A la Guàrdia d'Urgell, un petit poble agregat al municipi de Tornabous, a l'Urgell, han tret a la llum les cartes que els nens i nenes d'aquest nucli van escriure als Reis d'Orient entre els anys 1959 i 1980.

Les missives s'han conservat gràcies a la família de Pepita Llobera, que va col·laborar activament durant 39 anys en la rebuda dels Reis Mags, una cita que solia mobilitzar tot el poble i que incloïa obres de teatre i una cavalcada. 

"Com que venien molt cansats del viatge, a casa els fèiem una mica de berenar i sopar. Es vestien a casa i es dedicaven a anar per tot el poble a veure tots els nens i nenes de l'època. Després, tornaven a desvestir-se i els guardàvem les cartes."

La cunyada de la Pepita en va arribar a guardar més de 300 dins d'una capsa oblidada a les golfes durant més de 40 anys. Ara, un grup de veïns ha tingut la iniciativa de recordar aquells moments tan màgics i il·lusionants de quan eren petits, els Reis Mags i les seves cavalcades. 

Nines i bicicletes 

A les cartes s'hi poden llegir tota mena de desitjos. Nens i nenes que confessaven que no s'havien portat gaire bé i d'altres que els explicaven que havien sigut molt bons i que volien que els satisfessin amb regals molt variats.

"Nines, bicicletes, material escolar que els feia falta, una pilota o una bicicleta quan eren més grandets. Evidentment aleshores no teníem ni telèfons mòbils ni ordinadors, que és el que es demana ara. Era una altra època."

Altres nens i nenes demanaven una ploma estilogràfica, una guitarra, el conte de "La caputxeta vermella", un tractor de joguina, una cartera per a l'escola, un diccionari i, fins i tot, hi havia qui demanava una escopeta. 

Una feina d'un mes

Un cop recuperades les cartes, les han estat revisant una per una i n'han mirat d'identificar els remitents en aquells casos que ha estat possible.

Un dels seus impulsors, Jordi Valls, destaca que ha estat una feina ingent que els ha ocupat durant diverses setmanes.

"Quan les vam tenir classificades per nom trucàvem a la porta preguntant-los si tenien alguna fotografia del moment en què lliuraven la carta al patge o en què rebien el regal dels Reis." 

Les fotografies mostren l'entrega de la carta al patge reial i la recollida dels regals dels Reis d'Orient. Ara estan exposades al costat de les cartes amb els seus corresponents desitjos. Per complementar-ho, també s'ha fet un recull d'imatges històriques de les cavalcades. 

La carta que va aparèixer dins d'una guitarra

Jordi Valls explica que va tenir la pensada d'impulsar la iniciativa quan va trobar una carta antiga a casa seva i la va donar al seu propietari perquè la guardés de record. Ell no va trobar cap carta als Reis, però igualment va decidir fer una aportació a l'exposició.

Hi va dur una guitarra que els Reis d'Orient li van regalar el 1964 i que mai no va arribar a tocar i va quedar guardada en un traster. Malgrat tot, aquell instrument guardava una sorpresa inesperada.

"Arribo aquí i els companys em diuen que a dins hi havia la meva carta: 'Em dic Jordi i soc un bon noi. Vull que em portin una guitarra i un compàs. Gràcies'.'El compàs no me'l van portar."

Aquests veïns recorden que en aquells temps els nens i nenes solien rebre un únic regal, i esperaven el dia de l'arribada de Ses Majestats amb delit i moltíssima il·lusió.

Quan el poble tenia 350 habitants

A banda d'exposar les cartes als Reis i les fotografies, també s'hi exposen joguines de l'època cedides pels autors de les cartes. S'hi poden veure tota mena de nines, bicicletes, un patinet, una màquina d'escriure, un camió de bombers, una pilota, peluixos o una moto de joguina. 

L'exposició està situada a l'antiga església de la Guàrdia d'Urgell. És un temple que data del 1312 i que té la curiositat que un grup de veïns i veïnes es va encarregar de reformar fa uns anys.

La mostra obrirà el 24 de desembre (18.00-20.00), 26 de desembre (12.00-14.00 i 17.00-20.00), 6 i 7 de gener (18.00-20.00) i 8 de gener (12.00-14.00). A partir d'aquell dia, les cartes exposades les retornaran als seus propietaris, alguns dels quals ja tenen més de 60 anys. 

La iniciativa recorda una època daurada del poble, en què comptava amb 350 habitants, botigues, carnisseries, bars, perruqueries i una escola que ara ja s'han perdut. I és que, com molts altres nuclis rurals del país, la Guàrdia s'ha vist molt colpejada pel despoblament.