Menys vocacions, menys congregacions
Darrera missa dels Franciscans a l'església de Sant Antoni de Pàdua de Lleida
Catalunya al dia

Ni monges ni capellans, a Lleida tanquen sis comunitats religioses

Marxen de Lleida, Almacelles, la Pobla de Segur i Mollerussa: s'han fet massa grans i no hi ha relleu

Estela Busoms GonzálezActualitzat

En els últims mesos hi ha hagut un degoteig de congregacions religioses que han abandonat la demarcació de Lleida per falta de noves vocacions. Les Filles de la Caritat, una comunitat que tenia presència a Lleida des de finals del segle XVIII, fan una missa es fa una missa aquesta setmana per acomiadar les tres últimes germanes. Marxen després de 230 anys de servei assistencial a la capital de Ponent.

Es perden religiosos a Lleida, Almacelles, la Pobla de Segur i Mollerussa

No hi ha relleu generacional i els pocs membres que queden a les congregacions ja són molt grans. El 30 de setembre tancarà definitivament la comunitat de religioses Terra Ferma, de la companyia de les Filles de la Caritat, que van arribar a Lleida el 1792 provinents de França.

Havien arribat a tenir mitja dotzena de cases i havien fet feines de voluntariat a l'Hospital de Santa Maria, a la Maternitat o a la Llar de Sant Josep, entre altres. Les tres germanes que quedaven tenen 92, 83 i 76 anys i ara deixen el pis del barri de Pardinyes on han viscut els darrers anys i se'n van a Barcelona.

Menys vocacions, menys congregacions
Les tres últimes religioses de la comunitat de les Filles de la Caritat a Lleida tenen 92, 83 i 76 anys(Bisbat de Lleida)

El seu no és un cas únic. Ha passat el mateix amb les Carmelites del Pare Palau de Lleida, amb cinc religioses que se'n van a Eivissa i Barcelona; els tres germans de Sant Joan de Deu d'Almacelles que han marxat a Saragossa i València o els franciscans de Sant Antoni de Pàdua, una comunitat que portava vuit segles a la capital del Segrià. Els quatre frares que quedaven els han destinat a Barcelona i Albacete.

Dins l'àmbit del bisbat d'Urgell darrerament han marxat les últimes dues religioses de les Filles del Cor de Maria de la Pobla de Segur. I també han abandonat Mollerussa, que pertany al bisbat de Solsona, cinc germans de la comunitat de la Salle.

Menys vocacions, menys congregacions
Moment del comiat dels tres germans de la comunitat de Sant Joan de Déu d'Almacelles, al Segrià (Bisbat de Lleida)


Una realitat que entristeix el bisbe de Lleida: "És com un fill que marxa o es mor"

La pèrdua de congregacions que no troben relleu és una realitat que lamenten els religiosos que han de marxar i el mateix bisbe de Lleida, Salvador Giménez Valls.

"Que les congregacions perdin presència entre nosaltres per falta de vocacions com a bisbe em sap greu; és com a les famílies, quan un fill se'n va fora a treballar a l'estranger o desgraciadament es mor, que els pares se senten molt malament però han d'acceptar la realitat."

El bisbe admet que hi ha preocupació i constata que en moltes comunitats -ara a la diòcesi de Lleida en queden menys de vint- els membres més joves ja tenen més de 75 anys "i per descomptat ja no poden treballar o mantenir les activitats parroquials o assistencials que feien".

La mare Remedios, superiora de la comunitat, ha expressat la "gran tristesa que representa haver de marxar de Lleida" i prega "perquè hi hagi noves vocacions en el futur que permetin reprendre l'activitat".

Menys vocacions, menys congregacions
El últims cinc germans de la Salle a Mollerussa (bisbat de Solsona)


Una crisi de vocacions que també afecta els capellans

La falta de relleu castiga les congregacions però també els sacerdots que fan missa a les parròquies. En el cas del Bisbat de Lleida l'arribada de capellans estrangers per suplir aquesta manca s'ha duplicat els últims cinc anys. Ara mateix n'hi ha onze, provinents de Romania, Colòmbia, Costa d'Ivori i Guinea Equatorial.

 

 

 

 
Anar al contingut