Europa condemna Espanya per no combatre la contaminació. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea considera provat que, des del 2010 fins al 2018, Barcelona i 40 municipis de l'àrea metropolitana (Baix Llobregat i Vallès) no van prendre mesures efectives per resoldre aquest problema. Fora de Catalunya, la justícia europea també condemna Madrid. Segons l'Agència Europea del Medi Ambient, només la contaminació de l'aire provoca cada any unes 300.000 morts prematures a Europa i un nombre significatiu de malalties com asma, càncer de pulmó o altres malalties cardiovasculars. Com es mesura la contaminació? Segons la sentència, Espanya no ha impedit l'incompliment sistemàtic i continuat dels límits de contaminació de l'aire. Durant el període indicat, els municipis condemnats van superar cada any els 40 micrograms de diòxid de nitrogen per metre cúbic (μg/m³), el límit que exigeix Europa i que, de fet, es vol reduir a 20 μg/m³. La sentència, però, arriba quan ja fa tres anys que Barcelona està per sota d'aquests límits de contaminació. El 2019, només quedaven dues de les disset estacions que marcaven excessos de diòxid de nitrogen fins al 2018. El 2020 i el 2021, marcats per l'excepcionalitat de la pandèmia, no n'hi va haver cap, i el 2022, segons les dades que hi ha actualment, només una. Imatge de la contaminació aèria a la ciutat de Barcelona Possibilitats de pagar una multa Si Espanya ha d'assumir alguna mena de sanció, ho haurà de decidir la Comissió Europea. El que sí que se sap és que, en casos similars com els d'Irlanda o Polònia, Europa els ha acabat multant. Què pensen fer les institucions? Des de l'Ajuntament de Barcelona, la tinenta d'alcaldia Janet Sanz creu que la sentència demostra que "no hi ha marge per al retardisme climàtic". "Aquesta sentència confirma que, avui, les opcions d'aturar o de retardar no són opcions. L'única opció és que s'ha d'accelerar." Sanz demana "més eixos verds, més transport públic, més carrils bici i reduir els creuers i el trànsit". I, en aquest sentit, subratlla la responsabilitat de l'estat espanyol en la millora de Rodalies i la de la Generalitat per reforçar la xarxa interurbana d'autobusos. "No ens podem esperar al 2025 que Rodalies funcioni millor."   La Unió Europea ha condemnat Espanya per incomplir els límits de contaminació a Madrid i l'àrea metropolitana de Barcelona. És una sentència que demostra que no hi ha marge pel retardisme climàtic: calen més eixos verds, més transport públic, més xarxa ciclista ?? pic.twitter.com/wQOSWdBGZ9 Janet Sanz (@janetsanz) December 22, 2022 Al seu torn, la secretària d'Acció Climàtica de la Generalitat, Anna Barnadas, assegura que, des del 2018 i especialment enguany, s'està treballant en diferents accions per millorar la qualitat de l'aire de la zona metropolitana. "En el marc del pla especial de protecció de l'ambient aeri, que implica Barcelona i 39 municipis, s'han fet accions importants com les zones de baixes emissions. I s'han fet a través d'ajuts europeus contra el canvi climàtic." Segons Barnadas, la Generalitat està "absolutament compromesa" amb l'"obligació que la gent respiri aire net". "Pel treball que s'ha anat fent, crec que s'ha millorat moltíssim. I, a banda, també estem estudiant com responem a aquesta sentència des del punt de vista jurídic." Per la seva banda, el govern espanyol diu que pren nota de la sentència i recorda els esforços fets per frenar el problema. Les mesures dels experts Xavier Querol, investigador del CSIC especialitzat en contaminació, considera que encara no s'han pres mesures prou contundents per acabar amb l'excés de contaminació. "La zona de baixes emissions va entrar en vigència el 2021, amb la mateixa restricció que tenien les 50 ciutats alemanyes més grans l'any 2008. És a dir, anem amb 14 anys de retard. I, en part, es deu al fet que les sancions han estat massa tard." En aquest sentit, explica algunes de les mesures que poden ajudar a fer el canvi. Una xarxa de busos metropolitans amb pàrquings dissuasius per als qui vulguin entrar a Barcelona. Àrees verdes només per a residents. Un peatge urbà perquè surti car entrar a la ciutat amb vehicle privat, amb la possibilitat que no paguin els cotxes amb més de dues o tres persones. L'objectiu seria evitar un impacte socialment discriminant. L'electrificació del transport de mercaderies. Un redisseny urbà que inclogui més zones verdes, superilles i més carrils bici.