El paisatge urbà va canviant amb els anys i, sovint, les actuacions humanes van tapant i amagant anteriors actuacions de particulars, institucions o comerços. Això és el que ha passat a Terrassa quan l'Ajuntament ha volgut endreçar el paisatge urbà del carrer de la Font Vella i s'ha descobert un anunci de la casa Netol que, sembla, és l'únic que es conserva a tot l'Estat.

Tot comença quan el propietari de l'edifici, Miquel Àngel Salazar, rep una comunicació de l'Ajuntament de Terrassa perquè tregui una tanca publicitària que hi havia a la façana:  

"Em van enviar un requeriment que deia que la tanca publicitària que hi havia a la façana s'havia de treure perquè al districte 1 de la ciutat, al centre, no hi pot haver cap sistema de publicitat estàtica. Si havíem de seguir les indicacions de l'Ajuntament, havíem d'enguixar tota la paret."

I d'aquí la sorpresa. Sota la publicitat actual n'hi havia una altra d'antiga. Un anunci de Netol, el famosíssim netejavidres que era a totes les cases als anys 60 del segle passat. L'anunci estava deteriorat però encara conservava els vistosos colors originals -- blanc, blau i vermell--,  la tipografia de la marca i la celebrada imatge del majordom somrient, en aquest cas sortint del darrere del pot de netejavidres.

SOS: qui es fa càrrec de la restauració?

El propietari de l'edifici, intuint la vàlua de la troballa, va buscar assessorament amb un expert doctor en disseny, el professor de la UB Pau Medrano, que va recomanar conservar l'anunci perquè és dels pocs que queden d'aquesta marca tan clars i definits. Ara ja no es fabrica el producte i, per tant, conservar la façana amb el dibuix podia ser una qüestió romàntica però també d'interès industrial.

La conservació, doncs, es proposa al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i el director, Jaume Perarnau, de seguida va veure clar l'interès de mantenir l'anunci:

"Ens vam oferir per restaurar l'anunci, una feina que, d'entrada, no ens tocaria. Que se sàpiga, és l'únic anunci de la casa Netol que es conserva a tot l'Estat i, per tant, té un interès important. Érem el pla B si, a qui li pertocava assumir-ho, no ho podia fer. I així ha estat."

Una donació peculiar

I s'ha trobat la fórmula. El propietari i el museu han firmat un acord de cessió perquè l'MNACTEC no pot invertir en cap projecte que no sigui públic:

"Hem acordat la donació de l'anunci, com fem amb les persones que ens donen objectes. La singularitat és que es fa donació d'un dibuix pintat a la paret d'una finca particular. Tècnicament, el podríem treure i portar-lo al museu, tot i que, finalment, hem optat per restaurar-lo al lloc on és i que tothom el pugui anar a veure."

Aviat començaran les obres. Primer es faran les feines de consolidació per evitar que es degradi més, i després de Nadal començaran les feines de restauració. De moment, però, els tècnics del museu ja han vist que hi ha altres anuncis a sota de l'actual, de fet era una pràctica habitual pintar un anunci nou sobre un d'anterior. L'acord es renovarà cada cinc anys i, si s'hagués de fer alguna intervenció urbanística a la façana, es retiraria l'anunci i es portaria al Museu:

"L'anunci de Netol amb la imatge del majordom és dels anys 10 i per fotografies antigues hem vist que en aquesta façana ja hi havia hagut un altre dibuix de la marca, que és diferent del que s'ha trobat, que és dels anys 60"

El majordom de les galtes

Netol va ser una empresa molt important, amb seu a Barcelona, que feia productes de neteja per a la llar. Un dels seus èxits de vendes va ser el producte utilitzat per netejar metalls. Segons deien els anuncis de ràdio i televisió, en aquella època sempre en castellà: "Lo que se limpia con Netol queda brillante como el sol".  

El majordom es va fer tan popular que, a Barcelona, els porters de les finques que netejaven els poms i les baranes feien "netolades". La seva cara va fer que als nens i les nenes que tenien unes galtes molt grosses els diguessin que tenien "cara de Netol". La seva imatge apareixia a mida natural, una reproducció feta de cartró, a les botigues on venien el producte.