Formatges al rescat de l'economia de pobles petits

El formatge artesà no és només patrimoni del Pirineu i de la Catalunya Central. Els últims anys l'aparició de petits obradors s'ha estès a molts poblets i darrerament també al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. En alguns casos aquestes iniciatives estan ajudant a recuperar l'activitat econòmica en petits nuclis rurals. En una petita casa de Bellmunt, un poblet de l'interior del Priorat, ens trobem la Mercè, la Mònica i l'Elena Orós, tres germanes que s'hi han instal·lat fa poc amb l'objectiu de viure dels formatges. La Mercè, la Mònica i l'Elena Orós al seu obrador de Bellmunt (Catalunya Ràdio / Manel Sastre) Els seus avis eren de Bellmunt, però elles vivien a Barcelona. Buscaven una manera de viure diferent, més pròxima a la natura i que els permetés tornar als orígens. Fa un parell d'anys es van decidir, van arreglar la casa dels avis i van fundar la formatgeria Linens. Els ha costat, amb una pandèmia que va paralitzar els seus plans. Tenen algunes cabres i ara volen ampliar el ramat. Expliquen que de moment volen créixer a poc a poc però amb la intenció de contribuir a arrelar microeconomia al territori per donar més vida al poble, amb productes d'autèntic quilòmetre zero. "Nosaltres ara som petitetes, tampoc salvarem el Priorat, que no li fa falta tampoc, però tenir més ofertes [a part del vi] és enriquidor. S'han creat també sinergies molt interessants perquè poder maridar un vi i un formatge que han nascut de la mateixa terra és molt bonic conceptualment." No és un cas únic. A Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp, hi ha en Jesús Mora, de Làctics Portella, que també va decidir tornar a casa per fer formatges i contribuir a la millora econòmica de la zona. "Jo vaig tornar al meu poble amb la intenció d'establir-m'hi per produir formatges. La idea és seguir creixent per poder donar feina i generar riquesa al territori, tant amb contractes a la nau de producció com a la granja." Al Camp de Tarragona també hi ha l'exemple de Formatges Colldejou, amb més de 20 anys de tradició, o La Serra del Tormo, a la Torre de l'Espanyol, a la Ribera d'Ebre, que té ramat propi d'ovelles. Josué Sabaté amb el seu ramat de cabres de raça florida (Catalunya Ràdio) A Catalunya hi ha més d'un centenar de productors de formatges artesanals, una vuitantena dins d'ACREFA, l'Associació Catalana de Ramaders i Elaboradors de Formatges Artesans. El creixement dels obradors fa temps que el té detectat Josué Sabaté, un ramader de Rasquera, a la Ribera d'Ebre, que cria cabres de raça florido i subministra llet a diversos productors. "Produïm llet per a tres formatgeries d'aquí al territori. Una, la que tenim més a prop, elabora tots els seus formatges amb la producció de les nostres cabres i també la fem servir per als formatges que fem a la granja. La resta de llet la portem a dos petits obradors catalans." Augmentar la producció mantenint l'essència artesanal Josep Martí, en una de les caves de la seva formatgeria a l'Albió (Catalunya Ràdio / Manel Sastre) Al nucli de Albió, a Llorac, a la Conca de Barberà, hi treballa des de fa dècades Josep Martí, director de la formatgeria Sant Gil. Ha crescut molt els últims anys, però mantenint el model artesanal dels orígens. Martí està orgullós de com l'empresa ha ajudat que la gent es quedi al poble. "Per nosaltres és important que les deu persones que treballen aquí, són d'aquí i es queden a viure al poble. I els ramaders amb qui treballem tenen els seus treballadors i estan instal·lats en pobles petits on donen feina a més gent. A Albió avui hi ha 20 habitants i per mi és molt important posar el nostre granet de sorra perquè la gent es quedi aquí dormint tot l'hivern. Jo he nascut aquí i m'entristeix molt veure aquests pobles que queden deserts a l'hivern i tenen una mica de gent a l'estiu." Tots els productors s'emmirallen en els models suís i francès, però reconeixen que encara queda molt camí per recórrer, però diuen que la demanda hi és i segueix creixent.

Formatges al rescat de l'economia de pobles petits

L'elaboració en petits obradors fa renéixer l'activitat ramadera i s'està convertint en una nova eina per fixar joves en l'àmbit rural