Gairebé una agressió a menors al dia
Cataluny al dia

Gairebé una agressió a menors al dia

L'Hospital Vall d'Hebron va atendre durant l'any passat 300 casos d'agressions a menors de 16 anys, la majoria de violència sexual dins de l'entorn familiar

Actualitzat

L'Hospital de la Vall d'Hebron, en la seva unitat especial, va atendre durant l'any passat 300 casos d'agressions a menors de 16 anys. Més del vuitanta per cent corresponien a violència sexual dins de l'entorn familiar.

La xifra, segons els professionals, queda lluny de la realitat, i és que encara hi ha molts tabús a l'hora de denunciar els atacs sexuals cap als menors.

Anna Fàbregas, la pediatra coordinadora de la unitat d'atenció a les violències vers la infància i l'adolescència del Vall d'Hebron (l'EMMA) explica així el que representa per a les famílies.

"Són situacions que generen una gran angoixa, cauen en una família com un tsunami. Mai penses que et podria passar això a casa teva, i et quedes bloquejat. Això, a l'infant, li genera una gran sensació de vergonya i de culpabilitat."

L'infant agredit sexualment sol culpabilitzar-se del fet en la majoria de casos

Els principals hospitals catalans compten amb aquestes unitats específiques i innovadores per atendre infants i adolescents.

Tot i així, tots els experts coincideixen que només es denuncien una petita part dels casos que hi ha:

"La realitat és que hi ha un infradiagnòstic molt important, en totes les violències. El que veiem nosaltres és la punta de l'iceberg. Però hi ha molts casos, la gran majoria, que passen desapercebuts. Malauradament, els temes de la violència són encara tema tabú."

L'EMMA va atendre durant l'any passat 300 casos d'agressions a menors de 16 anys, la majoria de violència sexual dins de l'entorn familiar

Quan les criatures són petites sovint cal treballar amb dibuixos per saber com se senten. Mireia Forner és la psicòloga clínica de l'EMMA:

"Li vaig demanar que posés puntets vermells a les persones que ella pensa que són culpables d'aquesta situació, i ella va dibuixar dos puntets vermells al seu avi, que era l'agressor, i tres puntets vermells a ella... Per tant, això el que ens està transmetent són aquests sentiments de culpabilitat que senten aquests infants."

Júlia Nerriós, treballadora social sanitària, apunta que a més a més s'ha de reorganitzar i reestructurar tot el sistema familiar:

"Primer de tot cal protegir l'infant: s'ha interrompre l'accés que té l'agressor al nen o nena, i a partir d'aquí un espai de protecció... i cal un esforç per part de la família cuidadora."

Els experts en violència infantil coincideixen que només es denuncien un petit percentatge del total de casos

És molt dur, però no és el final

Per tot plegat, el grup EMMA ajuda a les famílies a veure la llum al final del túnel. Així ho descriu una mare afectada:

"El grup EMMA per mi ha estat un suport molt gran, una ajuda integral a la meva família. Vam passar de veure-ho tot fosc a saber que hi ha esperança i que i que es pot superar el trauma que és un abús sexual."

Una altra de les mares, d'una de les víctimes que tenia 9 anys quan la van abusar, relata així la seva experiència:

"Va ser molt dur haver d'explicar que la meva nena no havia parlat per por, per moltíssima por, i per vergonya. Em deia que sentia molta vergonya i por, i que algunes vegades se sentia com bruta."

Aquesta nena porta 13 mesos de tractament i està a punt de rebre l'alta. Però, com recorden des de l'EMMA, en més del 30% dels casos, aquests infants patiran seqüeles de per vida.

 

Anar al contingut