Les ombres més fresques del Pirineu
L'alta muntanya i els racons més enclotats, els millors llocs per als que es volen resguardar de la calor
En plena època de canícula, i amb les onades de calor que hem viscut aquest estiu, moltes persones busquen refugis per esquivar les altes temperatures de l'estiu, sobretot ara que ha començat el mes d'agost i és temps de vacances.
Amb l'Albert de Gràcia, meteoròleg pirinenc i guia de muntanya, repassem els indrets ideals per trobar-hi ambient fresc i temperatures baixes.
Les temperatures més baixes, a l'alta muntanya
Les dades són clares: les temperatures més fresques en aquesta època de l'any són a les cotes més altes del Pirineu, per sobre dels 2.000 metres d'altitud.
En aquestes zones d'alta muntanya hi circula l'aire més fred i s'hi registren les temperatures més baixes.
Però tot i que les temperatures són les més fredes de l'estiu, a l'alta muntanya cal anar en compte amb el sol:
"Les temperatures són fredes, però són zones amb una forta insolació. Cal anar amb compte amb aquesta variable."
A les cotes més altes del Pirineu no hi ha masses boscoses i tot el paisatge està exposat a la irradiació solar.
Per això es recomana anar-hi a primera hora del matí i abans del migdia, perquè si no la sensació de frescor desapareixerà per la intensitat de la insolació.
Els boscos, una bona pista per trobar la fresca
Si no teniu esperit aventurer i us fa mandra enfilar-vos als cims pirinencs, una altra idea interessant per trobar ambients frescos i agradables són els boscos de muntanya mitjana.
"Hi ha boscos que són els millors indicadors de les zones més fresques, que sovint també són les més humides, obagues i plujoses."
Per això hem de buscar fagedes o avetoses, que són sinònim de pluja, ombra i frescor, més que no pas altres ambients més secs com les zones de roure o de pinassa.
Valls i zones enclotades de muntanya mitjana
L'orografia pirinenca és plena de racons que acumulen aire fresc i que ens poden permetre gaudir de les temperatures baixes a l'estiu. Són, essencialment, les capçaleres de rius, valls tancades i zones enclotades de muntanya mitjana.
Un bon exemple són zones enclotades que trobem en diversos indrets del Pallars Sobirà com la Vall de Cardós, Boavi o la Vall Ferrera.
Si mirem més cap a Ponent, ja a la Vall d'Aran, es poden trobar oasis de frescor a la capçalera de la Noguera Ribagorçana, o cap a la zona de Conangles:
"A la boca sud del Túnel de Viella és on més plou del Pirineu. Allà hi ha un petit oasi, dels indrets més fresquets de Catalunya."
També ens recomana indrets com la vall de Camprodon i la capçalera del riu Ter, ja a la comarca del Ripollès.
En definitiva, una opció interessant és buscar petites valls i zones enclotades de muntanya mitjana, on es mantenen les temperatures més baixes i els ambients més agradables per combatre la calor de l'estiu.
La complexitat climàtica del Pirineu
El Pirineu està farcit de microclimes que en condicionen la meteorologia: en pocs quilòmetres de distància podem trobar escenaris meteorològics totalment diferents, tant a l'hivern com a l'estiu.
Per això el director de Meteopirineuscatalans.cat, Albert de Gràcia, ha publicat "Meteorologia del Pirineu", un manual que ens ajuda a interpretar aquesta variabilitat climàtica:
"Amb un llenguatge senzill expliquem els fenòmens meteorològics del Pirineu durant l'any, i com estan condicionats pel relleu i l'orografia de la serralada."
La guia, publicada per l'editorial Alpina, és una eina per a excursionistes i senderistes, tant aficionats com experts, que vulguin aprofundir en el coneixement del terreny, però també per poder fer la seva pròpia previsió meteorològica:
"Per fer una bona previsió has de saber-ne de méteo però també has de conèixer molt bé el territori: si coneixes l'estructura del Pirineu pots aplicar millor la previsió meteorològica."
La guia també inclou una proposta de rutes a peu, per conèixer la variabilitat climatològica del Pirineu directament sobre el terreny, amb mapes i indicacions per a la majoria de públics.
