Avui dia, quan un nadó mor en fase perinatal --a partir de la setmana 22 de l'embaràs--, els pares no poden registrar-lo al llibre de família. De fet, aquesta situació passa sovint, i és que a Espanya un de cada quatre embarassos queda interromput. A Olot, una parella lluita per canviar els tractes que reben de l'administració.

La Juna no pot ser inscrita al llibre de família

El cas de l'olotina Raquel Casas mostra els problemes amb els què es troben les famílies quan s'enfronten al dol perinatal. La seva primera filla, la Juna, va néixer sense vida a la setmana 38, més 5 dies d'embaràs, a finals del 2021. L'administració, però, ho tracta com un avortament.

Ho explica la mateixa mare, la Raquel:

"L'administració no contempla els nostres fills. Aquí comença una lluita per fer-lo visible, per reconèixer la seva existència, però topem amb la falta de suport de l'administració. Poder-lo inscriure al llibre de família és important, pels qui passem per aquest dol."

El dol de l'altre progenitor

A més, la Raquel va haver de fer el dol sola, perquè la seva parella no va tenir dret a baixa malgrat la mort de la Juna.

"Xoca moltíssim. Primer, que hagis de viure amb el que estàs vivint, però és que el suport és imprescindible per poder continuar amb la vida."

En cap cas volen les contraprestacions econòmiques de la baixa, però, per Casas, és important comptar amb l'acompanyament de la parella perquè la mort afecta molts àmbits.

"S'han de fer tràmits al Registre Civil. S'ha d'anar a la funerària. S'ha de desmuntar tot el que tens a casa preparat per al naixement del nadó. Són situacions que vivim els dos, i per tant, creiem necessari que això també es contempli a l'hora de processar el dol perinatal."

El suport psicològic 

El dol perinatal és encara força incomprès i invisible, i fins i tot hi ha afectats que ho amaguen. En molts casos, els pares han de sentir frases com que millor que els hagi passat de joves, o que ja tindran un altre fill.

Fins i tot el sistema sanitari està poc preparat per ajudar els progenitors. A Girona, un dels grups de suport al dol perinatal és a l'Hospital Josep Trueta, i això significa que moltes famílies han de fer trajectes llargs per trobar acompanyament.

Natàlia Artigas, psicòloga perinatal i membre de Bressols gironins, explica com els arriben els pacients.

"Al grup tenim una parella que han tingut bessons, on un dels dos ha mort, i s'ho han de muntar per poder venir. D'altres tenen encara una cesàrea i s'estan desplaçant per venir al grup. Tant de bo hi hagués suport més proper, perquè tots esperaven la vida i acaben rebent la mort."

En els casos de dol perinatal, el sistema sanitari es veu obligat a donar baixes als progenitors sota altres patologies. Per Artigas, això torna a negar el seu dol.

"Moltes vegades la baixa acaba responent a una depressió o a una ansietat. Però s'acaben receptant antidepressius, i això pot entorpir el procés de dol, perquè el que viu la parella no és una depressió.

Ell també ha perdut un fill. Sí que no l'ha gestat, però és important reconèixer el seu dol. És un xoc, i una experiència difícil d'elaborar. S'ha de donar temps per curar aquestes ferides emocionals." 

L'Associació gironina Bressols fa més d'una dècada que fa passos per canviar aquests aspectes. Ara, gràcies al treball jurídic de Raquel Casas, s'han presentat esmenes la nova llei de famílies aprovada pel Congrés dels Diputats perquè contemplin aquests casos, canvis que compten amb el suport d'una vintena d'entitats vinculades amb el dol perinatal de tot l'estat espanyol.

Les esmenes poden ser acceptades a la segona meitat d'aquest any, i creuen que hi ha prou entesa política per aconseguir-ho.