El jove carter que va donar esperança a presoners durant la Guerra Civil
Catalunya al dia

El jove carter que va donar esperança a presoners durant la Guerra Civil

Al camp de treball que el govern de la República va establir l'any 1938 a l'Hospitalet de l'Infant, es privava els 2.000 presoners de rebre cartes, però un jove del poble hi va posar remei d'amagat

Actualitzat

L'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp, recoda un dels capítols més negres que s'hi van viure durant la Guerra Civil. El fill d'un supervivent del camp de treball ubicat al poble durant la Guerra Civil coneixerà el fill de qui aleshores era un noiet de 15 anys que entrava al camp per dur d'amagat la correspondència als presos. Unes cartes que donaven esperança a uns presoners sotmesos a unes condicions de vida infrahumanes.
 

Les dures condicions de vida en un camp de treball                                                                   

L'abril del 1938, en plena Guerra Civil, el govern republicà va establir a l'Hospitalet de l'Infant, al Baix Camp, un dels sis camps de treball que va crear en aquella època. S'hi van estar sis mesos i s'hi van aplegar dos milers de presos procedents de les presons de Barcelona i València, destinats a construir fortificacions de defensa.

Hi vivien en condicions infrahumanes. No els facilitaven roba ni calçat, estaven mal alimentats i dormien al ras en forats fets a terra abrigant-se entre altres coses amb branques de garrofers. Els interns estaven obligats a fer feines amb una  gran exigència física i cada dia havien de recórrer més de 13 km. 

Els afusellaments arbitraris també estaven a l'ordre del dia. Ángel Díaz era un dels presoners que va patir aquestes penúries. El seu fill Alfonso ha escrit un llibre de memòries del seu pare.

"No tenien res. Es calçaven amb pneumàtics. Les letrines eren uns sots de tres metres de diàmetre excavats pels mateixos presoners, que hi posaven un tauló a sobre des d'on feien les seves necessitats. Però això es convertia en  un problema quan eren dues mil els presones que allà hi feien les seves dejeccions. Allà no hi havia medicina, ni metges, ni alcohol ni desinfectants: si et posaves malalt, et mataven a trets perquè no hi havia cap inferemeria."

L'esperança que va arribar amagada en unes albarques
El camp de treball número 2 de l'Hospitalet va arribar a aplegar uns dos mil presos (Secció d'Història i Patrimoni de Foment Cultural)

Al camp hi havia presoners de perfils molt diversos: falangistes, anarquistes, sindicalistes, brigadistes internacionals o militars, entre d'altres. Les atrocitats van ser de tal envegardura que fins i tot alts càrrecs polítics van pressionar per posar-hi fi. Entre ells, Dolores Ibarruri, segons explica Alfons Tejero, membre de la Secció d'Història i Patrimoni de Foment Cultura de l'Hospitalet. 

"Tenim constància que alts càrrecs polítics de l'època van pressionar per intentar aturar la crueltat en aquest camp. Van intentar millorar la vida dels presos. Van ser la diputada comunista Dolores Ibarruri "La Pasionaria" i el ministre Indalecio Precio.

El cas dels maltractaments a l'Hospitalet va ser denunciat per un empleat d'un ministeri basc que havia estat ingressat al camp acusat d'espionatge. Després del seu breu pas pel camp, va informar de les atrocitats que s'hi estaven cometent."

De fet, segons sembla Ibarruri va visitar el camp. Tot i així, no es va aconseguir acabar amb els afusellaments ni que milloressin les condicions de vida dels presos. 

L'esperança que va arribar amagada en unes albarques
Els presoners van ser forçats a fer fortificacions de defensa al municipi (Secció d'Història i Patrimoni de Foment Cultural)

La gesta d'un jove de 15 anys

Més enllà dels límits del camp, al poble hi vivia un jove de 15 anys, Ramon Casadó. Els seus pares eren els responsables del casino i allà de vegades hi arribaven cartes per a presoners del camp que sovint no s'entregaven als seus destinataris. Era una manera més per desmoralitzar-los.

Però Casadó, commogut per la injustícia, va decidir posar-hi remei i entrar les cartes al camp clandestinament, amagades entre unes albarques. El seu fill Ramon ho recorda: 

"El meu pare entrava al camp amb l'excusa que anava a reparar unes albarques per algun veí del poble. En realitat duia la correspondència, 10 o 15 cartes, amagades dins les les albarques."

El fill d'Ángel Díaz explica com n'eren d'important aquestes cartes:

"El meu pare deia que allò era el millor que li podia passar. Per a ell, era el millor aliment per l'esperit que podia rebre en aquelles circumstàncies tan dramàtiques. Deia que a la nit, quan podia, rellegia aquelles cartes fins aprendre-se-les de memòria i d'alguna manera  feien que pugués seguir endavant." 

 L'esperança que va arribar amagada en unes albarques
Ramon Casadó, de 99 anys, era conegut com a Ramonet del Casino i duia d'amagat les cartes als presos del camp de treball (Ramon Casadó)

Un acte que tanca el cercle 

A l'Hospitalet de l'Infant es tanca un cercle, perquè els fills dels protagonistes d'aquesta història s'han pogut conèixer. De fet, poc abans de la trobada, Díaz deia que en tenia moltes ganes. 

"La veritat és que desitjo conèixer l'home que va entregar aquestes cartes. Va fer una labor humanitària extraordinària i per això m'agradarà molt conèixer el seu fill."

 

Per la seva banda, a Casadó  l'emociona pensar en el que va ser capaç de fer el seu pare, que ara té 99 anys. 

"El que va fer és meravellós. Allà en aquell camp de treball hi havia gent de tota mena d'ideologia i circumstàncies i per això crec que el que va fer és una gesta, i li agreixo molt" 

L'esperança que va arribar amagada en unes albarques
Ángel Díaz era falangista però al camp hi havia presos de perfils ideològics molt diversos (Alfonso Díaz)

La trobada ha tingut lloc durant l'acte de presentació del llibre d'Alfonso Díaz sobre les memòries del seu pare com a supervivent del camp, organitzat per la Secció d'Història i Patrimoni de Foment Cultural de l'Hospitalet de l'Infant. 

El jove carter que va donar esperança a presoners durant la Guerra Civil
Els fills dels protagonistes d'aquesta història tenien moltes ganes de coneixe's (Ramon Casadó)

L'acte també s'ha aprofitat per presentar una llista que s'ha trobat recentment en un arxiu d'Àvila amb noms i cognoms de 700 dels 2.000 presoners que van ingressar en aquell camp de treball. La llista s'afegeix a la que l'entitat ja tenia amb uns 1.200 ja identificats.

 
Anar al contingut