Fems, pinsos, pets i rots de vaques: l'altra cara de produir carn i llet a Catalunya

Investigadors de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, l'IRTA, han identificat per primer cop d'on prové l'anomenada petjada ambiental de la producció de carn de vedella i llet de vaca a Catalunya. Els pinsos, els fems, els pets i els rots de les vaques són els factors que més pes tenen. A nivell global, es calcula que la ramaderia és responsable del 14% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, però l'equip de l'IRTA ha anat més enllà: ha analitzat cadascun dels processos que hi ha darrere la producció d'un bric de llet o d'un quilo de carn de vedella a Catalunya i n'ha quantificat la petjada ambiental. No es criminalitza els ramaders L'anàlisi s'ha fet a partir de les dades que els han facilitat dues granges d'engreix de vedells del Grup Viñas i tres de lleteres de la cooperativa Ramaders del Baix Empordà, on treballa com a veterinària l'Anna Targa: "Ens han preguntat quanta aigua beuen les vaques, la que gastem per netejar el tanc de la llet o la màquina de munyir. També els hem donat dades de la quantitat de fems que es generen, de què se'n fa i de quants viatges al camp fem cada any." L'estudi de l'IRTA identifica per primer cop l'impacte ambiental de la producció de llet i carn de vedella a Catalunya (Montse Poblet) La conclusió, un cop analitzades totes aquestes dades, és que aproximadament un 90% de l'impacte de la producció de llet i carn de vedella té lloc a les granges. La resta d'impactes, el 10% restant, es corresponen a la resta de processos: el transport del producte fins a les plantes de processament, l'envasament i l'arribada a les botigues. Montse Núñez és investigadora del programa de sostenibilitat en biosistemes de l'IRTA: "No es tracta de criminalitzar els ramaders sinó d'identificar el que passa. Els vedells viuen a la granja, s'alimenten a la granja i és lògic que on hi hagi la major part dels impactes sigui a les granges." Afegeix que per això és important incidir en la millora ambiental del que passa a la granja: "Una millora que facis en la reducció de la petjada de carboni dels pinsos, per exemple, serà fonamental per millorar la petjada ambiental del litre de llet." La meitat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la producció de llet prové dels pinsos i el farratge (iStock) Posar el focus en l'alimentació Segons l'estudi, més de la meitat de les emissions de gasos d'efecte hivernacle de la producció de llet prové dels pinsos i el farratge. Bona part dels ingredients dels pinsos com la soja o l'oli de palma venen de fora, contribueixen a la desforestació de boscos primaris, i el transport fins aquí genera emissions de CO2. En el cas dels animals criats per produir carn, el pes de les emissions l'origina la fermentació dels fems i la que té lloc dins de l'estómac dels animals. Els experts aposten per fer estratègies de millora de la digestió dels animals (ACN/Gerard Vilà) A Catalunya es fa servir una estratègia alimentària que no s'utilitza a altres llocs i que des d'un punt de vista ambiental és interessant. Els ramaders utilitzen un 90% de pinso i un 10% de palla. Segons els científics de l'IRTA, és una dieta eficient des del punt de vista de rendiment productiu i també des del punt de vista ambiental, perquè redueix les emissions derivades del metà que els remugants generen durant la digestió. Tot i això, hi ha un ampli camp de millora, com explica Marta Tarré, del programa de producció de remugants de l'IRTA. "El que pots fer són estratègies de millora de la digestibilitat. T'has de fixar en el moment de dall de cada cultiu, utilitzar enzims que ajuden a millorar la digestió de la fibra. Ara hi ha moltes empreses que busquen productes per reduir la producció de metà per part dels remugants." L'altre factor de pes en la petjada ambiental de la producció de carn de boví són els fems. Per minimitzar-la, les expertes de l'IRTA recomanen separar les fraccions líquides de les sòlides i gestionar-les per separat. "Sabem que el més adequat és reutiltitzar al màxim de les dejeccions per produir adobs orgànics que ens permetin substituir fertilitzants inorgànics. Si utilitzem aquest compost als camps, millorem les condicions del sòl: es reté millor l'aigua i acabem capturant carboni." Per tancar el dibuix de la petjada ambiental de la llet i la carn que consumim ens falta l'aigua que beuen els animals, la que es fa servir per netejar les granges i per cultivar els components dels pinsos, i la despesa energètica de les màquines emprades.

Fems, pinsos, pets i rots de vaques: l'altra cara de produir carn i llet a Catalunya

Investigadors de l'IRTA determinen, per primer cop, que, a Catalunya, el 90% de l'impacte ambiental d'aquesta activitat es genera a les granges