Indiana Jones a l'Empordà: a la recerca del romànic perdut
Abadia de Sant Quirze de Colera (Jordi Mestre)
Catalunya al dia

Indiana Jones a l'Empordà: a la recerca del romànic perdut

Un professor universitari i un fotògraf professional volten per les 200 esglésies romàniques de l'Alt i el Baix Empordà i en reclamen la preservació

Actualitzat

A l'Empordà hi ha moltes més restes i esglèsies romàniques que a la Vall de Boí. Però poca gent ho sap. 

Justament per això s'ha engegat una campanya per donar a conèixer i preservar les dues-centes esglésies romàniques que hi ha en aquesta part del territori.

Al darrere hi ha un professor de filosofia de la Universitat de Girona, en Max Pérez, i un fotògraf professional, en Jordi Mestre. A banda de les respectives feines, comparteixen una passió: el romànic català.

Si Indiana Jones voltava per mig món per localitzar antics temples, ells fan el mateix, però molt més a prop (i sense perills afegits).

Això sí, tenen clar que els paisatges i les esglésies mil·lenàries per on han estat podrien ser l'escenari d'algunes de les pel·lícules de l'intrèpid aventurer.

Sant Cristòfol dels Horts, a Albanyà (Jordi Mestre )

 

Més de sis anys de feina

L'origen ​d'aquesta aventura es remunta els anys 2015 i 2016, quan en Max feia de guia a Sant Pere de Rodes i va conèixer en Jordi. Explica en Max que de seguida van connectar i es van proposar conèixer el romànic de la comarca.

"Vam anar en 4x4 a buscar ermites perdudes. I deixeu-vos d'anar a Egipte o Honolulu. Hem descobert llocs extraordinaris. Paisatges verges, espectaculars, a l'interior i a la costa. Ens hem creuat, fins i tot, amb un estol de daines. Això sí: molt mal indicats."

Sant Esteve del Llop, a Darnius (Jordi Mestre )

Un valor de l'entorn natural que ha destacat també en Jordi Mestre 

"La veritat és que hem visitat dues-centes esglésies romàniques de l'Empordà i hem descobert els llocs més bonics de la nostra terra."

 

Vila-robau, la punta de llança

El nom de tots dos va trascendir a les xarxes socials i als mitjans de comunicació fa uns mesos, quan, amb la publicació de diversos articles,van denunciar l'abandonament de les pintures romàniques del segle XII de l'església de Vila-robau, a Ventalló, a l'Alt Empordà, un espai que durant molts anys va estar ple de fems i que feia d'estable per als animals.

Detall de les pintures de Vila-robau (Jordi Mestre )

Al final, experts del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat van anar a Vila-robau per consolidar les pintures. Però continua pendent, diu en Max Pérez, una restauració global

"Van venir professionals espectaculars. Però un sol dia. Ens van assegurar que amb la seva feina les pintures ja no cauran, però nosaltres continuem reivindicant la restauració de Vila-robau perquè l'església està en un estat pèssim. Ens hauria de caure la cara de vergonya. Tenim un problema i és que tenim edificis de fa 1.000 anys i no sabem què fer-ne."

Façana de l'esglèsia de Sant Andreu de Vila-robau, a Ventalló (@max_tassi)


La directora del Centre de Restauració de Béns Mobles, Àngels Solé, va explicar en aquell moment a Catalunya Ràdio que les pintures de l'església no corrien perill, que ja es van protegir en una altra intervenció el 2018, i que el estava caient era ciment que no tenia res a veure amb la pintura original. 

Sant Pere del Pla de l'Arca, a la Jonquera (Jordi Mestre )

Informació a les webs municipals

Malgrat el seu valor patrimonial, la majoria d'aquestes dues-centes esglésies no estan senyalitzades ni protegides. Un dels primers objectius de la campanya és que tots els ajuntaments posin a la seva pàgina web les referències del seu patrimoni.

"Que ho geolocalitzin i que expliquin com es poden visitar. Per molt que sigui propietat del Bisbat o d'un particular, el patrimoni és d'un país i cal que tothom en prengui consciència."

