Refer-se després de la violència masclista: "Tenir un sostre és com treure't de l'oceà"

La Chandler té 36 anys i va arribar fa tres, amb el seu fill de mesos, a un dels pisos que l'entitat social Fundació SERGI facilita perquè dones víctimes de violència masclista puguin reconstruir-se vitalment i socialment. Una situació que, segons explica, va ser per a ella com si s'hagués tret una persona de l'oceà per donar-li una altra oportunitat de vida. I és que aconseguir tenir un sostre després de patir violència masclista li va suposar una alenada d'aire per mira al futur: "Vivint aquí només el meu fill i jo, la sensació que hem tingut és que és casa nostra, que no ens hem de preocupar. Quan vaig sortir d'una situació vital tant bèstia, necessitava el meu espai per respirar, plorar, cridar... No podia més." Fotografia de l'exposició "On habita la violència masclista", dins el projecte "Dones Supervivents" (Joan Aureli Martí) Des del 2016, la Fundació SERGI desenvolupa el projecte "Dones Supervivents" per tal que les dones que han patit violència masclista, i els seus fills i filles, puguin refer la seva vida de manera autònoma i independent. Un objectiu que, per una dona estrangera com la Chandler, que té la família a Califòrnia, és encara més complex: "Per a les dones maltractades, el més normal és acudir a la famíllia, però les que la tenim fora de Catalunya no sabem què fer. No és una decisió fàcil, és de supervivència: ho has de fer o acabaràs morta. I amb un fill petit, en el meu cas de tres mesos, no podia permetre-ho." Desatenció del sistema públic L'experiència de la Fundació SERGl, doncs, deixa clar que el fet de tenir accés a un habitatge pot facilitar la superació d'un moment clau. En el cas de la Chandler, li va permetre afrontar-se a l'abisme de començar de zero: "Et trobes en un estat de shock. No saps realment què hi ha i has d'entrar-hi confiant. Durant un any i mig vaig viure en aquest estat: em costava deixar enrere el pànic i pensar que era a casa meva. No hi ha paraules, no tens energia per socialitzar." La Chandler va arribar a la fundació derivada des dels Serveis d'intervenció especialitzada (SIE) de la Generalitat. I no va ser fàcil. Ara, recorda com una treballadora social va dir-li que no podia continuar d'aquella manera, amb els ulls plens de pànic cada dia. Després de mesos sense resposta de les fundacions públiques, on va trobar-se amb portes tancades -a més- coincidint amb l'inici de la pandèmia, la mateixa treballadora va aconsellar-li que truqués a la Fundació SERGI. Agraeix que, per sort, aquí sí que van posar-ho tot en marxa per ajudar-la. Fotografia de l'exposició "On habita la violència masclista", dins el projecte "Dones Supervivents" (Joan Aureli Martí) La necessitat d'un acompanyament Per desgràcia, el cas de la Chandler és només un de tants dels que atenen des de la Fundació SERGI. De fet, el cap de la seva l'àrea d'habitatge, Marc Puntunet, assegura que tenen molta més demanda que les opcions d'habitatge que poden oferir. Actualment, tenen 14 pisos: sis a Figueres, cinc a Salt i tres a Girona. I, a banda de facilitar a les dones l'accés a un pis de lloguer assequible, també els fan un acompanyament socioeducatiu: "Mirem de fer un acompanyament no directiu, que no sigui intrusiu, deixant triar a les dones el que volen fer. Depenent de les seves possibilitats, fem un acomanyament més o menys intens." El projecte "Dones Supervivents" es complementa amb l'exposició itinerant "On habita la violència masclista", amb fotografies de Joan Aureli Martí sobre les diferents violències que pateixen les dones, des de la física fins a l'estructural.

Refer-se després de la violència masclista: "Tenir un sostre és com treure't de l'oceà"

La Chandler viu, amb el seu fill, en un dels habitatges que la Fundació SERGI facilita a víctimes de violència masclista perquè puguin reconstruir-se vital i socialment