A Besalú, a la Garrotxa, encara donen corda de forma manual al rellotge de la Torre de les Hores, visible des del seu casc antic.

L'últim responsable és Xavier Guardiola, que ha fet funcionar el mecanisme en els darrers dotze anys. Cada dia, a primera hora del matí, pujava i baixava de la torre del campanar per comprovar que el rellotge funcionés amb normalitat i recarregar el sistema: 52 voltes a la biela dels quarts i 52 més a la de les hores, per fer pujar els pesos.

Una rutina diària que durava cinc minuts a completar-la. Fins i tot, l'arreglava quan tenia algun problema, amb els coneixements que havia adquirit durant els anys malgrat que ell no és rellotger de professió. La seva feina era força desconeguda, però quan el rellotge no anava a l'hora els besaluencs ho notaven:

"A vegades s'havia parat, i clar, jo treballo fora del municipi, i hi havia gent que anava a l'Ajuntament a avisar que el rellotge no funcionava. Hi ha molta gent que n'està pendent, encara que no en sigui conscient."

Ara, però, Xavier Guardiola ho deixa perquè se'n va a viure a un altre municipi. Amb la seva marxa, es trenca una tradició centenària: diverses generacions de la seva nissaga s'han encarregat de donar corda al rellotge. La família Minobis ha marcat l'hora i la puntualitat de tot el poble durant cinc generacions, perquè eren els que vivien més a prop de l'entrada d'accés a la Torre de les Hores. Ja ho feia el seu rebesavi, i quan ja no podien pujar les escales del campanar passaven la manovella de pares a fills, segons Guardiola:

"El meu avi hi va pujar cada dia fins que va tenir 80 anys, i el meu pare fins que va caure malalt. A vegades jo l'acompanyava, i també ho feien el seu gos i el seu gat, i molts turistes li feien fotografies perquè els feia gràcia."

Però les filles d'en Xavier viuen fora del poble, i a ell li és impossible conciliar la seva vida. Ja no hi haurà relleu.

Un substitut temporal

Per assegurar que el rellotge continuï marcant el pas de les hores de Besalú, l'Ajuntament mecanitzarà el sistema perquè ningú hagi de pujar a la Torre de les Hores.

Fins que no arribi la màquina, de moment ho fa un veí d'en Xavier, Joan Masmitjà:

"Fins ara no hi havia pujat mai. Ho trobo impressionant. Està bé que el rellotge es conservi i pugui seguir funcionant. De fet, el mecanisme actual va des que el va comprar Francesc Cambó ara fa cent anys."

De fet, no és la primera vegada que una altra persona dona corda al sistema. Quan en Xavier marxava de vacances o no hi podia pujar, demanava a altres veïns i amics que ho fessin. Però, segons Guardiola, és més complicat tenir un compromís diari:

"Al final ho deixo. No és el que costa, però a vegades no et ve bé pujar a donar corda. Però, clar, jo segurament ho trobaré a faltar. Des d'aquí hi ha unes bones vistes del municipi, i en conservo bons records."

Un cop Xavier Guardiola ha deixat la manovella, l'Ajuntament ha decidit fer un acte per reconèixer la tasca feta per la família Minobis durant tots aquests anys, per marcar de forma ininterrompuda el pas dels segons de Besalú.