Creix la demanda d'espardenyes, però falten artesans

Aquests dies en què es fan caramelles en diferents poblacions del país és l'època de l'any en què hi ha més demanda d'espardenyes. Però, més enllà del folklore popular, aquest calçat tradicional cada cop desperta més interès, aquí i a l'estranger. El problema és que queden poquíssims artesans que en facin. A Solsona hi ha l'espardenyeria Cal Seixanta-cinc. La regenta Maria Carme Grifell, la tercera generació que s'hi dedica, i ella mateixa, als seus 70 anys, enveta les soles d'espart. És de les poques artesanes que queden a Catalunya i se'n fa creus, de l'èxit que té aquest calçat en ple segle XXI: "Ara resulta que està de moda. I les porten per anar a festes, per a casaments, i fins i tot alguns nuvis es casen amb les espardenyes de vetes, típiques del folklore català. No podem deixar perdre les tradicions." Maria Carme Grifell és de les poques artesanes que encara cusen les espardenyes a mà (Catalunya Ràdio/Nati Adell) Pagesos, càrrecs polítics, artistes i nuvis fan servir espardenyes en algun moment. El cantant Roger Mas, també solsoní, n'és un fervent defensor. Se'n posa unes quan puja a l'escenari: "És part d'una litúrgia, de no estar vestit normal, de carrer. És una manera de dir 'ara vinc aquí a fer una actuació'. I la raó més important de totes és que les trobo precioses. Segurament aquesta és la raó més important." Poques vegades se'l veu actuar sense les seves espardenyes, que s'han convertit en el seu tret d'identitat. I quan no en porta, recalca, és que no està a gust en aquell concert. Roger Mas calça espardenyes en les seves actuacions (Instagram) A Manresa hi ha la botiga D'spart. La Susanna Cuervas ven espardenyes de tot tipus i per a tots els gustos. Les fa amb les seves mans, clàssiques, amb taló o amb plataforma i tan personalitzades com vulguis. Va aprendre l'ofici de l'últim espardenyer que quedava a la ciutat: "Sí que és veritat que va a l'alça, perquè s'ha anat innovant amb altres coses, per exemple, amb alçades de taló. Però --nosaltres sempre ho diem-- l'espardenya no s'ha deixat de portar mai, mai." En època de caramelles es venen més espardenyes (Catalunya Ràdio/Nati Adell) Prova de l'auge que tenen les espardenyes són les comandes que li arriben de diferents parts del món i que van a més. "Hem tingut de clienta una noia que es casava a Atenes; ens han fet encàrrecs especials de l'Índia, Bèlgica o França, on es valora molt la nostra feina." Per la Susanna i la Maria Carme, més que una feina, fer espardenyes és una passió. Prova d'això és el que explica l'espardenyera solsonina: "Fa molt pocs dies que em vaig jubilar, però una jubilació activa, per poder continuar anar fent espardenyes, mentre em deixi el de dalt." Les espardenyes es van popularitzar al segle XVIII. Era un calçat molt econòmic que duien els ramaders, els pagesos i els obrers. Maria Carme Grifell s'ha jubilat, però no vol deixar l'ofici (Catalunya Ràdio/Nati Adell) Símbol del folklore català, també és el que calcen els Mossos d'Esquadra quan vesteixen l'uniforme de gala, al costat del barret de copa. Des de fa uns anys se n'ha anat estenent l'ús per la comoditat i la frescor que aporten a l'estiu, i ja és habitual veure'n als peus de totes les classes socials.

Creix la demanda d'espardenyes, però falten artesans

El calçat típic del folklore català ja no és només per als pagesos o els Mossos d'Esquadra de gala; fins i tot Roger Mas se'n posa quan actua