Els senglars han estès el seu radi d'acció cap al delta de l'Ebre i suposen un perill per a les més de 260 aus, moltes d'elles protegides, que hi ha a la zona. Durant la pandèmia, molts animals van recuperar espais que havien cedit a poc a poc als humans, però fins aleshores ningú al delta de l'Ebre recorda haver-se topat amb un porc senglar lluny de les muntanyes.

La sequera, un altre cop

En principi, una zona plana i plena de canals, carreteres i arrossars com el delta de l'Ebre no és el lloc preferit per als senglars.

A les muntanyes tenen molts més refugis i menys presència humana, però la sequera persistent els ha animat a explorar nous territoris i, com s'ha vist en tants indrets de Catalunya, cada vegada tenen menys por a les persones.

Un cop han arribat han trobat un autèntic paradís d'aigua i menjar, en especial els pollets dels ocells, que al Delta nidifiquen pertot arreu. Sisco Vidal és el director del parc natural del delta de l'Ebre.

"Els senglars són depredadors de les cries i van pertot arreu: per les ribes del riu, pels camps de conreu, pels canals. Amb una població alta serien un risc seriós per a la biodiversitat de l'ecosistema."

La densitat de senglars a la zona encara és baixa, però el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural vol tallar el problema de soca-rel. El primer pas han estat les gàbies trampa: des de finals de l'estiu passat fins ara n'han instal·lat sis i han capturat 22 porcs senglars, que han estat sacrificats.

Totes s'han posat en espais naturals com l'Encanyisada o l'illa de Buda. L'última, als ullals de Baltasar, a Amposta. Allà, l'aigua subterrània procedent dels aqüífers de les serralades del Montsià surt a la superfície en forma de petits estanys circulars envoltats de fang que atreuen els porcs senglars.

Guanyar-se la confiança dels senglars

La previsió és que la xifra de captures augmentarà amb el pas del temps. Els porcs senglars són animals astuts. Normalment, no es fiquen a la gàbia encara que a dins hi vegin el panís que hi posen com a esquer els tècnics de la Reserva Nacional de Caça dels Ports. Albert Melero n'és un.

"Al principi posem menjar dins i fora de la gàbia. Primer només mengen panís de l'exterior. La següent vegada entren a la part de la gàbia on encara no s'activa la trampa. I finalment entre fins al fons i és quan els atrapem."

Gàbies i batudes nocturnes

Les gàbies trampa es posen en punts sensibles on els caçadors no poden organitzar batudes, com ara espais naturals protegits o zones pròximes a vies de comunicació i urbanitzades.

La mesura s'emmarca dins d'un pla de xoc que es desplega entre el 2022 i el 2025 per frenar els danys en l'agricultura i l'entorn natural que provoquen diverses espècies a tot Catalunya. Jesús Gómez és director dels Serveis Territorials del Departament d'Acció Climàtica:

"La idea és arribar fins a les 25 gàbies i ara mateix estem acabant de construir una gran gàbia, una 'big trap'. També, com a mesura complementària, estem organitzant batudes nocturnes."

Les destrosses al camp, l'altre objectiu

A les Terres de l'Ebre també es vigila de molt a prop altres espècies, com els conills i els cabirols, però els porcs senglars són l'objectiu principal.

Ja fa anys que Unió de Pagesos denuncia danys als conreus, però aquest any la situació "està a punt de descontrolar-se", segons el seu coordinador al Baix Ebre, Carlos Sanz.  El gener passat van demanar fins i tot que el govern declarés l'emergència cinegètica a les Terres de l'Ebre.

"El món de la caça és un món molt particular. Hi ha molts interessos, però no el de controlar les poblacions de senglars. Moltes vegades no fan tot el que podrien fer. La Generalitat no actua amb més contundència escudant-se en els percentatges de població de senglars, però estos percentatges són només una mitjana i en molts indrets se supera el límit que permet l'emergència cinegètica."

Per la seva banda, Acció Climàtica assegura que amb les densitats actuals de senglars a les Terres de l'Ebre no es pot declarar una mesura tan contundent i aposten per col·laborar més estretament amb els caçadors.

Jesús Gómez, director dels Serveis Territorials del Departament d'Acció Climàtica:

"Entenem que l'emergència cinegètica a les Terres de l'Ebre no és necessària. La llei no ens ho permetria perquè diu que es pot aplicar a partir dels vuit exemplars per quilòmetre quadrat. Aquí no s'arriba als tres."

A les Terres de l'Ebre no s'ha aplicat mai l'emergència cinegètica, una mesura que obre la mà a permisos i modalitats de caça i fins i tot permet que els agents rurals de la Generalitat entrin en acció si la situació no millora.