Porrera té ara mateix 428 habitants. Amb la pandèmia va guanyar població, però els últims mesos n'ha tornat a perdre una quarantena per la dificultat de trobar cases per viure-hi tot l'any o per llogar-les.

Ara, l'Ajuntament ha modificat el planejament urbanístic per limitar la xifra de pisos turístics en una iniciativa que ja ha rebut el vistiplau de la comissió d'urbanisme.

L'alcalde, Joan Carles Garcia, deixa clar que aquesta decisió només afecta aquest tipus d'establiments i no la resta d'allotjaments, com les cases de pagès.

"El que buscàvem és equilibrar el turisme, que hi estem a favor, però també vetllar perquè els joves que es vulguin establir al municipi o la gent que hi vulgui viure tinguin la seva oportunitat i trobin casa. Vam mirar totes les modalitats de turisme i vam veure que la que estava menys arrelada al municipi eren els pisos d'ús turístic, i vam acordar posar-los un topall."

I és que el gran problema que té Porrera és el despoblament. La pressió turística, que no deixa immobles per a la gent que s'hi vol fer la casa per viure-hi, agreuja la situació.

La mostra són les 94 places de pisos turístics que s'han donat d'alta els últims anys en un municipi amb poc més de 400 habitants. Amb aquesta nova normativa es vol limitar al 7% la xifra d'aquests pisos.

L'Ajuntament també ha decidit reformar un edifici catalogat per fer-hi pisos de lloguer assequible i un centre de dia per atendre la gent gran del poble amb necessitats assistencials i evitar que abandonin el poble.

El model tradicional, en risc

L'evolució del model tradicional preocupa els pioners del turisme rural del Priorat. Veuen aquesta proliferació de pisos turístics com una clara amenaça.

De fet, ja només queden tres establiments familiars de la desena llarga que hi havia hagut temps enrere. Gemma Peyrí, de Mas Ardèvol, creu que la iniciativa de Porrera és molt positiva i que calen accions semblants a tota la comarca.

"El model d'èxit de fa 20 anys ara està totalment desmanegat per aquesta proliferació de pisos turístics que no ofereixen serveis ni valor afegit als visitants i no acompanyen el model de qualitat del vi de la comarca. El que ens falta són allotjaments que ofereixin serveis."

L'administració vol protegir els models tradicionals de turisme familiar

Iniciatives com les de Porrera ja s'han fet en una vintena de municipis de tot Catalunya, però la gran majoria en àmbits urbans de municipis mitjans o grans. El problema als pobles petits l'està analitzant ara el govern, que entén que cal regular millor la implantació d'aquests pisos.

La directora general de Turisme de la Generalitat, Marta Domènech, deixa clar que molts petits municipis necessiten el turisme perquè és la font econòmica més important, però que cal garantir també l'habitatge per als que s'hi volen establir o per als mateixos treballadors del sector.

"La direcció general d'Urbanisme i la de Turisme ja estan treballant per identificar on hi ha tensió real urbanística i, per la part de turisme, on hi ha necessitats per poder cobrir-les. Ara mateix estem fent aquests estudis i tota aquesta feina."

Els últims set anys han augmentat en 1.200 els establiments turístics als municipis rurals de Catalunya.