Aquests esferoides, pedres tallades en forma de bola, són una autèntica incògnita per a la comunitat científica. No se sap com es van fer ni quina n'era la utilitat. Poden tenir una mida una mica més gran que una pilota de tenis, però també n'han trobat algunes que arriben a la mida d'una pilota d'handbol. N'han trobat exemplars a l'Àfrica i al Pròxim Orient. A la península Ibèrica, n'hi ha a Orce, a Granada. A Catalunya no n'han trobat cap perquè no hi ha jaciments tan antics, de fa un milió i mig d'anys. L'IPHES lidera una investigació en col·laboració amb experts d'Israel (IPHES) Un equip internacional liderat per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, en col·laboració amb científics d'Israel, està treballant al jaciment israelià d'Ubeidiya. La doctora Amèlia Bargalló, membre de l'equip investigador, diu que estan analitzant uns 200 exemplars d'aquestes curioses boles: "No les van tallar d'una forma corrent. Normalment, les eines de pedra que trobem estan construïdes com petits ganivets. Amb els esferoides passa totalment el contrari. És una pedra que ha estat colpejada, s'ha anat fracturant, amb l'objectiu de convertir-la en una bola. No té una forma esfèrica perfecta. Encara conserva algunes arestes". Els científics volen resoldre dues incògnites El primer objectiu és saber com les feien. Si les van construir de forma intencionada, o si són el resultat de la casualitat després de sotmetre les pedres a molts cops per fer una tasca concreta. L'altre interrogant és saber l'ús que tenien. Si les van crear com a eina, o si fins i tot tenien utilització simbòlica. Els investigadors han fet proves pràctiques amb models semblants a les pedres (IPHES) Primeres conclusions Els experiments que han fet han servit per qüestionar una de les teories més esteses fins ara: l'ús de les boles per trencar ossos: "Vam agafar vuit fèmurs frescos de vaca i els van començar a fracturar. Els homínids facturaven els ossos per ingerir els nutrients que hi havia al moll de l'os. La zooarqueòloga Isabel Càceres va comprovar que amb un còdol de riu, sense modificar, es podia fer el mateix. Per tant, és difícil pensar que dediquessin temps a construir els esferoides si ja ho podien fer amb còdols". Un cop descartada la carn van provar amb vegetals. Concretament van agafar joncs, garrofes i aglans. Aquí els resultats van ser diferents: "En aquest cas vam poder veure que, amb els joncs, l'esferoide va trencant totes les fibres. En el cas de les garrofes i aglans, servia per fer una farina. Aquesta textura no es podria aconseguir amb un còdol sense modificar". Amb aquests resultats a la mà, s'inclinen cap a la tendència que les boles de pedra es podrien utilitzar com si fossin una mà de morter. L'última tecnologia analítica per resoldre l'enigma Els científics de l'IPHES treballen amb experts del Computational Archeology Laboratory de la Universitat Hebrea de Jerusalem, que estan aplicant les noves metodologies analítiques a través de l'escaneig en 3D dels esferoides. Apliquen noves metodologies del Computational Archeology Laboratory d'Israel (IPHES) Deborah Barsky és la directora del projecte Lower Paleolithic Sheroids Project, finançat per la Gerda Henkel Foundation, d'Alemanya. La presència d'aquestes boles, trobades en els jaciments més antics coneguts per la humanitat, fa més de cinquanta anys que tenen desconcertada la comunitat científica internacional. Tot i que l'equip liderat per especialistes catalans ha pogut definir algunes hipòtesis, el seu origen, fa un milió i mig d'anys, continua sent un misteri. La investigació no s'atura.