Entre el 16 i el 18 de març del 1938, les aviacions d'Itàlia i Alemanya, sota les ordres directes de Benito Mussolini, bombardegen intensament el centre de Barcelona. Les bombes de l'Aviazione Legionaria i la Legió Còndor causen més d'un miler de morts en el segon atac aeri més mortífer de la Guerra Civil després del de Gernika.

Però no va ser l'únic. Més d'un milió de quilos de bombes van caure sobre la ciutat durant dos anys d'atacs permanents: 1.903 impactes, 2.700 morts, 7.000 ferits. Barcelona havia de resistir i va trobar una nova manera de fer-ho: els refugis antiaeris.

A pic i pala, foradant el terra, Barcelona va construir una xarxa de protecció de la població inèdita fins llavors a tot Europa de més de 20 km de túnels, on la gent corria a refugiar-se quan sentia les sirenes antiaèries i pels altaveus dels carrers deien això:

"Atenció, catalans: hi ha perill de bombardeig, aneu als vostres refugis, amb calma i serenitat. La Generalitat vetlla per vosaltres."

Ara, que fa 85 anys dels bombardejos de març del 38, una exposició fotogràfica ensenya aquells espais sota terra que van salvar tantes vides.

"Hem posat imatges a la memòria de la resistència"

L'antiga presó Model, on van anar a parar molts dels perdedors de la Guerra Civil, s'ha convertit en una sala d'exposicions on per primer cop es mostren imatges de 40 refugis antiaeris, dels 1.322 que hi ha inventariats a Barcelona. És un patrimoni cívic, històric i arquitectònic únic a Europa, fotografiat per Ana Sánchez.

La mostra "1.322. Refugis antiaeris de Barcelona" està organitzada per la Regidoria de Memòria Democràtica de l'Ajuntament de Barcelona, i es pot visitar entre el 30 de març i el 31 de juliol, a les galeries 3 i 4 de la Model.

Ana Sánchez, la fotògrafa, és andalusa. A través de 170 imatges ha volgut aportar la seva visió de persona forana i catalanoparlant:

"És molt emocionant topar-te de cara amb la memòria de la resistència i una experiència única com a fotògrafa. He volgut aportar aquesta mirada estrangera d'aquest terreny ple de refugis, que em provocava una admiració i una emoció immenses, i és el que he intentar reflectir a les fotografies."

Sense enyorances ni romanços:

"Aquestes fotografies són imatges de present. No són imatges nostàlgiques, sinó poderoses. Hem posat imatges a la memòria de la resistència."

La mostra inclou un conjunt d'objectes que s'han trobat als refugis i que mai s'havien mostrat al públic, com la sirena de Can Jorba, recuperada als antics magatzems del Portal de l'Àngel, que servia per avisar la població dels atacs aeris.

Refugis per salvar vides

Les imatges mostren els diferents tipus de refugis que es construïen segons les necessitats i les possibilitats de la població. Els primers que hi va haver es van habilitar a la xarxa de metro i podien acollir entre 200.000 i 300.000 persones, el 30% de la població d'una ciutat d'un milió d'habitants.

Però eren insuficients. Per això es van començar a construir altres refugis, allà on es podia. A l'exposició se'n poden veure de comunitaris i de cases privades; també n'hi ha que aprofiten les fàbriques i les institucions.

Alguns es poden veure per primer cop, com el refugi de la Junta de Defensa Passiva, al passeig de Gràcia; el de l'Escola Popular de Guerra, a l'Escola Pia de Sarrià, o el de la fàbrica Damm.

Dels més de mil refugis que hi ha a Barcelona, només un 5% van ser construïts per les institucions, i un altre 10% van rebre ajudes públiques. Tots els altres els va fer la ciutadania. Per això n'hi havia més en els barris amb un teixit associatiu fort.

Pel comissari de l'exposició, Xavier Domènech, les fotos mostren la fina línia que hi ha entre la normalitat i una realitat extraordinària que els nostres avantpassats van enfrontar amb valor, i posen les generacions d'ara davant de la història.

"Les fotos permeten descobrir el que hi ha sota els peus dels barcelonins: un passat que està absolutament present en una Barcelona amb 1.300 refugis que trepitgem cada dia."

La Guerra Civil va ser un banc de proves per a la II Guerra Mundial, i Barcelona va saber salvar moltes vides gràcies a la iniciativa popular, fins que les tropes franquistes van entrar a la ciutat, el 26 de gener del 1939. Les fotografies de l'exposició mostren aquesta lliçó de solidaritat i cooperació.