Si algú encara té dubtes que el clima està canviant i que ja ha deixat de ser com l'hem conegut fins ara, que tregui el nas avui a l'Empordà. Les inundacions d'aquestes dies al Pakistan --com acostuma a passar amb tot el que és més enllà del nostre camp de visió-- sembla que no siguin ni tan greus ni tan impactants com ara que ho tenim a casa (però bé, això ja passa sovint amb moltes altres coses). El fet és que el Pakistan s'inunda amb el monsó, les glaceres es van desfent i a l'Empordà cau pedra de la mida de pilotes de tennis. És local i és global. Està connectat i ens afecta a tots. L'efecte de la tempesta de la Bisbal és gravíssim. Ha mort una nena petita, de 20 mesos. La pitjor notícia després d'una pedregada inèdita. Tot just 10 minuts de tempesta, suficients per sembrar el caos: ferir persones, destrossar els cotxes aparcats al carrer, vidres, teulades, tendals, fins i tot cablejat elèctric de tota la ciutat. Imagineu-vos l'efecte d'un bombardeig de boles de gel, pedres de la mida d'una pilota de tennis caient del cel. Els veïns de la Bisbal parlen de por durant els 10 minuts eterns que va durar la tempesta. Els més grans només en recorden una de semblant fa 80 anys: l'estiu del 42.   Just ara fa un any totes les mirades les posàvem al Montsià --a Alcanar, Sant Carles de la Ràpita -- perquè una tromba d'aigua inundava cases i negocis. Hi vam ser, i vam quedar encallats al fang que sortida dels garatges de les cases. Ara és l'Empordà, i ara hi ha danys personals greus. Una evidència més, com les onades de calor d'aquest estiu, que en alguns moments sembla tropical i que els experts que més escoltem confirmen que sí, que això serà així a partir d'ara: Mediterrani tropical. Els termòmetres s'instal·laran en els 40 graus a l'estiu; la primavera serà un sospir, com la tardor, i els ensurts en forma de llevantada, temporal, tempesta, inundacions, pedregades, seran molt més habituals.   I ja no és qüestió d'evitar-ho, perquè no podrem, però sí que en podem limitar els efectes. I en això ens hi hem de posar.