Des d'una senzilla estructura de fusta fins a sofisticades instal·lacions arquitectòniques. Als últims mesos han sorgit al Pirineu diversos miradors panoràmics situats en punts estratègics. Els impulsen entitats i administracions locals, que presenten aquests miradors com a recursos ecoturístics per a un nou tipus de visitant. Així ho planteja Cristina Barbens, consellera de Medi Ambient al Consell Comarcal de l'Alt Urgell: "El turisme està en auge a les comarques del Pirineu. Amb la covid s'ha evidenciat l'afluència de visitants que mai havien optat per fer turisme aquí." Des d'un senzill banc ubicat en un balcó natural, fins a modernes instal·lacions arquitectòniques, els miradors permeten asseure's i observar els magnífics paisatges del Pirineu català (ACN / Marta Lluvich) Miradors per fer senderisme Justament, l'Alt Urgell impulsa la construcció d'una quinzena d'aquests miradors, dins el programa "Camina Pirineus", un ambiciós projecte ecoturístic que recupera antics camins i rutes de senderisme. En aquest context s'ubiquen aquests punts de contemplació, que es condicionen amb mesures de seguretat i punts d'informació per al visitant: "Amb aquests miradors adeqüem els punts d'observació, els fem més segurs i atractius per contemplar el paisatge en les millors condicions." El projecte "Camina Pirineus" ha instal·lat una quinzena de miradors a la comarca de l'Alt Urgell, com aquest que permet contemplar la ciutat de la Seu d'Urgell (ACN / Albert Lijarcio) El balcó del cel Un dels miradors més icònics d'aquest projecte és el que han construït a Guils del Cantó, entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell: és una plataforma d'acer i vidre de 15 metres de llargada que avança cap al buit, una instal·lació sorprenent, suspesa a l'aire, i que han batejat com "El balcó del cel". El mirador de Guils del Cantó, amb vistes sobre el Pallars Sobirà, l'Alt Urgell i la Cerdanya (ACN / Marta Lluvich) Vistes espectaculars però també coneixement del territori La majoria dels miradors inclouen elements per aprofundir en el coneixement del territori i descobrir el patrimoni natural i cultural de la zona: plafons informatius, panells amb mapes i dibuixos, codis QR...   Recentment, el Parc Natural de l'Alt Pirineu ha estrenat aquest punt d'observació de fauna: un aguait situat estratègicament per observar les aus rapinyaires al Pallars Sobirà (Catalunya Ràdio / Eloi Barrera) Alguns d'aquests miradors se situen en punts d'especial interès cultural, com el que acaba d'estrenar el Parc Natural de l'Alt Pirineu. El director, Marc Garriga, n'explica la ubicació: "Hem construït un mirador al Botanal, que és el punt des d'on surten les Falles d'Alins la nit de Sant Joan. Optem per indrets amb càrrega històrica, social i singular més enllà del paisatge." Alguns miradors són senzills espais condicionats per seure a contemplar el paisatge, com aquest d'Estamariu, a l'Alt Urgell (ACN / Albert Lijarcio) Mirador de dia, observatori astronòmic de nit Aprofitant la qualitat ambiental i la falta de contaminació lumínica del Pirineu català, alguns d'aquests miradors es converteixen en observatoris astronòmics per fer-hi activitats nocturnes. El Parc Natural de l'Alt Pirineu ja els està condicionant amb aquesta finalitat: "En alguns miradors hi col·locarem plafons astronòmics on s'indicaran les constel·lacions que es poden veure en cada moment. També condicionarem espais per fer observació astronòmica amb telescopis."           View this post on Instagram                       A post shared by Parc Natural de l'Alt Pirineu (@pnaltpirineu)   Des del Pirineu fins al mar Un dels miradors més singulars que tindrà el Pirineu és el que s'ha projectat al Niu de l'Àliga, a la Cerdanya. L'estació d'esquí de la Molina i el Parc Natural del Cadí Moixeró han dissenyat un observatori de 360 graus a l'aire lliure: el mirador estarà a més de 2.500 metres d'altitud i s'hi haurà d'arribar en telecabina. Des d'allà hi ha unes panoràmiques increïbles de la meitat Nord de Catalunya. En dies clars, fins i tot, s'hi pot veure el mar. El director del Parc, Jordi Garcia, explica què hi faran: "Instal·larem unes fotografies panoràmiques que reproduiran el paisatge real i hi posarem rètols, perquè els visitants puguin identificar què és allò que estan observant." El mirador del Niu de l'Àliga, a la Molina, està situat a 2.537 metres d'altitud (ACN / Albert Lijarcio) Sobreexplotació turística? La construcció de nous miradors panoràmics al Pirineu respon a l'augment de visitants d'ençà de la pandèmia. El turisme intern ha crescut a casa nostra, i els turistes busquen activitats a l'aire lliure, en contacte amb la natura. Això ha generat algunes situacions de sobrefreqüentació a diversos indrets del Pirineu. És el que va passar els estius del 2020 i 2021 a indrets com el Prat del Cadí, els Estanys de la Pera o la mateixa Pica d'Estats, on ha calgut regular l'accés en temporada alta.   L'estiu de 2021 va entrar en vigor el control d'accés i aforament a la Pica d'Estats, per evitar les aglomeracions que s'hi havien produït fins llavors (ACN / Marta Lluvich) Davant d'aquest excés de visitants, algunes persones qüestionen la necessitat de construir miradors panoràmics que afavoriran, encara més, la concentració de persones als espais naturals. El debat s'ha expressat, sobretot, a les xarxes socials: Ara toca posar un mirador a cada cim per atreure més (encara més!) turisme. Com si fes falta un mirador per contemplar les vistes des de la muntanya més alta! Si volen un parc temàtic que vagin a PortAventura.https://t.co/P3NundYqw9 bernat lavaquiol (@bernatpirineus) March 4, 2022   Fa poc més de tres anys que visc a La Cerdanya i flipo que només es pensi en el turisme i es tingui tant abandonada la gent del territori... Fanny Mmm... ??? (@NoMToquisLaFiga) March 4, 2022 És l'etern debat entre explotació turística i protecció del medi ambient. Un equilibri difícil de mantenir. I una última conclusió, la que expressa l'escriptor i novel·lista andorrà Albert Villaró, també, a les xarxes socials: Els miradors ja són miradors sense necessitat de miradors. Albert Villaró (@albertvillaro) March 4, 2022