Falten recursos a Barcelona per atendre les víctimes de violència masclista

L'Ajuntament de Barcelona disposa d'un servei d'atenció a les víctimes de violència masclista. Es diu SARA, Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida, i atén dones, infants i adolescents, i persones LGTBI, i del seu entorn, que necessitin un refugi o assessorament professional. L'any passat, aquest servei va atendre 1.300 dones i 200 menors. Ara mateix disposa de 46 professionals i 358 places d'acollida, que s'ampliaran fins a 392 d'aquí dos anys. Més víctimes que recursos per atendre-les L'Ajuntament ha comunicat al personal del SARA que vol reestructurar el servei per atendre el doble de casos, amb els mateixos recursos humans. Les treballadores del servei denuncien que ara ja ni el personal ni les places d'acollida són suficients per atendre totes les persones que ho necessiten, en un context en què augmenten les denúncies per violència masclista. L'any passat, els Mossos d'Esquadra en van rebre 13.000 a tot Catalunya, un 13% més que el 2021. Les dones i els seus fills s'han de refugiar sovint en hostals i pensions (Unsplash/Artem Maltsev) Ara mateix es triguen dos mesos entre que una víctima demana assistència al SARA i que té la primera visita amb la psicòloga, quan el temps màxim d'espera hauria de ser de 15 dies. Les cases d'acollida d'urgència estan plenes. Les persones que han de sortir de casa seva per maltractaments i que no tenen xarxa de suport ni cap lloc on anar acaben a l'habitació d'una pensió, sovint amb els seus fills, i s'hi estan fins i tot durant cinc mesos. Aquesta és la situació més precària amb què es troben les víctimes i que facilita que acabin tornant amb el seu agressor. Les treballadores socials, diu Elisabet Nadal, una d'elles, no donen l'abast i no poden atendre les dones com caldria: "La dona es troba de cop i volta en una pensió on no hi ha acompanyament professional 24 hores. Nosaltres no podem visitar-les amb la continuïtat necessària en un moment de tanta fragilitat." Les circumstàncies són complicades per la condició de vulnerabilitat de les dones i els seus fills, i els canvis a què s'han d'afrontar: elles han de deixar de treballar, si és que tenen feina, almenys transitòriament, i les criatures han de deixar d'anar a l'escola. Les treballadores socials denuncien un excés de feina (Pixabay/Ulrike Mai) Aquesta situació de precarietat i provisionalitat està provocada per la falta de recursos, que també genera frustració entre les treballadores socials: "Implica allargar els horaris, intentar fer forats a l'agenda quan no en tens. Perquè, mentrestant, la porta d'entrada segueix oberta, segueixen accedint i això fa que es faci un embut." Per pal·liar aquesta situació, les treballadores del SARA demanen que els 4,7 milions d'euros que la Generalitat aportarà per construir un nou edifici del servei es destinin a augmentar els recursos i personal per poder descongestionar les llistes d'espera. L'Ajuntament posa en valor les millores dels últims anys L'Ajuntament de Barcelona assegura que ja estan treballant amb el personal del SARA per atendre les seves peticions i millorar el servei, tal com estan fent des de fa anys. Segons xifres municipals, l'any 2016 l'equip del SARA estava format per 27 professionals i ara n'hi ha 46, 19 més en set anys. El nou model organitzatiu que vol aplicar, diu l'Ajuntament, permetrà optimitzar el servei. El SARA atén totes les persones víctimes de violència masclista (Unsplash/Adrian Swancar) El consistori també subratlla com a millora les més de 300 places d'acollida per a dones i fills víctimes de violència masclista, unes places que s'han d'anar incrementant en els propers dos anys. Pel que fa als allotjaments d'urgències, hostals, pensions i pisos d'estada temporal, l'Ajuntament diu que les estades són de pocs dies. Els representants municipals tenen pendent reunir-se amb el personal del SARA, que no descarta mobilitzacions si els plans de l'Ajuntament no satisfan les seves demandes.

Falten recursos a Barcelona per atendre les víctimes de violència masclista

Les treballadores socials denuncien que el col·lapse del sistema posa en risc la seguretat de les persones ateses