
Ocells gegants a les parets d'Ivars d'Urgell
L'artista Swen Schmitz impulsa el projecte Enciclopèdia Mural per divulgar les espècies pròpies de la zona i embellir aquest poble del Pla d'Urgell
Sovint veiem o sentim cantar un ocell i no som capaços d'identificar-lo, però si visitem Ivars d'Urgell en podem aprendre una mica més. I és que un artista local ha convertit aquest municipi del Pla d'Urgell en una veritable enciclopèdia a l'aire lliure ornitològica.
En Swen Schmitz Coll té en marxa l'Enciclopèdia Mural des del 2019. En una quarantena de parets dels nuclis d'Ivars i Vallverd hi ha pintat murals d'espècies característiques de la zona, que hi proliferen gràcies a l'estany d'Ivars i Vila-sana, un dels principals espais humits del país.

A principis del 2023, l'Enciclopèdia està formada per 43 murals dedicats a animals com l'abellerol, el torlit, la puput, el blauet, l'esplugabous o la mallerenga de bigotis. El projecte enllaça la vessant artística, la mediambiental i l'educativa.
"Els objectius són donar a conèixer espècies de fauna amb què convivim i que tot sovint no coneixem, a banda d'embellir els carrers d'Ivars i generar un atractiu turístic que motivi les persones a visitar el nostre municipi, alhora que l'estany."
A la vora de cada mural, un tòtem informa els visitants del nom de l'ocell, les mides, on acostuma a viure, quina alimentació segueix, quin és l'estat de conservació de l'espècie i un calendari de fenologia, és a dir, en quins moments de l'any se'l pot veure.

Ruta per lliure o en una visita guiada
La ruta per l'Enciclopèdia Mural es pot fer per lliure amb l'ajuda d'un plànol que situa els diferents murals sobre un mapa però, un cop al mes, l'artista i l'ornitòleg Enric Morera ofereixen una visita guiada gratuïta d'un parell d'hores per una selecció d'obres.

A l'estany d'Ivars i Vila-sana s'hi han censat més de 200 espècies d'ocells, però dins del poble també n'hi ha molts que conviuen ben a prop dels veïns i que la ruta permet descobrir, com és el cas del mussol banyut.
"Aquesta espècie nia en algunes ubicacions com el parc de l'Ermita, en alzines i arbres de fulla perenne. Durant la primavera i l'estiu crien, i durant les nits sentim les cries cridant, amb un reclam molt agut. A l'hivern, s'ajunten i hibernen junts."

Un dels primers murals que va pintar és el de la polla blava, un ocell molt habitual a la zona i força desconegut per a la majoria de persones. Aquesta espècie permet explicar l'impacte de l'assecament de l'estany d'Ivars l'any 1951, per iniciativa del règim franquista.
"Va castigar moltes espècies alhora que també eren molt caçades, i aquesta n'és una que ha recuperat molt la seva salut."
Durant la primavera i l'estiu el mural de l'oreneta cuablanca és un dels més entretinguts perquè, tot just a la vora, hi viu una colònia molt gran d'aquesta espècie. Durant les visites es poden veure aquests animals volant amunt i avall, i portant menjar als polls.

Implicació d'institucions i veïns
El projecte està cogestionat per l'Ajuntament d'Ivars d'Urgell, que paga un petit import a l'artista per cada mural i assumeix el cost de les pintures i materials turístics. L'alcalde, Joan Carles Sànchez, destaca que els murals són un enllaç entre l'estany i el municipi.
"És un reclam molt potent que ens embelleix el municipi i que permet compartir el coneixement d'aquests ocells que, moltes vegades, no sabem ni com es diuen, on les podem trobar i quines són les seves característiques."
El projecte no seria possible sense la col·laboració dels veïns del municipi que posen les seves parets a disposició de l'artista. El procés s'oficialitza mitjançant la signatura d'un conveni amb l'ajuntament.

En Swen triga un o dos dies a plasmar els ocells a les parets. Per fer-ho utilitza pinzells variats i pintura plàstica amb els colors principals que va barrejant 'in situ' davant la paret. Els murals més grans, que poden arribar a fer deu metres d'alçada, els pinta enfilat a una grua elevadora.

L'objectiu per a l'any 2023 és que l'Enciclopèdia arribi als 51 murals i, més endavant, ampliar-la perquè inclogui altres animals característics de la zona com ara mamífers, rèptils, amfibis i peixos. A més, l'artista també vol ampliar el projecte a altres municipis catalans.
