat estrangera del poble, seguits de romanesos, senegalesos i búlgars.

 

 
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut