Els confinaments i les restriccions de mobilitat derivats de la pandèmia han accelerat els desplaçaments des de les zones urbanes cap a territoris de l'interior i de muntanya. Aquests canvis han obert un nou escenari de repoblament al món rural. Es generen noves oportunitats vinculades a internet i les noves tecnologies que poden afavorir  les àrees rurals del país, segons suggereix el nou Atles del Món Rural de Catalunya, que ha actualitzat la versió publicada el 2015.

El document analitza la situació del territori amb diferents indicadors i 150 mapes recollits en les seves 288 pàgines, una tasca molt detallada impulsada per l'Associació d'Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l'Associació Catalana de Municipis i l'Associació de Micropobles de Catalunya.

De l'abandonament rural al repoblament

En general, la tendència històrica a l'envelliment i la despoblació del món rural català es manté, però en algunes comarques aquest descens s'ha frenat des del 2020, gràcies a la immigració urbana causada per la pandèmia. Algunes comarques han aconseguit capgirar la inèrcia, com les Garrigues, el Priorat i la Conca de Barberà, que tradicionalment perdien població i els dos últims anys n'han guanyat. O el Pallars Jussà, el Moianès i l'Alta Ribagorça que sorprenen amb creixements de població superiors al 5% des de 2019.  

Canvi de paradigma o flor d'estiu?

Actualment, els municipis de menys de 5.000 habitants ocupen tres quartes parts del territori, però només hi viu el 9,2% de la població del país.

La covid ha portat un creixement relatiu destacat en els pobles petits de fins a 5.000 habitants. Ignasi Aldomà, coautor de l'estudi, remarca que la situació de crisi sanitària ha atret nous habitants a aquests pobles i que ja s'hi han començat a percebre alguns canvis.

"La pandèmia ha accelerat uns canvis que s'estaven produint, uns elements que ens sembla que globalment són positius per al món rural. S'obren noves oportunitats per a les àrees rurals del país, que milloraran notablement el seu dinamisme."

L'atractiu de les comarques rurals, incrementat pel confinament i les restriccions de la mobilitat, ha jugat un paper clau en aquest punt d'inflexió.

Els autors de l'Atles, però, no estan segurs que aquest canvi de tendència sigui estructural o si s'ha de vincular únicament a les restriccions de la pandèmia. Només el temps i les estadístiques futures resoldran aquest interrogant. 

Caldrà posar fil a l'agulla

El teletreball, l'impuls del turisme d'interior i un nou model de pagesia sostenible són els pilars que poden garantir el futur del món rural. Però per això calen inversions.

Una de les claus del canvi és l'expansió del teletreball, que ja ha tingut efectes: d'una banda, ha portat nous habitants al món rural; i d'altra banda, ha fet que algunes famílies convertíssin les segones residències en domicilis habituals. Però per consolidar aquest canvi, els autors de l'Altes recorden que cal una bona cobertura de dades. Aquí alerten que només el 20% dels territoris rurals tenen connexió d'alta velocitat: falta  estendre la xarxa de fibra òptica i cal desplegar més zones de cobertura 5G.

Però no n'hi ha prou. El territori encara té un dèficit en serveis. Les carreteres i el transport públic són un dels capítols principals. Però n'hi ha un altre de més urgent. Amb una població envellida, Francesc Lluch, de la Fundació ARCA, destaca la importància de l'atenció a la gent gran.

"Necessitem serveis. Serveis de transports, de coneixement i de persones per atendre tota la demanda que hi pugui haver, perquè tenim un problema important com a país, i és l'alt percentatge de gent gran que tenim i que demanda serveis."

En els pobles més petits, la població de més de 65 anys supera el 25% del total, mentre que la franja de 0 a 14 anys no arriba al 5%. Segons les dades de l'Atles, la persistència de l'envelliment és més accentual en les comarques interiors, com el Priorat, les Garrigues i la Terra Alta, a més del Pallars Jussà, a les quals s'afegeix darrerament el Ripollès.
 

L'envelliment i la falta de relleu generacional han afavorit el despoblament dels municipis d'interior i els nuclis disgregats. La seva esperança de rejovenir la població i dinamitzar-ne l'economia és la immigració, tant la que prové de les ciutats com de l'estranger.

Però aquesta desitjada arribada de nous pobladors es veu frenada per la falta d'habitatge assequible, amb cases en estat ruïnós que no es rehabiliten i sense habitatges de nova construcció.

Les banderes vermelles del món rural

L'Atles del Món Rural fa una exhaustiva tasca de diagnosi que hauria de servir a l'administració per a resoldre les mancances que s'hi detecten. Així ho expressa Francesc Lluch:

"Hem de veure el món rural com un pacient d'hospital: ara tenim l'analítica, hem de fer el diagnòstic i prendre determinacios de cap on anem, quin és el tractament més adequat que li hem de donar."

Entre les desenes de paràmetres que analitza el document, destaquen algunes mancances en l'accés a equipaments sanitaris, sobretot al Pirineu i les Terres de l'Ebre: en aquestes zones hi ha diversos municipis que estan a més d'una hora de trajecte del centre hospitalari més proper. I moltes poblacions no tenen CAP ni dispensari mèdic amb horari regular. També crida l'atenció que la meitat de comarques catalanes no disposen de cap centre d'inserció sòciolaboral per a persones amb discapacitat, la majoria a la meitat occidental del país. És per això que el president de l'Associació de Micropobles, Mario Urrea, fa aquesta petició: 

"Catalunya necessita equitat territorial. No podem tenir un país desequilibrat on la balança es decanti més cap a la franja costanera. Cal ajuda i certa discriminació positiva cap al món rural." 

Un altre llum d'alerta el trobem en la manca de dinamisme econòmic d'alguns territoris. En aquest sentit, preocupen especialment comarques com el Pallars Jussà, les Garrigues o la Ribera d'Ebre on gairebé la meitat de llocs de treball corresponen a l'administració pública. Aquest indicador il·lustra la paràlisi econòmica d'aquestes comarques, però -en canvi- ha contribuit a suavitzar els estralls causats per la pandèmia en el mercat laboral.

Els punts forts de l'economia rural

Les comarques en què l'agricultura i la ramaderia tenen un pes important han aguantat bé l'embat de la crisi, que no ha suposat cap daltabaix per al sector de la carn, la fruita i les hortalisses, la vinya i l'oli. En canvi, han patit més les comarques amb una economia més dependent del turisme, la indústria i la construcció. Això queda reflectit en la distribució dels ERTO, els expedients de regulació d'ocupació, provocats per la crisi de la covid.

Les energies renovables constitueixen un sector que ha contribuït a l'impuls econòmic d'algunes comarques, però no sempre han estat ben rebudes.

La multiplicació de projectes de centrals eòliques i fotovoltaiques ha dotat el territori d'una certa sobirania energètica, però també ha provocat un impacte mediambiental i paisatgístic no desitjat.

També han jugat un paper important en l'impuls econòmic de certes comarques l'esquí, els esports d'aventura i el prestigi de la gastronomia, així com l'atracció dels parcs naturals o del turisme cultural.