La cara A i la cara B dels Jocs d'hivern a Pirineu

Ara que tornen els vinils dues cares. La cara A d'aquests Jocs d'artifici és la de les infraestructures. Artifici en tant que si les coses van com als Jocs d'hivern de la Xina, el 2030 hi haurà d'haver més neu artificial que natural, tot i que enguany la temporada de neu al Pirineu català està sent bona. La cara A és la que diu que poden servir per accelerar les obres de la C-16, C-17, N-230, el túnel de Xerrallo, el 5G, que altrament, i ho sabem per experiència, no hi ha manera que es desencallin ni que endrecin el Pirineu. S'ha dit que Catalunya, nació sense estat, o amb Estat a la contra, necessita d'esdeveniments o inversions excepcionals com uns Jocs, el Fòrum de les Cultures, o Port Aventura, perquè es facin des d'unes rondes a una depuradora. Que no hauria de ser així? D'acord. Però només cal repassar el llistat del dèficit d'inversions+ o el llistat d'incompliments pressupostaris o l'últim informe dels 35.000 milions de Foment, que inclou totes les administracions, també la catalana i els ajuntaments, per saber que si no és a cop d'esdeveniments les obres es posposen, eternitzen, o directament no es fan. I pel que demana el COI, coi, no es farà res més enllà del que és estrictament indispensable per als Jocs i que pugui ser un equipament perdurable, d'aquí que es digui en aquest àmbit que poden ser sostenibles. La cara B és la cara política. Que jo m'he perdut i no sé com hem passat de la proposta Hereu, dels Jocs d'hivern Barcelona-Pirineus, a la proposta Lambán, la dels Jocs de la corona d'Aragó, els del 50% de pes. Si ha de ser aquesta ja podem córrer a sumar-hi les Illes i el País Valencià. I ja que hi som: Andorra, el país dels Pirineus. Però no és el cas. De fet qui ho ha de posar negre sobre blanc, és Alejandro Blanco, és el Comitè Olímpic Espanyol, a qui el president Pere Aragonès ja ha posat al cas de la consulta que es farà a algunes de les comarques afectades directament, condició de la CUP. Afectats ho som tots, en la cara política es poden fer més lectures a banda de qui lidera els Jocs, i què venen al món. Seran un exercici més de nacionalisme banal esportiu, com escriu Clara Ponsatí, com pugui ser fer jugar la selecció espanyola de futbol, o fer sortir la Vuelta de Barcelona? Seran un plat de llenties, pel mentrestant? O seran els Jocs dels amics per sempre a la neu, estigui com estigui el conflicte català el 2030, com diu el vicepresident Puigneró? Tot això pesarà a les urnes de la consulta al Pirineu o sonarà com un vinil ratllat?