"És qüestió de ser cívic. També de patriotisme, per què no dir-ho. Com pot ser que visquem en un país que deixa caure el seu patrimoni d'una manera tan lamentable? És increïble que les cinc esglésies de la Vall de Boí siguin Patrimoni de la Humanitat i les seves pintures estiguin en un museu i aquí tinguem dues-centes esglésies romàniques i ni ens en recordem. És absurd."

Jordi Mestre explica que és una qüestió de consciència, de ser cívic, i també de patriotisme (Fèlix Martín / Catalunya Ràdio)

Objectiu: la marca Romànic Empordanès

Tant en Jordi com en Max insisteixen que l'objectiu és aconseguir la protecció i recuperació de tots aquests recintes a través de la marca "Romànic Empordanès".

"Cada vegada que explico que hi ha dues-centes esglésies preromàniques i romàniques a l'Empordà, s'estranyen. I de les més antigues, a partir del segle VII, en queden poques. Ja comença a ser hora que ho coneguem i que ens ho comencem a creure nosaltres mateixos."

Max Pérez és professor de filosofia a la UdG i un enamorat del romànic (Fèlix Martín / Catalunya Ràdio)

En Max afegeix que el més greu és que aquest desconeixement no és només de la gent de carrer, sinò dels mateixos experts:

"Tenim la sensanció que ja està tot fet i que no hi ha res més a buscar. Que ja s'hi ha actuat. Hi ha alguns llibres, és cert. I s'han fet algunes intervencions. Aquí cal destacar les que han fet algunes d'entitats particulars, com el Centre Excursionista Empordanès. Però encara hi ha moltes esglésies tancades i barrades."  

El Centre Excursionista Empordanès va publicar el 1975 el llibre "Guia del romànic de l'Alt Empordà", escrit per Sebastià Delclòs i amb fotografies de diferents autors, en el qual ja identificava 170 construccions d'origen romànic a la comarca. Això després que el professor i filòsof Alexandre Deulofeu (1903-1978) publiqués a partir dels anys seixanta diferents llibres sobre el tema. El primer "L'Empordà, bressol de l'art romànic".

En Jordi creu que n'hauríem de presumir més de tot aquest patrimoni:

"Ni en som conscients, ni en sabem res, ni fardem de la manera que hauríem de fardar. Ni tenim guies, ni tenim indicadors, ni hi ha informació a les pàgines web. Ni tan sols sabem que existeixen." 

El referent de Sant Sant Pere de Rodes

Els monestirs de Vilabertran i Sant Pere de Rodes juguen en una altra lliga. Són monuments coneguts, rehabilitats i amb molta activitat. Però ben a prop hi ha el monestir de Sant Quirze de Colera, mig arreglat però amb molta feina pendent, o, com explica en Jordi, el de Sant Miquel de Fluvià.

"Sant Miquel és un exemple magnífic dels treballs que hi han fet l'Ajuntament i la Diputació, i fins i tot hi ha visites guiades. Però, per exemple, a dos quilòmetres hi trobem Sant Tomàs de Fluvià, que és molt dificil de visitar i té uns grans frescos a l'absis."

"En un altre poble, a Albanyà, hi ha una desena d'esglésies, la majoria sense cartells. A Canapost hi trobem grans pintures, o a Cruïlles hi ha un monestir extraordinari, però que és molt dificil de poder visitar."

Sant Miquel de Fluvià (Jordi Mestre )

La Catalunya Nord, un exemple a seguir

D'antigues esglésies romàniques, n'hi ha arreu del país. I també a Catalunya Nord. Al Rosselló, la gestió que se'n fa la posen com un possible exemple a seguir. 

"Allà vas a l'ajuntament, et fan una fotocòpia del DNI, et donen la clau de l'església que vols visitar, i t'informen de tota l'oferta cultural de l'entorn. El Rosselló és un mirall per a l'Empordà." 

Sant Feliu de Carbonils, a Albanyà (Jordi Mestre) 

La reflexió final d'en Jordi resumeix l'objectiu de la seva iniciativa: generar consciència colectiva i pressionar les administracions perquè actuïn.

"Tenim moltes esglésies en molt bon estat. Altres estan en ruines. Però no són majoria. D'herbes als teulats, sí. Però amb teulat. Què n'hem de fer? Només cal obrir la porta. Amb en Max estem generant consciència." 

 

 

 

Anar al contingut