L'associació "Viure de l'Aire" vol col·locar dos molins al parc de Collserola. S'instal·larien a prop de cementiri i a la Serra d'en Farré i podrien generar energia per abastir unes 8.000 llars. Costen més de 12 milions d'euros, que es pagarien amb aportacions ciutadanes. Els promotors fan la proposta de Collserola després de descartar altres punts de Barcelona com Montjuïc, l'espigó del Fòrum o el Parc del Guinardó per falta de vent, proximitat amb habitatges o interferències en les rutes aèries. Collserola és un parc atural i, per tant, caldria fer canvis a la normativa Collserola és un parc natural, i perquè el projecte tiri endavant caldria modificar la normativa que prohibeix la instal·lació de parcs eòlics en espais protegits. Però Pep Puig, un dels promotors del projecte, confia que la Generalitat escolti les recomanacions d'Europa. "A un espai protegit s'hi han de poder posar aerogeneradors si l'espai i el projecte són compatibles i no alteren les condicions ecològiques". En declaracions a Catalunya Ràdio, la directora general d'energia, Assumpta Farran, diu que no veu malament el projecte i coincideix que cal analitzar cas per cas, com diu Europa. "Aquí també s'hi ha de fer generació, també hi hem de posar renovables, i en gran quantitats, perquè se'n necessita molta. El que no hi càpiga i s'hagi de fer fora de la ciutat haurà de veure com s'ho fa per compensar el territori." Canviar l'skyline de Barcelona Precisament, els promotors dels molins de Collserola defensen que l'impacte visual que tindran servirà per conscienciar. Jordi Ferré creu que cal visibilitzar les fonts d'energia renovable perquè s'entengui que són l'única alternativa que tenim per reduir les emissions de CO2 i frenar l'escalfament global. "La nostra idea és canviar l'skyline de Barcelona. Nosaltres considerem que és positiu que la gent vegi una turbina eòlica i sàpiga que l'energia que consumeix ve d'aquell molí de vent." Els molins que volen instal·lar tenen 120 metres d'alçada i amb les pales arriben a 170. Els molins podrien canviar la fesomia de la ciutat, amb els aerogeneradors coronant Collserola Ara mateix, només un 9% de la demanda final d'energia que té Barcelona es cobreix amb energies renovables i només l'1% de tot el que es consumeix a la ciutat es produeix in situ. En aquests moments hi ha 32 projectes de parc eòlic i 176 de fotovoltaics esperant autorització. Cap d'ells és a l'àrea metropolitana. L'experiència de Pujalt Des de fa dos anys, a Pujalt hi funciona un molí de vent finançat amb les aportacions de 600 persones i entitats que ara venen l'energia que genera i es reparteixen els beneficis. Marta Garcia és una de les sòcies d'aquest projecte de "Viure de l'aire"; va tenir clar que hi volia invertir per impulsar les energies renovables. "La meva parella i jo creiem que no podem utilitzar combustibles fòssils per fer energia i que no n'hi ha prou amb teoritzar, cal passar a l'acció i fer alguna cosa per sumar." Van contribuir amb 1.000 euros a la compra del Molí de Pujals. L'energia que genera no és per a ella, però com que s'injecta a la xarxa rep la part proporcional del que els hi paguen. En el seu cas són uns 100 euros l'any.