Què passa si un dels pares vol vacunar els fills i l'altre no?

Primera sentència a Barcelona per la disputa d'uns pares separats sobre si els fills s'han de vacunar o no contra la Covid. La magistrada dona la raó a la mare, que ho vol, contra el criteri del pare, que no n'és partidari. Des que es va obrir la franja d'edat de vacunació per als adolescents d'entre 12 i 15 anys, als jutjats de família ja han arribat alguns casos en què els pares o tutors no es posen d'acord si cal vacunar o no la canalla. Sovint el jutge o jutgessa dona la raó al que aposta per la vacunació perquè la Convenció dels Drets del Nen les contempla com un dret de la infància. És el que ha passat en aquest cas. La Convenció dels Drets del Nen contempla les vacunes com un dret de la infància (Forumlibertas) La jutge ha remarcat en la seva sentència que ha tingut en compte l'interès dels menors. I després d'escoltar els arguments dels pares i d'examinar els informes mèdics, creu que vacunar de la Covid els dos menors, que tenen 15 i 16 anys, els pot aportar beneficis. El pare no era partidari de vacunar-los pels possibles efectes secundaris. La documentació que va aportar al jutjat només recollia informacions sobre efectes nocius de les vacunes de la Covid publicats a les xarxes socials i internet. Per tant, considera que les proves que ha presentat el pare contra les vacunes NO són sòlides. Tot i axí, hi ha un 5% de població catalana que és antivacunes i que no es ho farà mai. La sentència de la magistrada deixa clar que els jutges no poden ni autoritzar ni prohibir l'administració d'una vacuna sinó decidir qui dels dos progenitors té la facultat de decidir. En el cas del germà gran la jutge diu que és ell mateix qui tindrà l'última paraula sobre si es vol posar o no la vacuna perquè és el que estableix la llei amb els nois i noies que tenen entre 16 i 18 anys.

Què passa si un dels pares vol vacunar els fills i l'altre no?

La primera sentència a Barcelona per aquest tipus de disputa dona la raó a la mare, partidària de la vacunació en detriment del pare, que n'estava en contra