Els que han marxat a viure a un poble, s'hi quedaran?

Els pobles petits són els únics que van registrar més arribades d'habitants l'any 2020 respecte a l'any anterior, d'acord amb dades de l'Idescat sobre canvis de residència. Concretament, els municipis de menys de 5.000 habitants han guanyat unes 13.000 persones. Aquest fenomen s'explica a conseqüència de la pandèmia però podria ser temporal. Pobles petits, com Marçà, al Priorat, han guanyat en conjunt 13.000 habitants durant el 2020 De les 38.000 entrades de persones que van tenir els municipis petits el 2019 han passat a 41.000 l'any 2020 i, un cop fet el balanç amb les persones que n'han marxat, en total n'han guanyat unes 13.000. En canvi, els municipis més grans de 50.000 habitants han perdut entrades de ciutadans. Han passat dels 111.000 el 2019 a uns 92.000 l'any passat. Un cop fet el balanç entre immigracions i emigracions, han perdut uns 28.000 ciutadans. La gent que marxa de les grans ciutats no són majoritàriament joves (Ajuntament de Barcelona / Pepe Navarro) Tot i això, si es té en compte el total de municipis, durant el 2020 es van produir un 8% menys de canvis de residència que l'any anterior. L'efecte crida dels pobles pot no ser permanent Les dades podrien fer pensar que hi ha un moviment de fugida cap als pobles, però els experts diuen que s'ha de ser prudent a l'hora d'analitzar el fenomen perquè no se sap si serà permanent o conjuntural per la pandèmia. El subdirector del Centre d'Estudis Demogràfics (CED), Andreu Domingo, explica que els que marxen als pobles no són majoritàriament famílies joves. "Es tracta de gent més gran perquè moure's vol dir comprar un habitatge i és amb l'edat quan tens més capacitat per endeutar-te. No són les parelles joves que esperen els municipis." La pandèmia va aturar un boom d'immigració internacional El subdirector del CED explica que la pandèmia va produir un altre fenomen. Va provocar que s'aturés el segon boom d'immigració internacional que estava vivint Catalunya. Des del 2014, després de la crisi econòmica del 2008, i sobretot a partir de 2019, Catalunya estava rebent molta immigració internacional, especialment del centre i del sud d'Amèrica, que eren regions que estaven expulsant ciutadans per diferents efectes. Va passar amb països com Veneçuela i Argentina. A més, qui aleshores era el president dels Estats Units Donald Trump va tancar la frontera a la immigració que li arribava del sud. Segons explica Domingo, tot plegat va fer que Catalunya visqués un boom d'immigració que va tenir el pic l'any 2019 i durant els primers mesos del 2020, fins que la pandèmia va comportar el final de la mobilitat. Ara es comença a veure una recuperació en l'arribada d'immigrants. "És de destacar la resiliència de la immigració internacional a Catalunya i com això apunta que a mesura que desapareguin les restriccions per viatjar a causa de la Covid es recuperarant els fluxos." Però per saber si el boom recuperarà els nivells que apuntava el 2019 caldrà veure si la situació econòmica catalana millora. "La immigració internacional tornarà als nivells del boom? Doncs li costarà molt més perquè caldrà veure si es recupera l'economia per tornar a fer de pool d'atracció." Una particularitat d'aquesta arribada de persones que va començar el 2014 és que són una mica més grans que en anteriors episodis: tenen al voltant dels 40 anys.

Els que han marxat a viure a un poble, s'hi quedaran?

Els pobles petits van créixer l'any 2020, però els experts alerten que pot ser un fenomen conjuntural per la pandèmia