Aquest estiu farà 30 anys dels Jocs de Barcelona. L'esperit olímpic pot tornar a Catalunya, si la candidatura per als Jocs d'hivern del 2030 arriba a bon port. Cal perfilar el projecte des d'un punt de vista tècnic, trobar el consens al territori, amb una consulta, i coordinar-se amb l'Aragó, que també vol organitzar els Jocs. A banda de la polèmica sobre qui podrà votar i qui no a la consulta i del xoc institucional amb l'Aragó, hi ha hagut debat al territori per l'impacte econòmic i mediambiental que hi pugui tenir un projecte d'aquestes característiques. I els esportistes, què en pensen? Ander Mirambell, Núria Pau, Jaume Pueyo i Quim Salarich, que ara competeixen als Jocs de Pequín, analitzen a "El matí de Catalunya Ràdio" les claus de la proposta de Barcelona-Pirineus. Ander Mirambell El pilot manresà de skeleton Ander Mirambell, abans dels Jocs Olímpics d'hivern de Pequín 2022 (EFE) "Demanaria al president de la Generalitat que invertís més en esport, que ens aniria bé a tots". És la crida que fa el pilot de skeleton Ander Mirambell a Pere Aragonès en conversa amb Laura Rosel. El pilot català de skeleton considera que cal "ajudar els nens que puguin anar a la neu". Un dels punts fonamentals del possible camí del projecte de Barcelona-Pirineus per acollir els Jocs l'any 2030 és aquest treball de base. "Catalunya ho té tot per organitzar els Jocs d'hivern si fem bé les coses", considera Mirambell. En què es tradueix fer-ho bé? "Crear programes pilot, posar l'accent en la cultura esportiva i en la part esportiva de la candidatura, potenciar la piràmide per competir... Tot plegat pot potenciar un turisme sa, de neu i platja", diu Mirambell. El pilot barceloní remata que tota aquesta feina, a més, tindria un clar "retorn econòmic" i seria una manera de potenciar la feina per la gent de casa. Mirambell es mostra, doncs, favorable a Barcelona-Pirineus 2030. Quim Salarich Quim Salarich (Diari de la neu) L'esquiador Quim Salarich viu un moment especialment madur en la seva carrera. Arribar a competir en uns Jocs a casa l'any 2030, que afrontaria amb 36 anys, suposaria "un al·licient" per al final de la seva trajectòria. Salarich és partidari d'acollir els Jocs d'hivern. L'esquiador de Vic considera que aquella competició suposaria "un impuls molt gran" en la vinculació dels joves amb els esports de neu i gel. L'escull a superar per Salarich és clar: "Vinculem els esports de neu amb la cultura de l'oci i la gent no ho veu en clau d'esport de competició, com puguin ser el futbol o el tenis". Salarich considera que la candidatura Barcelona-Pirineus seria "molt competent". Núria Pau   Quan viatja arreu del món per competir, la ubiquen "a sol i platja, en context de vacances", diu Núria Pau. L'esquiadora de Ribes de Freser ho té clar: "Soc de muntanya i tinc neu a casa; els Jocs serien una oportunitat d'ensenyar que tenim muntanyes en condicions i que no tot és sol i platja". Núria Pau dona el seu suport a la candidatura del 2030 com a continuïtat al que es va fer a Barcelona 92. "Aleshores vam demostrar qui érem, seria una oportunitat per ubicar-nos al mapa", conclou. Jaume Pueyo Pueyo debutarà als Jocs Olímpics d'hivern amb només 20 anys (Jaume Pueyo) Amb 20 anys, Jaume Pueyo és el més jove dels catalans als Jocs de Pequín. L'esquiador de fons creu que "podria estar bé" fer uns Jocs a casa, sempre "que el projecte sigui rendible". L'esquiador adverteix del "gran impacte econòmic" d'organitzar uns Jocs i demana que s'estudiï bé "el benefici" que generarien al territori, de manera que "no estigui tot mort en 10 anys". Pueyo sentencia que la manera d'acostar més gent a la neu és destinar-hi més recursos. Araceli Segarra i Ferran Latorre Els alpinistes Araceli Segarra i Ferran Latorre afegeixen la seva al debat. Segarra es mostra contrària al projecte. Considera que, des del punt de vista climàtic, "no haurien ni de començar". A més, denuncia que no s'ha actuat amb fair play i que no s'ha donat tota la informació a tothom després de 12 anys de projecte olímpic. "O ens estan amagant alguna cosa o tenen un desgavell important, perquè falta projecte. El govern només passa la informació a la gent que estarà al seu favor, però els esportistes, que també hi estem implicats, no tenim aquests informes". Latorre, que és director tècnic de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, no veu el consens necessari entre totes les parts implicades per tirar endavant els Jocs del 2030. "Aquests Jocs tenen mal karma. Tothom està enfadat i nerviós. Falta concreció. Tothom parla de les implicacions econòmiques i mediambientals, però ningú parla d'una cosa clau: ens fan il·lusió?"