Els jueus de Girona reclamen un cementiri

La ciutat de Girona presumeix del seu passat jueu. De la seva cultura i d'un call que conserva els carrers estrets i antics edificis que visiten, cada any, milers i milers de visitants. A banda d'aquest interès turístic, a Girona hi ha una comunitat jueva que manté les tradicions i celebracions religioses, amb sinagoga pròpia al carrer de la Força, però que no disposa d'un espai on enterrar els seus morts. I volen que això canviï. Emilia Roffé, portaveu i membre de la directiva de l'Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava (Catalunya Ràdio) Un espai al cementiri per fer enterraments a terra Des de l'Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava es demana un espai al cementiri municipal on poder fer els enterraments a terra, seguint el ritual de la seva religió. Reivindiquen l'orgull del passat jueu de la ciutat per demanar que els facin cas, i la portaveu i membre de la direcció de l'entitat, Emilia Roffé, explica que, fins ara, des de l'ajuntament els han dit que era molt complicat.Ella és d'origen argentí i fa 21 anys que viu a Girona: "Sempre hem demanat informació, hem preguntat a on havíem de recórrer i, segurament, no hem pogut arribar a la persona indicada. Els tràmits s'han quedat encallats." Imatge de la sinagoga de Girona i d'un nen portant el text sagrat de la Torà (Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava) A Girona hi viuen una seixantena de famílies jueves, però també n'hi ha moltes que hi venen de vacances o hi passen temporades llargues, sobretot a la Costa Brava. "Volem tenir un espai per fer el ritual i els enterraments de la nostra comunitat. Necessitem un espai físic on dipositar els cossos al cementiri, perquè, encara que no hi hagi molta gent religiosa, sí que respectem les tradicions i ens sentim molt jueus i el que més ens uneix és la tradició, i a Girona no tenim cap lloc per fer enterraments." La demanda de tenir cementiri propi s'ha fet extensiva entre la comunitat a mesura que la gent es va fent gran. "La nostra comunitat no és gaire gran, però hi ha força gent d'entre seixanta i vuitanta anys. I quan passa alguna cosa sempre hem de recórrer a Barcelona. Ens urgeix molt resoldre aquesta situació i això ens donaria tranquil·litat." La sinagoga del carrer de la Força és punt de trobada per fer els actes i celebracions més destacades de la comunitat (Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava) Evitar de fer els enterraments a Barcelona Mentre no hi hagi un espai a Girona habilitat per fer els enterraments jueus, l'única opció que hi ha és traslladar el cos a Barcelona, on sí que hi ha espais habilitats per fer els enterraments amb el ritual jueu. Emilia Roffé, però, explica que no totes les famílies s'ho poden permetre. "Ara és tot una mica rocambolesc. El trasllat del difunt és costós i hi ha qui opta per fer un enterrament aquí, renunciant a la religió, i dipositant el cos en un nínxol. A mi no m'agradaria això perquè soc d'una família tradicional. I volem estar tots junts i en un espai diferenciat. No perquè ens molesti estar barrejats en el cementiri, sinó perquè nosaltres hem d'estar en contacte amb la terra. És una tradició que es podrà entendre o no, però forma part de la cultura dels nostres avantpassats." El ritual jueu fa que la persona difunta se l'enterri directament a terra, després de rentar i purificar el cos. Una trobada estatal, l'any passat a Màlaga, els va permetre constatar que en altres ciutats de l'estat sí que disposaven d'aquest espai i això els ha esperonat a fer, novament, la petició a Girona. Celebració a Girona del Bar Mitzvah, la majoria d'edat religiosa dels nens de 13 anys (Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava ) L'Ajuntament, disposat a parlar-ne La petició que han fet a través de Catalunya Ràdio ja ha tingut resposta des de l'Ajuntament de Girona. El regidor encarregat de l'àrea, Martí Terés, es compromet a buscar-hi una solució. "La predisposició per part de l'Ajuntament de Girona és total i absoluta. D'una banda som coneixedors que les diferents creences religioses tenen pràctiques diferenciades i hem de donar empara al dret que tenen de poder ser enterrats pel ritus de cada confessió, però ho hem de fer possible als espais que tenim." I avança que es reunirà amb els representants de l'Associació Cultural Jueva per saber les seves necessitats. "No ha estat fins ara, i a través de Catalunya Ràdio, que he tingut constància d'aquesta petició de l'Associació Cultural Jueva. Ens n'havia arribat una, d'una persona jueva a títol personal. Malgrat que no disposem d'aquestes tombes, la nostra intenció seria fer-ho en uns terrenys del cementiri nou i després posar-ho a disposició de les comunitats que requereixin fer els enterraments a terra." La comunitat jueva de Girona aplega una seixantena de famílies (Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava) La mateixa alternativa que els musulmans Martí Terés explica que l'únic espai que pot permetre aquestes pràctiques seria el cementiri nou, el que es va fer als anys 90 a prop de la variant, on també hi ha previst que s'habilitin les tombes per a la comunitat musulmana. "Aquí hi hauria l'espai suficient i no té simbologia religiosa." Al cementiri nou de Girona hi haurà 10 tombes a terra per a la comunitat musulmana que seran una realitat aquest any. "Ja tenim el projecte aprovat i estem pendents que la societat mixta que administra el cementiri pugui fer la licitació de les obres. Però aquest any quedarà fet. I amb la comunitat jueva, com que fins ara no sabíem de l'interès de fer-ho, estem oberts a parlar-ne amb els seus representants per saber-ne la viabilitat i la ubicació." Una sessió de les jornades culturals que es van fer a Girona el 2021 (Associació Cultural Jueva Girona-Costa Brava) Des del Patronat del Call de Girona troben lògica la petició de la comunitat jueva de Girona i hi donen suport, si bé recorden que ells se centren en la difusió cultural i històrica, i no en les activitats religioses. Creat el 1992, aquest organisme té la seu en el Centre Bonastruc ça Porta, que acull el Museu d'Història dels Jueus i l'Institut d'Estudis Nahmànides.

Els jueus de Girona reclamen un cementiri

La comunitat jueva de la ciutat demana un espai a l'ajuntament per enterrar els seus difunts a terra i no haver de fer-ho a Barcelona