De repartir només preservatius a distribuir lots d'alimentació bàsica i ajudes econòmiques. La Fundació Antisida de Lleida ha hagut d'ampliar l'atenció a les treballadores sexuals davant la constatació que cada cop són més vulnerables. L'any passat l'entitat en va atendre més de 300 a la capital del Segrià, 119 de les quals per primera vegada. El perfil majoritari és el d'una dona d'uns 40 anys, d'origen africà o sud-americà, sovint en situació administrativa irregular i amb un baix nivell formatiu.  Al centre històric de Lleida es poden veure treballadores sexuals oferint els seus serveis a plena llum del dia (Catalunya Ràdio) Des de l'esclat de la pandèmia s'han disparat les demandes d'atenció. Sobretot per rebre aliments, però també d'ajuda a l'hora de fer tràmits administratius en línia com els de l'àmbit sanitari, segons la coordinadora d'Antisida Lleida, Marta Melgosa.  "Les atencions que fèiem potser eren a més persones que s'atansaven al nostre recurs, però la seva situació no era tan precària. Solien venir a recollir preservatius de franc o per a una intervenció més puntual." A més, la precarietat del col·lectiu ha crescut perquè ara hi ha més gent que s'hi dedica. S'han abaratit les tarifes i, per tant, els ingressos han caigut. Ho corrobora la Núria, una treballadora sexual que vol mantenir-se en l'anonimat.  "Hi ha moltíssima gent a qui els toca abaixar el llistó i engolir molta més merda, parlant clar. Només cal mirar els preus dels anuncis." Un recurs de referència per a les prostitutes La Fundació Antisida compta amb un programa sanitari i de promoció de la salut en què, periòdicament, lliura profilàctics i lubricants de franc. També ofereix a les treballadores sexuals la possibilitat de sotmetre's a un test ràpid de sífilis o de VIH, o de derivar-les a un ginecòleg. A més, l'entitat disposa d'un punt d'atenció únic per ajudar-les a cobrir necessitats econòmiques, d'habitatge, laborals, formatives o jurídiques. En aquest sentit, l'any passat va fer plans de treball individualitzats a 156 persones. De les 82 proves ràpides fetes el 2021 per Antisida Lleida, dues van donar positiu de sífilis i una de VIH (EFE) D'aquestes, 39 van poder reinserir-se laboralment. Això, malgrat que la barrera idiomàtica sol ser una dificultat afegida, segons Esther Bellido, responsable de l'àrea d'atenció psicosocial i d'inserció d'Antisida Lleida.  "Ens trobem que algunes tenen la documentació en regla però no parlen l'idioma. Aleshores, intentem potenciar molt els tallers de conversa perquè en el futur les puguem derivar al programa Incorpora i puguin aconseguir una feina." Amb tot, l'objectiu de l'entitat no és que aquestes persones deixin el treball sexual, sinó acompanyar-les en la decisió que prenguin. Melgosa assegura: "Hi ha qui vol deixar la prostitució, qui no vol i qui la vol complementar a través d'altres feines estacionals." La Fundació Antisida de Lleida gestiona l'atenció a les treballadores sexuals amb el suport de la Paeria (Fundació Antisida) Cap sanció per prostitució al carrer des del 2015 La majoria de persones ateses per l'entitat exerceix la prostitució en pisos o apartaments, i són una minoria les que treballen en clubs o prostíbuls.  L'ordenança de civisme i convivència de Lleida, en vigor des del 2009, estableix multes d'entre 300 i 3.000 euros per a les persones que ofereixin serveis sexuals a la via pública i també per als clients.   Tot i que aquesta pràctica és ben visible dia i nit, sobretot en diversos carrers del centre històric, no hi ha hagut cap denúncia des del 2015. El motiu? No agreujar la seva vulnerabilitat, segons defensa la regidora de Persones, Mariama Sall.  "No és tant sancionar sinó informar i derivar als recursos, perquè és aquí on comença la feina d'intervenció que pot arribar a fer que la persona surti de l'exercici de la prostitució." Els primers cinc anys d'ordenança, la Guàrdia Urbana de Lleida sí que va imposar multes: va denunciar 582 treballadores del sexe i 29 clients. Segons la Paeria, des de fa un temps la prostitució "no constitueix un problema ni en termes de seguretat ni d'imatge".