Els actors Vicky Luengo i Pol López al film 'Suro'

Els peladors de "Suro", més enllà de la pel·lícula

A la cinta protagonitzada per Vicky Luengo i Pol López, també hi apareixen actors amateurs gironins vinculats amb l'extracció del suro

Actualitzat

"Suro", la primera pel·lícula del director Mikel Gurrea, s'estrena a les sales de cinema aquest desembre.

Ho fa amb molts actors amateurs gironins al repartiment, vinculats amb l'extracció del suro, com Josep Pitu Estragués.

Al film, ell és guarda, però fa més de 25 anys que pela suro a les Gavarres, com el seu pare i el seu avi. A en Pitu li agrada ser actor, però vol continuar fent la seva feina.

"He nascut a bosc, tota la vida he anat a bosc, i m'ha agradat el bosc. Pelar el suro m'atreu; veus que et surten les "patnes", el suro cruix quan surt.

Sembla que en saps, i és una cosa atractiva. Ara, quan no vol sortir, et 'cagues' molt."

Pitu Estragués, actor amateur del film, al costat de suro vell (Roger Santaló /Catalunya Ràdio)

Però el suro és allò que tothom veu de la seva feina, i sota l'escorça hi pot haver estelles.

Abans, les temporades s'allargaven entre la primavera i l'estiu, però ara costa que arribin als dos mesos. Estragués ho atribueix al canvi climàtic.

"Per exemple, el 16 de juliol d'aquest any el suro va dir prou, perquè no marxava. Queda tan agafat que no marxa.

Per mi va ser l'onada de calor, que va fer un canvi atmosfèric. El suro no t'ho diu amb paraules, però t'ho diu amb la destral."

Les sureres, després de ser pelades (Roger Santaló/Catalunya Ràdio)

També troba el bosc molt brut. I l'amoïnen les malalties que maten les sureres, com el fong escaldat, que ara no poden tractar com abans, o el corc.

Això ha fet davallar la qualitat del suro de les Gavarres, on n'hi ha poc que es destini a fer taps de vins i escumosos, que ara es fan sobretot amb suro d'Extremadura o de Portugal.

Ampolles de cava amb taps de suro (Gemma Sánchez /ACN)

Falta de relleu, tot i les oportunitats

El fill d'en Pitu és en Gerard Estragués. Alerta que a les Gavarres ell és el més jove.

"Peladors, de joves, no en veig cap. Veus gent veterana, o bé que hi ha estat tota la vida. I de nous peladors n'hi ha ben pocs."

I això que el suro ara es paga millor que fa una dècada.

És un material molt demanat, perquè arreu del món només es troba a l'arc mediterrani, i es paga a 1.100 euros cada tona --només a la colla de cinc de la família Estragués en treuen 50 cada any, que després s'ha de repartir amb el transportista i amb els propietaris de les finques--.

Segons Quim Gubau, gerent del consorci de les Gavarres, hi ha oportunitats.

"A nivell de propietat forestal i d'indústria, el sector està potent, està creixent, les fàbriques demanen suro, s'està pagant a un preu que feia temps que no es veia.

Valoritza finques, permet que les finques es gestionin, i els camins, i això és un valor important."

Suro vell amuntegat, descartat de la venda (Roger Santaló /Catalunya Ràdio)

Tot i ser dur, treballar pelant suro té alguna cosa que els atrapa a tots --el mateix Gubau, cada any mira d'escapar-se de l'oficina per pelar suro--.

Tots esperen que la pel·lícula serveixi per reivindicar una feina que estimen, i que els espectadors es conscienciïn que cal cuidar el bosc perquè la qualitat del suro deixi de caure.

 

 

Anar al contingut