Anys enrere, una caminada pel bosc amb algú que visqués en un entorn rural era garantia de rebre una lliçó magistral dels noms dels arbres, les plantes o els ocells i altres animals que es podien trobar fent la passejada.

Això encara passa amb la gent més gran o els que es dediquen professionalment a la pagesia, però tot aquest saber s'està perdent a marxes forçades, i més de pressa encara si posem el focus en les noves generacions.

Aquest desconeixement i desconnexió de l'entorn rural no és només patrimoni dels nens i nenes de ciutat. És un allunyament que també es dona, i cada vegada més, entre la canalla que viu en entorns rurals.

El sindicat agrari Unió de Pagesos n'és ben conscient, i per això des de fa quatre anys fa xerrades a les escoles del Berguedà explicant la importància de la seva feina, dels productes de proximitat, de ser cívics amb l'entorn o de la sostenibilitat mediambiental.

Frenar la desconnexió

Toni Bascompte, coordinador d'Unió de Pagesos al Berguedà, fa una xerrada a alumnes de 5è i 6è de primària de l'escola Fedac, de Gironella. Uns nens que, tot i viure en una comarca eminentment rural, també tenen molts dèficits de coneixement sobre l'entorn:

"Veiem clarament que la desconnexió que hi ha amb l'entorn rural i agrícola ja no és exclusiva de les grans ciutats i les àrees urbanes, sinó també de la gent del mateix territori, que té un gran desconeixement del que fem i per què ho fem."

Quan es fan les carxofes? Quin cost mediambiental té portar maduixes a Catalunya des de l'altra punta del món fora de temporada? Són algunes de les preguntes que Unió de Pagesos trasllada als alumnes de Gironella. I ben pocs gosen alçar la mà per respondre-hi.

Hi ha coses que els sorprenen, com ara l'etiquetatge que explica la traçabilitat d'un producte, i que ens pot portar sorpreses com la que explica Bascompte:

"Aquí hi posa que és un ternasco d'Aragó amb denominació d'origen, però si ens ho mirem bé, l'etiqueta ens diu que l'animal ha nascut, s'ha engreixat, sacrificat i envasat a Dinamarca. Això és una estafa i la millor denúncia que es pot fer és no comprar-lo."

L'incivisme, la plaga moderna

Fer-se una selfie al mig d'un camp de colza, enfilar-se a una bala de palla, o fer una foto del gos saltant enmig d'un camp. Les xarxes van plenes d'imatges rurals bucòliques que busquen els "m'agrada" però que perjudiquen els camps i el bestiar.

Al darrere d'això, alerta Unió de Pagesos, hi ha moltes vegades conductes incíviques:

"Dur un gos deslligat pot fer molt mal als camps. Que el camp no tingui un tancat no vol dir que no s'hagi de respectar".

I el preu que paguen els pagesos és el de trobar cotxes mal aparcats o barrant camins, cèrcols marcats en camps de blat o brossa escampada després d'un àpat enmig d'un camp.

Al final, la xerrada sembla haver fet efecte, i els alumnes es comprometen a ser més curosos a l'hora de triar el que compren:

"Em fixaré més d'on venen les coses, i intentaré que siguin d'aquí Catalunya."

Alguns també ha pres consciència de la duresa de la feina a pagès:

"M'ha sorprès molts que els pagesos facin tantes coses. Crec que n'hi hauria d'haver més perquè fan molta feina amb molt poca gent."

A Unió de Pagesos també en surten satisfets, però creuen que els currículums escolars haurien d'aprofundir en aquest aspecte:

"Veiem que és un tema que falta a l'educació. S'hauria de treballar més a les escoles per donar a conèixer coses que se sabien i que s'han perdut i que hem de tornar a explicar. És un benefici per tots, no només per als pagesos, saber què consumim, d'on ve i com ho hem de fer."

Per això, després del Berguedà, ara el sindicat es planteja portar aquestes xerrades a escoles del Bages.