Ivars de Noguera ha recuperat una tradició mil·lenària, que va quedar en desús fa més d'una dècada. Les quatre campanes de l'església alertaran de forma manual els veïns en cas d'incendi o defunció, anunciaran les festes i els canvis d'estació. Ho destaca un dels impulsors d'aquesta iniciativa, Carles Sarroca, que ha après a tocar les campanes de la mà de l'antic alcalde, i aquest ho va aprendre de l'agutzil:

"Hem volgut recuperar una cosa que no s'hauria d'haver perdut mai. Hem recuperat el so de viure al poble, estar a casa i sentir com les campanes ens informen, ens fan un anunci a la població."

La campana més antiga és la Maria, del 1884. També hi ha l'Assumpció, del 1915 (són les més velles, les que fan els repics més tradicionals). La més gran és la Sebastiana, que fa honor al patró del poble, Sant Sebastià. I finalment, la més petita és la Josefina, del 2011. La Sebastiana la va encarregar l'ajuntament i porta una inscripció:

"Per honrar el patró del poble, Sebastiana m'heu posat, per això vull ser campana de tota la comunitat."

Ara bé, les hores i els quarts sonen de forma automatitzada, amb un sistema elèctric programat, des de les 7 del matí fins a les 12 de la nit. 

El poble, de 300 habitants, ha celebrat la recuperació dels repics per comunicar-se amb els veïns, també la tinenta d'alcaldia, Montse Bernat:

"A tothom li ha fet molta il·lusió, sobretot a la gent gran, que tenia molt present els repics de campana. Quan vam celebrar en un acte la recuperació, n'hi va haver que es van emocionar."

Des del campanar es té una perspectiva privilegiada de l'entorn. Antigament, a més d'acollir les campanes, era també una torre de guaita:

"Cada dia valdria la pena pujar aquí a dalt. És emocionant la vista que es té del terme i sentir el repic de les campanes des de tan a prop."

Sempre que s'hagi de fer un anunci al poble, les campanes les tocarà Carles Sarroca, tot i que altres joves també ho podran fer si convé, perquè han rebut el mestratge d'aquells qui ho feien antigament .