La directora del documental "La Cigueña de Burgos" i filla de l'anarquista Jordi Conill va saber de l'empresonament del seu pare durant el franquisme, quan aquest va morir, ara fa 21 anys, i va llegir els obituaris que es van publicar a la premsa. De tot allò, no n'havia parlat , mai amb les seves filles. Fotografia de Joana Conill contemplant la presó de Burgos Jordi Conill va ser un anarquista que va ser detingut l'any 1962 acusat d'haver participat en l'intent d'atemptar contra Franco a la seva residència d'estiu, el palau d'Aiete, a Sant Sebastià. Per fer-ho van excavar un túnel i hi van col·locar explosius. Quan van voler dur a terme l'atemptat, l'agost del 1962, es van adonar que Franco no era a palau, però tot i així van decidir seguir amb l'acció sense causar víctimes. Les autoritats van ocultar l'atemptat perquè no s'evidenciés que Franco era vulnerable.  Conill va ser detingut per aquells fets i un cop a comissaria, va ser torturat durant un mes. Posteriorment va ser condemnat a mort però, gràcies a una campanya internacional, se li va commutar la pena per 30 anys de presó, dels que en va complir deu. D'allí en va sortir afiliat al partit comunista, partit pel qual va ser regidor a l'ajuntament de Barcelona i vicepresident de la Diputació durant les primeres legislatures democràtiques.  Setze anys després de la mort de Conill, la seva filla Joana es va embarcar en el rodatge d'un documental per conèixer la història del seu pare, explicar-la i a la vegada, fer un exercici de memòria històrica. L'únic que sabia del seu empresonament al penal de Burgos és una història que el seu pare els va explicar quan eren petites: la d'una cigonya que va caure ferida al pati de la presó, i que va ser cuidada i guarida per alguns interns.  I és a partir d'aquesta petita història que Joana Conill emprèn aquest viatge per conèixer la història que el seu pare els va ocultar.  Aquesta història és la que el 12 de novembre clausurarà la 16a edició del festival Memorimage, que se celebra aquestes dates a Reus. Un certamen especialitzat en produccions que utilitzen imatges d'arxiu.  Cartell del Memorimage 2021 El festival s'ha inaugurat amb el documental "L'home dibuixat, una conversa amb Jaume Sisa", de Joan Celdran i Àngel Leiro. Un treball biogràfic del músic, cantautor i poeta que fa un recorregut sobre la seva trajectòria des dels anys 60 fins a l'actualitat. A aquest el segueixen altres treballs, com ara un documental sobre el cas d'Altsasu i un altre que, com la pel·lícula de Conill, parteix d'una altra història familiar per explicar fets històrics. Es tracta de "Radiography of a Family", de Firiuzeh Khosrovani que se situa a l'Iran de la revolució del 1979.  Cartell del documental "Radiography of a Family" En total, l'organització va rebre unes 50 propostes i se'n van triar una dotzena. La directora artística del festival, Anna Petrus, explica amb quins criteris s'ha dissenyat la programació:  "És una programació acurada, molt atenta a les diverses formes de treballar les imatges d'arxiu, molt atenta a l'actualitat i a les inquietuds artístiques dels creadors i, per descomptat, és una programació conscientment compromesa amb la qüestió de gènere i la diversitat." El festival s'esctructura en tres seccions: l'oficial, la MemoriReus i la MemoriJove. En el cas de la MemoriReus, centrada en les pel·lícules produïdes o vinculades al Camp de Tarragona, s'hi podran veure treballs com "Padrí. Imatges del record" o "A cambio de tu vida", on es mostra la lluita obrera al sector petroquímic, explicada a través de l'explosió d'Iqoxe. Pel que fa al MemoriJove, constarà de quatre films que es projectaran en sessions matinals: com ara "Altsasu (Gau Hura)". Finalment, l'últim dia del festival s'atorgaran els premis a la millor pel·lícula de la secció oficial, al millor treball de documentació i recerca i el premi del públic.  Interior del Teatre Barrtina de Reus (Ajuntament de Reus) L'altra gran novetat d'aquesta 16a edició és que el festival recupera el format presencial, amb projeccions al teatre Bartrina. Petrus es mostrava satisfeta: "Després de la pandèmia, podré, finalment, viure el festival de primera mà, viure l'ambient del Teatre Bartrina, veure aquesta dimensió col·lectiva del festival, que és la que ens mou i la que dona sentit a qualsevol festival." Tot i tornar a les projeccions presencials, els organitzadors han volgut mantenir el format telemàtic que es va fer servir l'any passat, per arribar a més espectadors. Així, doncs, tots els treballs estan disponibles gratuïtament a través de la plataforma del festival.