El pa de ronyó o pa petit s'amassa amb farina, aigua, sal i llevat, i es cou a alta temperatura dins el forn de llenya
Catalunya al dia

Pa de poble en perill d'extinció

La falta de relleu generacional, la competència dels supermercats i la pujada de preus comprometen el futur dels petits forns artesans i tradicionals

Actualitzat

En barra o rodó; de quilo o de quart; blanc o integral. El pa és un dels indispensables del cistell d'anar a comprar i, de fet, des de fa segles ha estat un dels aliments bàsics per a la humanitat.

Els últims anys, però, els mètodes d'elaboració tradicionals s'han anat perdent i proliferen cada cop més les masses prefabricades i congelades dels pans industrials. Amb tot, hi ha petits forns artesans que no han abandonat mai la tradició, sobretot al món rural.

En Salvador Gili de Cervià és un dels pocs forners que encara treballen amb un forn morú de llenya, gairebé sempre de pi (Catalunya Ràdio / Roger Segura)


Un ofici en declivi a les Garrigues

Cada vegada costa més trobar forns on encara couen el pa com s'ha fet tota la vida. A les Garrigues, una comarca amb molta tradició fornera, es van quedant a poc a poc sense productors artesans per diversos motius.

A Cervià de les Garrigues, per exemple, ja només n'hi queda un. En Salvador Gili, de Casa Mariana, es jubilarà aviat. Com que no té relleu, apagarà el forn que el seu besavi hi va encendre a finals del segle XIX:

"La feina tampoc és de massa esforç físic, però l'horari i haver de treballar en dissabte és dur. Cada dia em llevo a les tres de la matinada i començo a treballar fins a les vuit del matí."

Salvador Gili i Antònia Perramon estan al capdavant del Forn Casa Mariana, l'últim que queda obert a Cervià de les Garrigues, on s'hi elabora l'apreciat pa de ronyó (Catalunya Ràdio / Roger Segura)

Del forn morú amb llenya d'en Salvador en surten coques de sucre i de poma, immensos braços de gitano o l'apreciat pa de ronyó. Un petit pa de molla espessa i una aroma molt característica que encara es fa a les Garrigues amb els mètodes de sempre:

"No s'hi posa ni massa mare. S'amassa només amb aigua, sal i llevat, a més de la farina. Perquè surti bé el pa, dins el forn hi ha d'haver una mica de flama."

Sense el forn de pa, aquest poble de 600 habitants es quedarà una mica més orfe. La Rosa Donato, de 94 anys, n'és una de les clientes fixes i constata que els cervianencs i els forans que hi compren assíduament el trobaran molt a faltar:

"Ja no ho trobarem enlloc el que hi fan aquí. Sap greu perquè aquí a Cervià ens quedarem només amb una sola botiga, quan n'hi havia arribat a haver quatre o cinc, i hi teníem de tot."

Els braços de gitano del Forn Casa Mariana de Cervià de les Garrigues estan farcits de nata, trufa o crema (Catalunya Ràdio / Roger Segura)

Un ofici nocturn i sacrificat

L'ofici de forner agonitza en molts altres pobles. A Arbeca, amb uns 2.100 habitants, en Josep Arroyo supera la seixantena i ja pensa a abaixar la persiana del forn que regenta, des de fa 34 anys, a la plaça Major:

"Quedem quatre i els que quedem ja som grans i ens anem jubilant i es queden els pobles sense forners. Tot seran botigues on venen pa prefabricat i l'ofici, com el faig jo, s'acabarà."

La falta de relleu generacional, la competència dels supermercats i la pujada de preus dels subministraments i les matèries primeres collen cada cop més els petits forns artesans i tradicionals com el d'en Josep i la Pili:

"Què hi guanyo si apujo la barra de pa deu cèntims, quan el gasoil i la farina s'han encarit el doble?"

El forner Josep Arroyo fa 34 anys que regenta un forn a la plaça Major d'Arbeca, on el pa, les coques de sucre i les de recapte són les seves especialitats (Catalunya Ràdio / Roger Segura)

La nostàlgia manté obert el forn de Juneda

El Forn de Pa Mas de Juneda ha hagut d'apujar els preus fins a quatre vegades en un any, però estan decidits a tirar endavant. L'Anabel Mas va assumir el negoci familiar el 2013 després de la jubilació del seu pare i ha contractat personal per mantenir la producció:

"Intentarem aguantar tots els anys que puguem perquè Juneda no es quedi sense el forn de pa i mantingui el servei diari que prestem de dilluns a dissabte."

Malgrat les dificultats i la percepció que ara la gent consumeix menys pa que abans, aquí n'hi couen diverses varietats cada dia de forma artesanal.

El Forn de Pa Mas de Juneda elabora cada dia barres de mig, de quart, sense sal, integral, gallegues i baguets elaborades de forma artesana (Catalunya Ràdio / Roger Segura)


Busquen famílies per reviure l'ofici

Enmig del degoteig de tancaments de forns de pa, sorgeixen iniciatives per recuperar l'ofici i, alhora, ajudar a combatre el despoblament en unes comarques que perden habitants a marxes forçades.

A Bovera, el 2020 l'Ajuntament va cedir l'antic forn de la cooperativa a una parella que s'hi va traslladar a viure, però que fa uns mesos n'ha hagut de marxar per motius personals. Amb tot, l'alcalde, Òscar Acero, no llança la tovallola:

"Hem comprat una mica de maquinària perquè puguin començar a treballar. Ens agradaria que vingués una família amb canalla que vagi a l'escola. A més, estem habilitant un habitatge perquè la família pugui viure damunt el forn."

A Ciutadilla, a l'Urgell, l'ajuntament recuperarà un antic obrador a l'abandonat molí fariner de Cal Valls. Es preveu que pugui assumir-lo una família que elabori pa i pastisseria artesanal, i que doni vida a aquest petit poble de 200 habitants.

Judit Barniol al seu forn de Biosca
Judit Barniol al seu petit forn de Biosca, obert l'octubre del 2021

A Biosca, a la Segarra, l'octubre del 2021 una fornera autodidacta, Judit Barniol, va recuperar la fleca del poble després de mig segle. Tota una injecció de vida per a un petit poble que s'havia quedat sense botigues i que vol rebre nous habitants però no té cases per oferir-los.
 

 
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut