La relíquia del braç de santa Tecla: el Mobile World Congress de l'edat mitjana?
Amb les restes de la santa es volia aconseguir pes polític i econòmic per a Tarragona (Foto: Laia Díaz)
Catalunya al dia

La relíquia del braç de santa Tecla: el Mobile World Congress de l'edat mitjana?

L'any 1321 la relíquia arribava a Tarragona per donar resposta a la devoció local per la santa, però també va ser clau per donar pes econòmic i polític a la ciutat

Actualitzat

Tecla d'Iconi va néixer al segle I a Anatòlia, l'actual Turquia, i la seva història comença quan després de prometre's amb la seva parella, Tamaris, va conèixer i escoltar el que predicava l'àpòstol sant Pau, deixeble de Jesucrist. El seu promès i la mare d'ella, tement que la noia ho deixés tot seguint les seves creences, la van denunciar a ella i a sant Pau, i aleshores va començar una persecució en què Tecla va ser sotmesa a diversos martiris, dels quals va sortir il·lesa

Segons diu la història, Tecla se'n va anar a viure a una cova durant 72 anys, dedicada a l'oració. Allà, uns soldats van intentar agredir-la sexualment, però ella va aconseguir alliberar-se'n en enfonsar-se la cova on era i li va quedar un braç al descobert. 

Una santa nascuda a Anatolia, patrona de Tarragona?

Al segle XIV, Tarragona necessitava una relíquia per consolidar la seva capitalitat eclesiàstica i per donar més pes a la catedral que es volia consagrar a la santa. I és que, el 1117, Tecla va ser proclamada patrona de la ciutat, coincidint amb la recuperació de Tarragona amb la reconquesta i la restauració de la seu arxidiocesana tarraconense. 

La relíquia del braç de Santa Tecla: El Mobile World Congress de l'edat mitjana ?
Després de la reconquesta, santa Tecla va ser proclamada patrona de Tarragona (Ajuntament de Tarragona)

Les autoritats eclesiàstiques, polítiques i civils van posar en marxa els engranatges per aconseguir una relíquia de la santa patrona. D'entrada, per reforçar la devoció local per ella, però, sobretot, per obtenir el pes polític i econòmic que necessitava Tarragona per consolidar la capitalitat.

De fet, la ciutat era la capital eclesiástica de Catalunya i de la Corona Catalanoaragonesa, i la relíquia havia de ser el símbol d'aquesta capitalitat. En aquest sentit, Jaume II va utilitzar les restes de la santa per mirar de buscar equilibris interns en el si de la corona per satisfer les dues faccions del regne. La historiadora de l'art i membre de l'entitat Amics de la Catedral, Maria Joana Virgili explica el context polític del moment:

"El rei Jaume II, que era un gran polític, en veure que l'arquebisbat cada vegada es feia amb més poder, va escindir en dues parts l'arquebisbat de Tarragona creant l'arquebisbat de Saragossa. L'arquebisbe es va ofendre i el rei, que era un gran polític, va intentar endolcir les relacions amb aquest màxim càrrec eclesiàstic aportant el braç de Santa Tecla, en veure que hi ha possibilitats de fer-se amb la relíquia" 

La relíquia del braç de Santa Tecla: El Mobile World Congress de l'edat mitjana ?
El braç de santa Tecla va suposar que Tarragona fos seu catedralícia (Clara Chavarria i Domingo)

A més, amb el braç de santa Tecla es volia aconseguir que la ciutat tornés a tenir seu catedralícia i evitar que altres seus, com Toledo o Narbona, acumulessin més poder, que es traduïa també en més pes econòmic. 

La relíquia de la santa, comparable al Mobile World Congress?

A banda d'això, aquestes restes de la santa també generaven un gran impacte econòmic per a la ciutat, perquè la relíquia era un pol d'atracció per a creients i pelegrins que visitaven la ciutat per aquest motiu. 

Per comprendre una mica millor la importància que tenia aconseguir una relíquia, es podria comparar en l'actualitat amb esdeveniments com el Mobile World Congress, que ha generat una lluita aferrissada entre diverses ciutats, com Madrid i Barcelona, per obtenir la capitalitat d'aquest congrés, que genera un gran volum d'ingressos, en aquest cas per a Barcelona, a més de mantenir la ciutat al mapa econòmic mundial. Virgili ens ho explica:

"La relíquia atreu molt públic, congregant un gran nombre de gent a Tarragona, que a més expandirant el comerç i propiciaran molta riquesa... En aquesta sentit, l'arribada de la relíquia i el MWC es donen en dues èpoques diferents, però generen un impacte econòmic similar"

Maria Joana Virgili, membre d'Amics de la Catedral explica que la relíquia va viatjar a Catalunya amb una llàntia encesa (Albert Cots Folch) 

4 cavalls i 2000 formatges mallorquins

Des del punt de vista polític, els moviments per aconseguir una relíquia també responien a l'estratègia de poder de la Corona d'Aragó per reforçar el seu lideratge des del punt de vista comercial i polític a la Mediterrània. Així, doncs, el rei Jaume II, l'any 1320, va promoure l'expedició d'un grup de mercaders catalans i mallorquins a Antioquia, a l'actual Turquia, per anar a buscar la relíquia de santa Tecla. Una peça que, segons consta a l'Arxiu Diocesà de Tarragona, es va pagar amb una sella de cavall d'or, 4 cavalls i 2000 formatges mallorquins. 

L'expedició tornava poc després amb la preuada peça i l'any 1321 la relíquia entrava a la ciutat amb un gran acte de benvinguda, al qual els estaments polítics, eclesiàstics i civils havien estat convocats. Entre aquests últims, representants d'alguns gremis de la ciutat que van dissenyar els primers elements del seguici popular de la ciutat.

La relíquia del braç de Santa Tecla: El Mobile World Congress de l'edat mitjana ?
El seguici de Tarragona és una mostra de la devoció popular de la ciutat per santa Tecla (Ajuntament de Tarragona)

És el cas de l'Àliga de Tarragona, feta de metall, que havia estat elaborada per la Confraria de Sant Eloi, que agrupava els ferrers i els argenters, o la Cucafera, feta de cuir, que pertanyia al gremi de cuireters. Són alguns dels elements més destactas del seguici de la ciutat que encara actualment surten en processó en honor de la santa el dia de festa major. 
 

FOTO DE PORTADA: Laia Díaz. 

 
Anar al contingut