Es busca metge per treballar al poble

Als anys 90, la Granadella, a les Garrigues, disposaven de sis metges que garantien l'atenció sanitària en aquest i set pobles més de la zona. Ara, però, ja només hi queden tres professionals en actiu. Les jubilacions i vacants sense cobrir han obligat els facultatius a multiplicar-se per arribar a tot arreu, i a haver de reduir les hores d'atenció als consultoris bàsics. La falta de metges amenaça el futur de consultoris de pobles petits com Juncosa, a les Garrigues (Catalunya Ràdio / Roger Segura) L'amenaça de quedar-se sense metge compromet el futur d'uns pobles que ja solen estar molt envellits i colpejats pel despoblament, com reconeix Xavier Asensio, director de l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de la Granadella. "Els que hi treballem hi estem molt a gust, però entenc que els que no ho han provat mai els costi fer el pas de venir. Acaba sent un peix que es mossega la cua: com menys serveis públics hi ha, menys gent està disposada a quedar-se a viure al poble i més gent n'acaba marxant." La falta de professionals truca a la porta: a Catalunya es jubilaran dos de cada deu metges en actiu abans de cinc anys i no s'estan formant prou professionals per poder substituir-los. A l'ABS de la Granadella, abans d'aquest període ja hauran penjat la bata els tres que hi ha en actiu. Per què costa trobar metges que vagin als pobles? A banda de l'allau de jubilacions i la falta de relleu, també hi influeixen el desprestigi de la medicina familiar, el poc interès pel món rural, la recança a treballar sol, a fer moltes hores de guàrdia o a haver d'anar amunt i avall amb el cotxe. Juncosa, a les Garrigues, i set pobles més de la zona, han perdut la meitat dels metges que hi havia fa tres dècades (Catalunya Ràdio / Roger Segura) A més, aquí s'hi suma el fet que els metges residents tenen poc contacte amb l'assistència rural durant el període de formació especialitzada, segons Jesús Pujol, metge als consultoris de la Sentiu de Sió i Montgai, a la Noguera, i membre de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. "També hi incideix l'hospitalocentrisme' que hem heretat de principis del segle XX i que encara dona més pes a la imatge d'un metge amb bata pels passadissos d'un gran hospital o en una unitat d'Urgències." La falta de relleu compromet l'atenció dels pacients i el futur dels consultoris petits. Per això, Xavier Asensio considera que es va tard i que cal posar remei a aquesta problemàtica de forma immediata. "Ja hem donat més valor afegit al treball que pugui fer infermeria, però cal buscar incentius perquè vulguin venir. Aquests incentius han de ser econòmics i de facilitar que aquests professionals s'hi puguin instal·lar." A més, alcaldes i alcaldesses del Grup d'Eines pel Repoblament Rural també plantegen que les proves de metge intern resident, el MIR, incloguin un apartat específic per a doctors en els entorns rurals. Un metge és clau per atendre la població de petits pobles com Granyena de les Garrigues, amb uns 150 habitants (Catalunya Ràdio / Roger Segura) Llardecans ofereix l'antiga casa del metge On han posat fil a l'agulla és a Llardecans, al Segrià. L'Ajuntament facilita l'antiga casa del metge als professionals que es vulguin establir al municipi. L'alcaldessa, Carme Pinyol, diu que la prioritat és preservar un servei vital. "Ens preocupa que els veïns quedin desatesos. L'escola, les botigues, el bar, la llar d'infants i el metge són serveis que hem de mantenir per evitar el despoblament dels nostres pobles." A Llardecans, al Segrià, facilita l'antiga casa del metge als professionals que es vulguin establir al municipi (Ajuntament de Llardecans) Teresa Oromí es va jubilar a finals del 2021 després d'haver estat la metgessa de Llardecans durant 30 anys. Ara veu amb tristor com no troben ningú que li agafi el relleu i fa una crida als metges joves perquè s'atansin als pobles. "S'hi viu força bé, no es té la pressió de les ciutats i dels hospitals, i amb els mitjans actuals estàs connectat amb el món. Hi ha uns horaris, contacte amb els companys, i et pots realitzar professionalment com en qualsevol altre lloc. A més, per naturalesa la gent de poble és molt acollidora." Veïnes de Juncosa destaquen que tenir el metge a prop les fa sentir protegides i que és imprescindible, sobretot per atendre la gent gran (Catalunya Ràdio / Roger Segura) Al món rural s'estableix un vincle molt especial entre el metge i el pacient. La Dolors i la Mari Carme, veïnes de Juncosa, no s'imaginen el poble sense el seu doctor. "Hi ha molts padrins que necessiten el metge; l'hem de tenir. No es pot perdre perquè ens anem envellint. És molt important i et sents protegit." L'ABS de la Granadella dona servei a Granyena de les Garrigues, Llardecans, el Soleràs, Bovera, Bellaguarda, Juncosa, els Torms i la Granadella. Vuit pobles, amb uns 3.000 habitants, que no volen quedar-se sense metge.

Es busca metge per treballar al poble

La dificultat per trobar un relleu als metges que es jubilen s'afegeix a la llarga llista d'amenaces que pesen sobre la Catalunya despoblada