Els raiers han obtingut el reconeixement com a patrimoni cultural immaterial per la Unesco. El comitè intergovernamental del patrimoni cultural immaterial d'aquest organisme internacional reunit a Rabat (Marroc) ha avalat així la candidatura conjunta dels governs d'Àustria, Txèquia, Alemanya, Letònia, Polònia i Espanya. Els raiers de la Pobla de Segur i el Pont de Claverol (Pallars Jussà) i Coll de Nargó (Alt Urgell) formaven part de la candidatura i creuen que la decisió de la Unesco ajudarà a preservar l'ofici, un homenatge a totes les persones que durant anys van destinar la seva vida al transport fluvial de la fusta. Celebració dels raiers a la plaça de la vila de la Pobla de Segur (Catalunya Ràdio/Pau Rovira) El president de l'Associació de Raiers de la Noguera Pallaresa, Miquel Gordó, es mostrava molt satisfet de l'èxit de la candidatura presentada fa 10 anys: "La vam presentar el 2012, ha sigut llarg i semblava que costaria molt... és difícil organitzar tants països a la vegada, només ens podíem trobar un cop l'any! Però hem anat picant pedra i al final ens n'hem sortit, i estem molt contents!" Gordó creu que això no és el final, sinó que tan sols és el principi: "És un reconeixement a una feina ben feta durant molts i molts anys, de gent d'aquí i gent de tot arreu. També és una gran responsabilitat, perquè això no quedi només en una declaració i prou: ara hem de continuar pencant i que valgui la pena, que tot plegat continuï i que perduri." Raier preparant l'embarcació a la presa de Llania en la 43a Diada dels Raiers de la Pobla de Segur Efectes de la declaració Ser patrimoni de la Unesco serà una manera de preservar un ofici que ha estat a punt de desaparèixer, però que amb molts esforços s'ha pogut recuperar. També servirà per retre un homenatge a totes les persones que durant anys van destinar la seva vida al transport fluvial de la fusta. El cap de rai Nil de la Paz Cortina, de la Pobla de Segur, es mostrava eufòric: "Estem molt contents, ara toca celebrar-ho. Avui és un dia històric per a la Pobla i per a tots els raiers d'Europa. La majoria de gent d'aquí, com és el meu cas, venim de tradició raiera, tant dels que baixaven pel riu com els que van tornar a impulsar la festa. Hem recuperat aquest antic ofici, ha costat, però ja som patrimoni de la Unesco." Aquest reconeixement serviria per "dignificar i consolidar aquest antic ofici" i seria tot un impuls de cara a evitar que la festa s'acabi perdent en un futur. Ser patrimoni de la Unesco serà una manera de preservar l'ofici i també servirà per retre homenatge als qui hi han dedicat la vida Els reptes dels raiers Els principals problemes que afronten els raiers són el canvi climàtic i la manca de relleu generacional. El poc cabal d'aigua que solen presentar els rius, marcats pel canvi climàtic i la situació de sequera, complica el descens dels rais i, per tant, no aconsegueixen anar més enllà d'un quilòmetre. Pel que fa a les noves generacions, segons la secretària de l'Associació de Raiers de la Noguera Pallaresa, la joventut s'interessa cada cop més per aquesta tradició i, per tant, el relleu està garantit. En part, també gràcies a la incorporació de presència femenina: "Des de fa 12 anys que ja baixen també les noies. A més, a l'associació sempre hi ha hagut dones, encara que no baixessin. Jo, per exemple, soc la secretària i segurament algun dia ja hi haurà una presidenta, per què no?" La sequera i el canvi climàtic afecten aquestes tradicions (ACN/Albert Lijarcio) Un llarg camí El camí cap a la consecució de la candidatura va començar l'any 2010 a Rovereto, a Trentino, en una assemblea de l'Associació Internacional on ja es va parlar de demanar incloure els raiers al patrimoni de la Unesco. A la trobada de l'any següent, celebrada a Alemanya, es va acordar iniciar el procés i coincidint amb la Trobada Internacional de Raiers de la Noguera Pallaresa de l'any 2012, que va tenir lloc a la Pobla de Segur. S'hi van trobar més de vint associacions i és llavors que es comença a treballar per preparar la candidatura. Les associacions raieres perseguien el reconeixement de la Unesco per posar en valor la feina dels avantpassats raiers i la festa que rememora aquest ofici, que consistia en el transport fluvial de la fusta des dels boscos del Pirineu fins al mar. Raiers creuant el riu Noguera Pallaresa (ACN) L'ofici de raier L'ofici de raier es basa en el transport de la fusta pel riu i els rais eren les embarcacions que es muntaven i els servien per baixar-la. Per poder fer la feina, comptaven amb l'ajuda d'altres treballadors de la fusta, com ara els picadors, que la talaven dels boscos, i els tiradors, que l'arrossegaven amb mules fins a la vora del riu, on els raiers muntaven el rai. Aleshores començava la part més dura, la de lligar les fustes del rai i conduir-les fins a arribar al mar. L'ofici de raier va ser molt popular a les conques del Pirineu durant dècades, fins a principis del segle XX El transport de la fusta pels rius va ser, durant segles, un mode de vida. Els raiers van perdurar fins a principis del segle XX, quan es van construir les preses i van aparèixer els camions. Però aquest ofici ha existit a tot el món, des de l'Àfrica fins al Canadà, passant pel Japó, on també existeixen agrupacions que el commemoren. És per aquest motiu que des del 1986 se celebren les trobades internacionals de raiers arreu del món per recuperar i rememorar aquest ofici, que, a partir d'aquest dijous, ja és reconegut per la Unesco. La Diada dels Raiers a la Pobla de Segur se celebra el primer diumenge de juliol i a Coll de Nargó, després de dur-se a terme fins ara al mes d'agost, es farà per primer cop a la primavera. El procés de muntar un rai és laboriós i artesanal i passa de generació en generació Celebracions a la vista Per commemorar aquest reconeixement històric, tant la Pobla de Segur com Coll de Nargó ja han preparat actes de celebració per a aquest cap de setmana. A la Pobla de Segur, per exemple, s'estan preparant uns actes festius dissabte, 3 de desembre, a partir de les 12 h a la plaça de l'Estació, davant del nou espai raier. Aquests actes inclouen el parlament de membres de l'Associació de Raiers de la Noguera Pallaresa, de l'alcalde i d'altres personalitats; una tertúlia de ràdio amb connexions a la resta de països que mantenen la tradició raiera i amb el Marroc, on es reuneix el comitè de la Unesco, i un concert. Altres reconeixements: la festa de l'os i el toc de campanes manual La Unesco també va declarar dimecres la festa de l'os, una celebració ancestral que representa la lluita i la convivència entre ossos i éssers humans a les muntanyes, que encara es conserva a Andorra i al Vallespir, a la Catalunya Nord. La festa de l'os és una celebració ancestral que representa la lluita i la convivència entre ossos i éssers humans a les muntanyes També el mateix dia es va declarar el toc de campanes manual patrimoni de la humanitat. A la candidatura hi figuraven poblacions on aquesta pràctica té molta rellevància, com són Os de Balaguer, on cada any se celebra una trobada estatal, i les Borges Blanques. Els campaners faran un toc de campanes especial de celebració dissabte a les dotze del migdia.