Els pastors d'ovelles, siguin professionals o en tinguin un ramat per a consum propi, han d'esquilar les ovelles un cop l'any. Per tant, han de trobar sortida a la llana que generen. Fa anys que costa que la paguin a preu de cost, però és que, durant la pandèmia, a més a més, no s'han trobat compradors, ja que els principals eren al mercat asiàtic. L'Associació de Pastors del Ripollès, que aplega dotze explotacions que es dediquen a la venda de xai i cabrit, té un excedent de set tones de llana, l'acumulada els anys 2020 i 2021, que segons Miquel Casas, president de l'associació, no han pogut vendre als seus compradors habituals. "El destí majoritari, segons els tractants que hi ha a la Península, era el mercat asiàtic. Clar, com que el primer mercat que va caure amb la pandèmia va ser justament l'asiàtic, els grans compradors de llana van deixar de voler-la perquè tenien els magatzems plens i ens van dir que no en podien agafar més" Les ovelles s'han d'esquilar un cop l'any, i la llana es va acumulant si no es troba comprador (Miquel Casas) Reinventar-se per donar sortida a la llana L'Associació de Pastors del Ripollès ha estat buscant sortides per treure algun profit de la llana acumulada que no sempre es tradueix en diners. Per això van engegar un projecte anomenat "Del ramat a l'escola" per oferir tallers a escoles o associacions destinats a aprendre a treballar la llana, fent-ne joies o elements decoratius. Mentre els pastors no han pogut vendre la llana l'han fet servir per fer tallers a les escoles (ACN) El 2022: més llana al magatzem   I el  2022 anava pel mateix camí. Calia trobar una alternativa als mercats asiàtics i per això des de l'associació es va fer un intent de trobar comprador a la Península. "Les ovelles s'han d'esquilar i aquest any, això és així. I els dotze productors de l'associació fèiem quatre tones de llana. Per tant, vaig decidir tornar a fer una ronda de trucades amb els que ens l'havien comprat altres anys, que són els grans compradors a nivell de Península, i res" El principal ingrés dels pastors no és la llana però els suposa una despesa esquilar (Miquel Casas) Els pastors d'ovelles i cabres es guanyen la vida amb la carn, però esquilar també porta costos i molt volum de llana per guardar. Si la llana no es pot vendre, es pot cremar, però triga moltes hores, o també es pot fer servir com a adob, però se n'usa poca quantitat. La feina de buscar comprador ha estat intensa i treballada i finalment Miquel Casas va trucar a diverses empreses de filatures catalanes. "I anar telefonant va sortir una empresa de Barberà del Vallès que es diu Hilaturas Jesús Rubio que es van animar i hem arribat a un acord. És un acord que amb què no arribem a cobrar els costos, però ara ja sabem on l'hem d'enviar quan esquilem. Si no fos així, voldria dir que ens l'hauríem de quedar al corral, guardada, i per tant, és un destorb més, és un niu de brutícia i a mesura que va passant el temps, va perdent qualitat" Al final, el benefici és mutu ja que segons Pilar Rubio, màxima responsable de l'empresa Jesús Rubio, els interessa la llana de proximitat: "Amb la llana ripollesa continuarem apostant per la proximitat, un producte de qualitat i sostenible"   El futur dels pastors d'ovelles Les dificultats amb què es troben els pastors d'ovelles és comuna arreu del país. Al Ripollès, els pastors s'han associat per mirar de trobar sortides conjuntes i defensar els interessos compartits. Ara bé, els pastors d'altres comarques continuen acumulant llana als seus magatzems "La majoria de pastors de Catalunya no tenen associacions que defensin els seus interessos. Ho sé perquè conec molts altres pastors que tenen la llana acumulada, alguns de diverses campanyes i des de cap administració ningú no ha fet res" La majoria de pastors de Catalunya no tenen associacions que defensin els seus interessos (Miquel Casas) Ser pastor d'ovelles, a banda de ser sacrificat --diu Miquel Casas--, econòmicament no surt a compte i per tant, el futur és complicat: "De pastors que guardem ovelles o cabres cada cop en quedem menys i les ajudes dels fons europeus per ara no són suficients perquè ens puguem guanyar la vida. Si no canvia res anirem desapareixent. Al final l'únic que quedaran seran persones que tenen 10 o 20 ovelles per menjar un xai bo, de tant en tant, però productors per abastir carnisseries o restaurants aviat no n'hi haurà ni un"