Hi ha prou públic per a tants festivals de música?

La pandèmia ha sacsejat l'escosistema de festivals. Durant els últims dos anys han florit una vintena d'iniciatives escampades pel territori, com per exemple el Magnífic Fest, que ocuparà la Seu Vella de Lleida el 16 i 17 de juny, amb un cartell tan eclèctic que va de Raphael a Nil Moliner. El seu director, Santi Salvador, que porta 25 anys en el món de l'oci nocturn, es va adonar durant el confinament que la capital del Segrià necessitava un festival: "La promoció particular i la viabilitat d'una sala de concerts és molt complicada. En canvi, el paraigua d'un festival ajuda a crear un realat envers el territori i que la institució s'hi vinculi." I si la Terra Ferma era fins ara un desert pel que fa als festivals, a la Costa Brava l'oferta està desbocada. Als clàssics ja habituals com Cap Roig, la Porta Ferrada o Sons del Món, l'any passat s'hi va afegir l'Istiu, que celebrarà la segona edició a principis de juliol, organitzat directament per l'Ajuntament de Castelló d'Empúries i amb artistes com Mishima, The Sey Sisters o Miqui Puig. El seu director artístic, Martí Fontclara, admet que fer un festival et posa al mapa: "Entrar dins del circuit de festivals t'obre algunes portes. Nosaltres portem també les festes majors, i cada cop hi ha més grups que només actuen en festivals de pagament." El que és segur és que, a dia d'avui, de la mateixa manera que cada territori té el seu patró, la seva festa major i la seva gastronomia, també té el seu festival. Xavi Carbonell és el president de Xàfec, que aplega festivals petits i mitjans com el Vida de Vilanova i la Geltrú, que ell codirigeix: "És més producte de les ganes i la necessitat de la postpandèmia. El que és evident és que fer un festival és com un far, equival a aixecar la mà i reivindicar-se com a poble, comarca o ciutat. Amb infraestructures, no et diferències." Un moment de l'actuació de Vetusta Morla al festival Vida, l'1 de juliol del 2021 Nous festivals, però amb els mateixos grups de sempre Entre els que acaben d'arribat al circuit de festivals també hi ha l'Harmonia, que naixerà el 30 de juliol a les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa, i que compta amb el mateix equip de producció del desaparegut Clownia, i manté un esperit similar. El seu director, Pau Sampietro, admet, però, que no hi ha prou públic per a tanta oferta: "Sincerament, no crec que hi hagi prou públic. Hi ha hagut una proliferació de festivals amb programacions similars, però estic segur que el mapa de festivals del 2023 tindrà uns altres colors. En el nostre cas, crec que ens diferenciem pel fet que el cartell està dedicat a famílies i joves." A l'Harmonia hi actuaran Els Catarres, Suu i Buhos, tres dels artistes més repetits als cartells dels festivals d'estiu. Oriol Aguilar, director del Festival de Peralada, lamenta que els cartells dels festivals s'assemblin massa els uns als altres: "Hauríem de fer un esforç tots per incrementar els nivells d'identitat i de qualitat. Nosaltres fem els deures cada any perquè ens posicionem en l'òpera i la dansa." Aguilar creu que haurem d'esperar a la tardor per treure conclusions, una opinió compartida per Xavi Pascual, director de l'Strenes de Girona i l'Acústica de Figueres, que fa servir una metàfora per explicar la situació actual: "És com la teoria de les mongetes de la paella, que quan les tires sembla que mai es posaran a lloc, i al final s'acaben col·locant. Ara, està tot amuntegat i ens hem d'adonar que ja no tornarem a la realitat del 2019. Durant aquests anys han passat coses, i han canviat hàbits i tendències." Pascual també pensa que el públic prioritzarà els festivals que ja existien abans de la pandèmia. Potser és aviat per treure conclusions, però molts dels promotors constaten que, com ja passa al teatre, s'estan venent menys entrades que en estius d'abans del 2020.

Hi ha prou públic per a tants festivals de música?

El Primavera Sound marca l'inici de la temporada, amb una vintena de nous certàmens; alguns promotors alerten que només sobreviurà qui aconsegueixi diferenciar-se