La Cooperativa de Cambrils busca solucions

La Cooperativa de Cambrils proposa reformular l'acord de refinançament per retornar els diners als afectats per la fallida de la secció de crèdit ara fa sis anys. La crisi derivada de la pandèmia ha estat un dels factors que ha obligat a fer aquesta nova proposta de pagament. Fins ara l'entitat ha retornat als clients uns 19 milions d'euros dels 32,5 que hi havia pendents en el moment que va fer fallida, el desembre del 2015. Per tant, queda per pagar una mica més del 40% del deute inicial. Uns 13 milions i mig d'euros. Un grup de persones s'agrupen davant una pancarta durant la protesta a la Cooperativa Agrícola de Cambrils, el febrer del 2016 (web Cooperativa) La Cooperativa al·lega que factors com la pandèmia i l'impagament dels crèdits concedits a clients de l'antiga secció de crèdit han obligat a fer una nova proposta per retornar el deute. Es proposen dues vies: o bé cobrar el 67% del deute actual en 10 anys, o bé cobrar el 100% en 14 anys. Si una d'aquestes dues opcions no obtingués el suport del 65% dels impositors, aleshores es procediria a la liquidació concursal dels actius de la Cooperativa. Per tant, es destinarien els diners a pagar els préstecs concedits per la Generalitat i altres entitats i, aleshores, els afectats no cobrarien res. El seu portaveu, Dani Pallejà, aposta per recuperar-ho tot en catorze anualitats. "En l'escenari més optimista, que seria poder acabar recuperant el 100% del capital, es tractaria de signar l'acord l'any que ve, cobrar-ho en 14 anualitats i acabar recuperant el 100% l'any 2036." De moment, la plataforma d'afectats preveu convocar una assemblea al gener per valorar les dues propostes. L'origen dels fets La secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils es va declarar en fallida el 22 de desembre de l'any 2015, deixant un forat de 32 milions i mig d'euros i afectant uns 1.500 impositors. Manifestació dels afectats de la Cooperativa Agrícola de Cambrils, 2016 (ACN) L'abril del 2016 el Jutjat Mercantil de Tarragona va ratificar el pla de viabilitat i així es va evitar el concurs de creditors. Segons aquell document, la cooperativa va comprometre's a retornar el 40% del capital afectat de forma inicial i la resta en setze anys. Durant els primers deu anys, s'havia de pagar anualment el 3,2% dels diners atrapats. Tot i així, durant el 2016 i el 2017 es van avançar més diners del previst i l'any següent es va pagar el que s'havia acordat. Però a partir del 2019, ja no es va cobrir la quantitat prevista, i el 2020 i el 2021, ja no es va fer cap pagament als afectats. Si l'any vinent no es retornen els diners previstos, s'estaria incomplint l'acord de refinançament vigent i és per això que la cooperativa vol reformular-lo per evitar ser denunciada. La dissort d'altres cooperatives Al llarg d'aquests últims anys s'han registrat fallides en altres cooperatives del territori per diferents motius. És el cas de la de l'Aldea, al Baix Ebre, l'any 2011, en què la fallida va deixar un forat de prop de 9 milions d'euros i va deixar entrampats més de 4 milions i mig dels 400 impositors de la societat. El cas va acabar amb set investigats, entre ells l'exgerent de l'entitat, Daniel Ferré, a qui si li van atribuir els delictes de falsedat comptable en document mercantil, insolvència punible, alçament de béns, apropiació indeguda i estafa. Deu anys després, el judici oral encara s'ha de celebrar. Façana de la secció de crèdit de la Cooperativa de l'Aldea, l'endemà del bloqueig de comptes, el 2011 (ACN) Un altre cas ben diferent és el de la Cooperativa de l'Aleixar, que va ser víctima d'un frau comès per la directora de l'entitat. L'any 2016 una auditoria va alertar que hi havia números que no quadraven, i en fer-se una inspecció es van detectar moltes irregularitats. El desfalc va pujar a més de 4 milions d'euros i va afectar unes 200 famílies, i durant la instrucció del cas, el jutge va apuntar que l'exdirectora de la secció de crèdit de la cooperativa, Maria Àngels Salvat, hauria ocultat un forat d'uns dos milions d'euros de l'entitat a través d'una comptabilitat falsa i s'hauria enriquit amb part d'aquests diners, amb els quals hauria comprat un cotxe de gamma alta i joies. Pancarta en un dels habitatges del municipi de l'Aleixar contra l'exdirectora financera de la cooperativa, l'any 2018 (ACN) Per la seva banda, la Cooperativa va presentar un preconcurs de creditors, va negociar el deute amb els creditors i va proposar un acord de refinançament. A Tivissa, la cooperativa va córrer una dissort similar quan l'abril del 2019 es va suspendre l'activitat de la secció de crèdit en detectar irregularitats, i va presentar un preconcurs de creditors. Façana de la Cooperativa de Tivissa (CCMA) La situació va afectar una setantena de socis i dipositaris. L'auditoria que es va fer després de la fallida va determinar que faltaven 1,1 milions d'euros. La gerent de l'entitat va morir dues setmanes abans que es fes pública la situació financera de la cooperativa. L'Audiència de Tarragona investiga ara la possible disposició de prop de 20.000 euros de l'entitat als comptes particulars de la gerent i la seva parella.

La Cooperativa de Cambrils busca solucions

L'entitat proposa reformular l'acord de finançament. Vol retornar els diners als afectats per la fallida de la secció de crèdit ara fa sis anys